dissabte, 1 de març de 2014

Tot UN mes en BLANC...!!!


Avui és dia 1 de març. El mes de febrer, el més curt de l'any, s'ha escolat sense gairebé adonar-me. Avui quan m'he decidit a escriure un nou post al meu Blog constato que el darrer el vaig fer el 28 de gener, amb motiu de la mort d'en Pete Seeger.

Va ser precisament per aquests dates, concretament un 25 de febrer de 2007, que vaig iniciar aquest blog, ara fa, doncs, 7 anys. I en tots aquests anys no m'havia passat mai de quedar-me un mes en blanc, blanc, blanquíssim, com la neu que cobreix aquest poble de l'alt Pirineu d'on provenen els meus ancestres...

Si analitzo les causes, són diverses. Per un costat la situació política del dia a dia del nostre país, hi ha moments en que arriba a fatigar. Si escoltes els polítics espanyols que ens governen, la majoria d'ells autèntics inútils, i uns altres amb una barra que se la trepitgen, només saben dir bajanades i llençar prediccions catastròfiques sobre el nostre futur si és que tenim la gosadia i la pretensió de separar-nos d'aquesta entelèquia anomenada EspaÑa, que diuen té 3000 anys d'història...!!! ai, pobrets, i ignorants. 
Alguns arribaran a dir que sortirem fins i tot de la nostra Galaxia, i que a partir del moment que ens declarem independents, al centre de Catalunya s'obrirà un esvoranc i la terra ens engolirà. Els que poguem sobreviure ho farem en condicions tant misèrrimes que haurem d'anar a captar als nostres veïns perquè ens ajudin amb alguna almoina i ens venguin quatre patates i una nap per poder menjar... si, si, això és el que ens volen fer creure.
I altres, com el mateix president del govern, emulant a Don Tancredo, és un autèntica mister NO, NO, NO. Així fa grans aportacions a la convivència i a la democràcia...!!

Francament, cansa tanta mediocritat i cada dia hauríem d'estar fent aportacions al Blog sobre el mateix tema. Alguns ho fan, però d'altres, com jo mateix, ens hem enganxat a les xarxes socials i a través de twitters, facebooks i google+ anem fent la nostra guerra particular...

Hi ha una altre factor més prosaic i més íntim, i és quan la salut et dona algun petit ensurt i comences a tenir problemes propis de l'edat. Gairebé tot aquest mes de febrer he hagut d'estar pendent de l'evolució d'aquella glàndula tan simpàtica que tenim els homes, la pròstata, que li ha donat per revolucionar-se i fer-me una mica la punyeta, i ja em tens amoïnat anant de metge en metge i de servei d'urgència a prova clínica, i bevent litres d'aigua, i etc. etc. 

Una activitat ben pròpia d'un jubilat i que sense voler et va omplint l'agenda de citacions i compromisos ineludibles. No cal que us detalli res més, us ho podeu imaginar perfectament... 

Quan tot es torni a posar a lloc, espero i desitjo no haver de passar gaire més mesos en BLANC...!!!



 * * *


2 comentaris:

rogoto ha dit...

Benvingut de nou i una bona millora!

joan antoni de luna ha dit...

Què és un mes en la vida d'una persona?, poca cosa en la vida d'una comunitat, per això tot segueix igual. Com aquella Lucy dels peanuts, que tornant de vacances veu que en el seu barri no res ha canviat. I respecte a en Rajoy tens raó, és un bon "barbián" com diu la cançó d'en don Tancredo.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin