Feia dos anys que també havíem anat i tampoc no ens ha defraudat, però sí que al final surts amb un sentiment d'impotència i amb un regust agre després de veure tantes guerres i tantes desgràcies escampades arreu del món, especialment en els països àrabs i de l'àfrica negra i també d'altres països de l'orient mitjà.
El nostre món es troba en perpètua reestructuració (auge de les llibertats a Tunísia, Egipte, el Sudan, Síria, Bahrein, Costa d'Ivori...)
presoner de les brutalitats de la natura desfermada (tsunamis i terratrèmols al Japó, o Haití...) i també de la barbàrie dels homes (Afganistan, Costa d'Ivori, Colòmbia...), i de les polítiques de tants dictadors corruptes i sanguinaris que campen pel món...,
esperem que cada vegada per menys temps.
L'actualitat es porta al dia, a l'hora, al minut... I la profusió d'imatges és gairebé instantània. Avui en dia el fotoperiodisme està present a través de múltiples suports, gràcies a professionals, free-lance, amateurs, i nosaltres mateixos anem pel món amb les nostres càmeres digitals captant qualsevol realitat, fet, fenomen, o paisatge que ens impressioni... Podríem dir que tothom fa fotoperiodisme o, almenys, pretén fer-ho.
(fotos de Libia...)
Sí, el fotoperiodisme continua sent el primer vector d'informació, de presa de consciència de l'home, de set de llibertat, de judici, de cerca de la llibertat... Però per fer-ho possible alguns moren i altres són presos com a ostatges i exposen la seva vida: no podem oblidar-los.
(fotos del Iemen)
(fotos d'Egipte)
Per això aquesta mostra anual es converteix en una mena d'homenatge a aquests homes que fan possible que nosaltres prenem consciència, a través de les seves imatges, de les problemàtiques, les guerres, les injustícies que hi ha al món, i també ens ajuden a apreciar el nostre benestar i la sort que tenim de viure en aquest primer món, veient les penúries i mancances que tenen tants milions i milions d'éssers humans...
(fotos del Sudan)
He anat intercalant algunes de les fotos que vaig anar captant de les diverses exposicions i de les diverses temàtiques. En especial aquelles que em van impactar per ser més representatives dels conflictes actuals, o dels greus problemes existents com els nens soldats a Somàlia o Costa d'Ivori,
(fotos de nens soldats)
o els psiquiàtrics a la Xina, o de les presons de joves a l'Àfrica o Sudamèrica, molt impactants, crues i esgarrifoses, etc. etc.
O d'intervencions militars no sempre ben justificades, o de catàstrofes...
Les imatges diuen més que mil paraules i aquí us en deixo una bona mostra.
Al temps que us recomano, si sou a temps, la visita a aquesta interessant mostra anual de fotoperiodisme a Perpignan.
També finalment, i per poder relaxar una mica l'esperit, hi vam poder veure una mostra preciosa de fotografia de naturalesa...
i amb això acabem.
* * *
1 comentari:
Hola Sorro, ben retrobat
Sí, noi, jo hi vaig cada any, des que varen començar -el convent dels mínims queia a trossos, en aquells temps- i en surto amb la mateixa impressió que descrius.
A mi em va agradar especialment l'exposició de la Martina Bacigalupo fent el seguiment del dia a dia d'una dona ugandesa.
Salut, i fins dimarts
Jordi
Publica un comentari a l'entrada