dissabte, 2 de juliol de 2016

Segon dia a NOVA YORK.... (03) / (M-S.03)

El nostre segon dia a Nova York promet ser una mica intens.
Tenim diverses visites programades, i la primera d'elles de caire cultural, és anar a conèixer el MET. El Metropolitan Museum of Art.

El MET és un museu força enorme i amb quantitat de materials diversos, art grec i romà, egipci, medieval, modern i contemporani. Pintura i escultura de tot el món.

Nosaltres disposàvem tot just d'un parell d'hores per veure alguna de les seccions del museu, una mica a vista d'ocell, i vam decidir centrarnos en la pintura europea, del 1250-1800, també la pintura i escultura europea del XIX i principis del XX, i una mica de l'art modern i contemporani.


Una pinzellada a tots aquests àmbits fou més que suficient per deixar-nos força cansats i saturats. La recompensa va ser la de poder fruir d'unes obres d'art excepcionals... (aquí unes mostres)...

























(una petita meravella)






Acabem el recorregut puntualment per retrobar-nos al gran vestíbul del Museu

... i tot seguit sortim per anar a recuperar el nostre bus.
* *
El segon objectiu d'aquest matí era visitar el anomenats "Cloisters",
que formen part integrant del MET.
Estan situats a la part nord de la ciutat de Nova York, i per arribar-hi, a causa de l'intens trànsit que sempre hi ha als carrers de la ciutat, vam necessitar més d'una hora.

En la meva opinió seria una visita totalment "prescindible" quan ets a New York, almenys per gent com nosaltres, catalans, o europeus, que estem avesats a veure romànic i que tenim exemples i patrimoni romànic i gòtic per tot arreu.

Aquí han manllevat una sèrie d'exemples de diferents localitats, d'Espanya, de Catalunya, de França (com el claustre de Cuixà reconstruït parcialment), etc. etc.

 (el claustre de Cuixà)
... encara que sigui una reconstrucció, i així hi consta evidentment, fa una certa emoció imaginar que ets assegut en aquell bonic claustre que mai hagués hagut de marxar del seu emplaçament original, el Monestir de Sant Miquel de Cuixà,
al Conflent, de la Catalunya Nord, al peu del Canigó.

Una de les peces que més ens va interessar de veure fou la tomba del Comte d'Urgell Ermengol VIIè... que fou extreta del seu lloc original,
el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
(que havíem visitat recentment (vegeu aquí),
i que l'any 1906, el seu sepulcre fou venut i traslladat al Estats Units, on passaria a formar part de la col·lecció dels Cloisters del MET.



No obstant això, a l'any 1995 es va resoldre que el sepulcre tradicionalment considerat del Comte Ermengol VII, és realment el d'Ermengol Xè. **
**Francesca Español. «El panteó dels comtes d’Urgell al monestir de Bellpuig de les Avellanes». A: L'art gòtic a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. 80-86.

I, encara que s'ha volgut fer amb força dignitat, la barreja d'estils aquí resulta un xic sorprenent, per exemple quan en la reproducció d'una bella capella romànica de Fuentidueña (Segovia), s'inclou una porta lateral d'una església italiana,





















i així amb altres exemples.
Repeteixo la meva opinió, un cop feta la visita.
Totalment prescindible per a nosaltres.
* *
Tornem cap al centre de la ciutat per anar a dinar a un restaurant japonès d'aquells tant originals que et preparen el menjar al davant teu, en una mena de taules-planxes-calentes... el restaurant Benhana.
Tu seus al voltant de tres dels costats de la planxa, i en el quart s'instal·la el cuiner que manipula els aliments davant el teu nas.

En el nostre cas ens va tocar un noi molt simpàtic que feia malabarismes amb l'instrumental i ens donava conversa. El més curiós del cas fou que no era un japonès simpàtic, sinó que era un noi colombià reciclat de japonès. el resultat va ser aquest que podeu veure en els dos curts videos que adjunto.

* * *
Després d'un breu descans, la tarda-vespre la dediquem a conèixer la propera Catedral de Sant Patrici, situada al barri de gratacels del Midtown, en ple cor de Manhattan, a la cantonada de la Cinquena avinguda amb el carrer 50, a dues passes del Rockefeller Center, que visitarem seguidament.
És l'església principal de l'arxidiòcesi de Nova York i va ser construïda al segle XIX en estil neogòtic, entre els anys 1858 i 1865.



Un cop feta la visita a l'interior, voltem pel barri fins arribar al peu del gran conjunt del Rockefeller Centre Building, i ens anem fixant en petits o grans detalls curiosos de la ciutat i els seus edificis...











Ens acostem finalment a l'entrada amb la intenció de pujar al TOP of the Rock, des d'on tindrem una visió espectacular del conjunt de gratacels de Manhattan, del nord i del sud.





Un cop dalt les dues terrasses exteriors, aprofitem per fer fotos i contemplar l'extens panorama des d'aquest observatori tant privilegiat...



























(la nova torre 4WTC, anomenada de la pau)

Veiem en video primer la part nord, amb el Central Park...


...i després la part sud, amb l'Empire State al davant mateix, i al fons la zona del Downtown, amb la nova torre de la pau 4WTC al fons...


* *
En acabar aquesta interessant visita, i abans de sopar allà mateix en el Rock Center Café, admirem les pintures d'en Josep Ma. Sert que decoren les galeries comercials del Center.





















Una darrera visió nocturna del conjunt des del mateix restaurant...



Nosaltres encara vam tenir l'ànim de passejar una mica abans d'anar cap a retir,
i ens vam arribar a viure l'ambient que s'hi respira en el famós indret de Times Square, que el teníem a prop, a la mateixa 7a.Avinguda on era l'hotel.

És un lloc realment insòlit i únic. Un lloc excessiu per exagerat. Aquí es concentren el major nombre de pantalles lluminoses per metre quadrat del món. A veure quina pot ser més gran i més espectacular. Algunes gairebé tenen més de 50 metres de llargada. És un dispendi d'energia descomunal. Funcionen nit i dia, les 24 hores, i és en especial a la nit quan l'espectacle és més impactant.



Cobreixen tots els edificis del voltant, tant en horitzontal com en vertical. Aquest indret és l'autèntic melic de Manhattan i de New York, és el tipic "meeting point", tant és així que fins i tot hi ha una mena de graderia on la gent seu i queden per trobar-se i per badar.


Es aquí justament on es fa la festa tradicional de l'any nou amb la baixada de la popular bola damunt el rellotge quan marca just la mitja nit, les 0:00 hores.

New York en estat pur...!!

* * *
  • La crònica americana continuarà aquí...04 (M-S.05)




1 comentari:

Lectoracorrent ha dit...

Magnífic reportatge. Nova York té moltíssimes coses per veure, però a mi, el que em va fascinar més va ser els carrers, que és on és més evident el gresol de cultures i ètnies d'aquell país. Caminar amunt i avall i observar la gent amb qui et creues és un espectacle que no s'oblida.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin