dilluns, 21 d’abril de 2014

Albert Manent, in Memoriam...

L'Albert Manent va morir dilluns passat, 14 d'abril de 2014, a l'edat de 83 anys.

Jo era fora del país i no vaig poder unir-me al condol per la seva pèrdua, atesa la gran vinculació que vaig tenir amb ell durant uns quants anys de la meva vida laboral. Avui li vull retre el meu petit homenatge.

L'Albert Manent i Segimon va néixer a Premià de Dalt (Maresme) el 23 de setembre de 1930, era fill de Marià Manent i Cisa (1898-1988), també escriptor. 

Manent va ocupar càrrecs de responsabilitat a la Generalitat de Catalunya, en el Departament de Cultura del primer govern de Jordi Pujol, que va dirigir Max Cahner, i entre el 1980 i el 1988 fou director general de Difusió Cultural del Departament de Cultura, i és aquí on començà el meu contacte amb l'Albert Manent, ja que aleshores vaig entrar a treballar en la seva D.G. que originàriament es va dir d'Activitats Artístiques i Literàries

Fou aquí on hi vaig tenir l'experiència directe de treballar amb un home savi alhora que molt humà, molt cordial i amb una gran bonhomia. Vaig estar uns anys a la seva secretaria, on recordo amb simpatia com cada matí em feia repassar la llista de les personalitats que teníem per trucar i em deia, aquest i aquest ja els pot esborrar, però aquest i aquest no, sempre eren els mateixos, els importants, que mai queien de la llista. Jo li feia broma, pero ell somreia i deia que sempre els havíem de tenir a punt. 

El tracte amb el senyor Manent era sempre d'una gran cordialitat. Tant fou així que quan el maig del 2010, va redactar les que podríem considerar les seves memòries polítiques "Crònica política del Departament de Cultura (1980-1988)", va escriure unes planes per recordar a tots els col·laboradors que havia tingut a la seva D.G., dedicant-hi a cada un de nosaltres unes paraules amables i simpàtiques d'agraïment. 
En el meu cas concret va escriure això: "en Salvador Sorrosal, molt afinat de cortesia i tan pulcre, que primer va esmerçar-se amb èxit a dur el capítol de les subvencions i ara s'ha engrescat en l'enriquiment de dades del Centre de Documentació de la Cultura Tradicional" (pàg.290).

L'octubre de 1983, el Departament de Cultura va crear oficialment el Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CDR-CTP), del qual en vaig ser responsable, com a secretari, de la seva informatització i estructuració amb bases de dades documentals de tots els materials i arxius existents sobre cultura popular i tradicional.

Albert Manent va destacar en el camp de la poesia, la narrativa, l'assaig i la història. L'any 1985 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.


És també considerat un important coneixedor del Noucentisme català, ell mateix es definia com a un noucentista en aquesta entrevista que la Montserrat Serra li va fer per VilaWeb al maig del 2010 (vegeu aquí).

Gran lluitador antifranquista, fou un dels fundadors de la revista Serra d'Or, i més endavant, amb en Josep Benet, va ser un dels cofundadors de les Edicions Catalanes de Paris. Va publicar una cinquantena de llibres, més de mil articles en diaris i uns quatre-cents articles en revistes especialitzades.

Guardaré sempre un gran record de qui fou un gran personatge i un bon amic.

Descansi en pau...!!

* * *

2 comentaris:

Maripepa Brustenga ha dit...

Comparteixo amb tu el dol per la mort d'Albert Manent.
Com només ens parlem a través del blog no sabia res del teu curriculum cultural. Si un dia coincidim en algun viatget o sortida -cine,teatre,etc....- ja ens en faràs cinc cèntims!

Salvador ha dit...

Cap problema per a fer-ne cinc cèntims, encara que resumir els últims 23 anys de la meva feina laboral al Departament de Cultura pot ser una mica feixuc...

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin