diumenge, 15 de maig del 2016

De L'Empire Estate al HARLEM més profund... (01)

En un dels meus darrers apunts del dia 11 d'abril (vegeu aquí), deia que tot ho aniríem comentant amb calma i amb més detall. Em referia a la nostra recent estada a Alemanya... però, des d'aleshores i en poc més d'un mes, aconteixements familiars inesperats i projectes de viatge ja compromesos, ens han portat aquests darrers dies a viatjar fins a Nova York. Ho haureu vist pel darrer post publicat (aquí) el passat divendres 13.


M'he plantejat què fer, doncs, amb tota la informació acumulada i retardada en el temps i penso que aniré fent a l'estil Murakami. 
Si heu llegit la seva obra "Kafka a la platja", recordareu que contínuament va saltant la narració d'una història a l'altra, d'un personatge l'Oshima, a l'altre en Nakata. I això fa que a vegades tinguis ganes de saltar un capítol per continuar llegint el següent i empalmar així amb la història que havies deixat en el capítol anterior... 

Així, doncs, crec que a partir d'ara faré les properes cròniques a l'estil Murakami-Sorrobloc = Una crònica americana, i una crònica europea... intercalades.


* * *
Vista del carrer 53rd, desde l'habitació
La 7th Avenue
Fet aquest preàmbul anem a entrar en matèria, i com que tinc ben vives les impressions del nostre recent viatge als EE.UU. començaré amb les primeres, l'arribada a la ciutat de Nova York, a les 22 pm. hora catalana, que allà eren sis hores menys, les 16 pm. i per tant, calia aprofitar la tarda. Així, un cop deixades les maletes a l'hotel, per cert ben cèntric, (811 7th Avenue, W 53rd Street), ja tenim el primer contacte amb els carrers típics del Midtown.














 



La primera visita la farem a l'Observatori del Empire State building. Amb la sorpresa que per tractar-se d'un dissabte a la tarda, després d'una setmana seguida de pluges, hi havia una cua força important. Aquí van començar les primeres impressions un xic desagradables de com els guardes de seguretat i funcionaris o empleats oficials de tota mena, tracten els turistes, a crits i amb força mala educació.


S'han de passar controls de seguretat per accedir a l'edifici, i les cues serpentegen per diferents sales fins a tal punt que arriba a ser força marejador poder arribar als ascensors que amuntegats com a xais et pugen fins les darreres plantes del gratacels. 
Va ser tant laboriosa l'operació que quan vam arribar a les terrasses superiors ja era totalment de nit, i a més, eren pleníssimes de gent, per tant, el poc que vam poder contemplar enmig d'aquella marea humana, ho podeu veure en les poques fotos que vaig poder fer sense obstacles. Una experiència una mica decebedora per ser la primera a la ciutat.



Sort que l'endemà diumenge la cosa tindria un altre caire més plàcid i més interessant. Ens vam traslladar fins al barri de l'East Harlem, per assitir a un ofici religiós de l'església East Ward Baptist Church, situada al 2011 First Avenue, regentada pel Reverend Dr. Sean P. Gardner. 

Allò va ser una autèntica experiència d'immersió en una altra cultura i en un altre esperit. Els membres de la comunitat es vesteixen molt bé i al seu estil per la celebració i fan força goig. 

Aquell diumenge, a més, celebraven el "Dia de les mares", i la celebració molt sentida i molt cantada, com podreu observar en les fotos i vídeos, també va comptar amb una actuación dels infants de la comunitat, maquillats i vestits de manera especial per l'ocasió.
 Va ser realment entranyable i fins i tot emocionant, veure amb quin fervor i amb quina participació activa s'entreguen a cantar i a picar de mans al ritme que imposa la dona més activa que dirigeix els cants. 
No va ser una actuació el típic cor de Gospel on tots els membres van iguals amb túniques i uniformats, no, aquí va ser la cosa més viva i espontània de la participació basicament de les dones i altres membres de la comunitat, també amb els infants més petits, cantant a ple pulmó. 
 
 Als turistes com nosaltres ens van permetre estar una bona estona participant de la celebració, fins que arribats a un punt ens van convidar amablement a marxar. 
Aleshores vam circular pel barri de Harlem...

 ... i finalment ens vam arribar fins al barri del Bronx. 




Aquí vam poder veure com de força deteriorades estaven les infraestructures ferroviàries, a part de veure també el contrast del magnífic estadi de beisbol dels Yankees que fa pocs anys han construït aquí per dignificar i dinamitzar una mica el barri.
 


 


Realment és un Nova York molt diferent del que veurem en dies posteriors.

Després de dinar en un restaurant del Uptown, al mateix carrer de Broadway, a la tarda aniríem a visitar el Museu Americà de Ciències Naturals ó "American Museum of Natural History", situat davant per davant del magnífic Central Park, que també visitarem.
* * *
Però això ho veurem en un proper capítol... 

  • La crònica americana continuarà aquí...02 (M-S.01)
  •  

2 comentaris:

Joan Antoni ha dit...

M'admira que poguéssiu dedicar la tarda del primer dia a visites. I el jet-lag?

Salvador ha dit...

Si Joan, et pots ben be admirar, doncs va ser a base d'estar gairebé 24 hores despert.
Ens vam aixecar a les 5 am. per anar a l'aeroport, camí de Zurich, allà transfer fins a New York on vam arribar a les 5pm. d'allà, però per nosaltres ja eren les 11pm de la nit, i vam acabar l'activitat amb sopar inclós cap a les 10pm. d'allà =(les 4 de lamatinada nostres). UUFFFF un pal... l'endemà estàvem groguis.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin