- La història comença aquí...
La Quinta da Regaleira que ens oferirà moltes sorpreses aquest matí, on també es troba el Palau del mateix nom.
Pel camí cap a la Quinta podem veure algunes mostres ceràmiques força interessants.
El palau està situat en ple centre històric de Sintra i està clasificat com Patrimoni Mundial por la Unesco
Carvalho Monteiro, amb l'ajuda de l'arquitecte italià Luigi Manini, construeix en aquesta quinta de quatre hectàrees un palau, luxosos jardins, llacs, grutes i edificis enigmàtics, llocs que amaguen significats relacionats amb la alquímia, la masoneria, els templaris i la Rosacreu.
Modela tota la quinta amb construccions que evoquen les arquitectures romànica, gòtica, renaixentista i manuelina.
(aquí una font amb decoració típicament manuelina)
(detall del cap del drac a la font)
La quinta és una conseqüència del romanticisme —moviment iniciat a Portugal després de la revolució de 1820—, compartint amb ell el gust per allò sublim, exòtic i misteriós...
(aquí la porta d'accés a la finca amb una rica ornamentació)
El
bosc, que ocupa la major part de l'espai de la quinta, no està disposat
a l'atzar. Comença de manera més ordenada i acurada en la part més
baixa però progressivament es va fent més salvatge a mesura que puja
cap a la part més alta.
Des de la part més alta del jardí tenim una bona visió del castell dels àrabs, dalt de tot de la serra
Diversos camins que circulen per tota la finca, uns de més amples i d'altres més estrets, es van entrecreuant formant itineraris diversos a voltes una mica laberíntics. Tot plegat per donar aquesta sensació d'estar viatjant a través d'un univers imaginari de símbols i metàfores
La Torre da Regaleira, que trobem a mitja pujada, fou construïda per a donar la il·lusió, a qui s'hi enfila, de trobar-se en l'eix del món.
Una de les parts més originals del recorregut el trobem en l'anomenat "pou iniciàtic".
Una galeria subterrània amb una escala en espiral, sostinguda per columnes, descendeix fins al fons del pou per mitja de nou replans.
Els nou replans circulars del pou, separats cadascun d'ells per quinze graons, evoquen referències a La Divina Comèdia de Dante, i poden representar els nou cercles de l'infern, del paradís, o els del purgatori.
En el fons del pou està encaixat en marbre una rosa dels vents sobre una creu templaria, l'emblema heràldic de Carvalho Monteiro.
El pou es diu iniciàtic per que se sap que era usat en rituals masònics d'iniciació.
Molts dels ritus d'iniciació fan referència als aspectes del naixement i de la mort lligats a la terra o al renaixement. L'existència de 23 nínxols situats a sota dels graons del pou iniciàtic, constitueix un dels molts misteris que amaga aquesta construcció.
(hi ha vida a l'exterior... la visió del forat superior des del fons del pou)
El següent vídeo dóna una imatge més viva de la sensació de profunditat que s'experimenta al fons del pou...
(creuant el llac per damunt d'uns pilars)
Aquests túnels estan recoberts amb pedra importada de la costa marítima de la regió de Peniche per tal de suggerir un mon submergit.
Després de sortir del pou ens trobem a pocs metres del Palau,
i també de nou veiem la Torre des de baix.
Separada per uns pocs metres del palau hi ha la Capella de la Santíssima Trinitat que fou construïda en pedra
blanca i en estil manuelino.
(escultura damunt la porta d'entrada)
En el seu interior, la capçalera de l'altar és decorada amb un mosaic on es representa la coronació de la Verge, la qual és vestida amb els tres colors alquímics: el blanc, el vermell i el blau.
Les finestres tenen vitralls on es representen, entre altres motius,
la llegenda de la Dama de Nazaré.
(Aquesta llegenda prové de 1182, quan l'alcalde D. Fuas Roupinho es trobava en
plena cacera, perseguint a un cérvol. A causa de la boira i de la velocitat de la carrera, la presa que pretenia atrapar es va precipitar a l'abisme. Aleshores l'alcalde, veient que anava a córrer la mateixa sort, va invocar a la Verge de Nazaré, i aquesta el va salvar de la caiguda i de la mort en frenar a temps el seu cavall.)
* *
motius del tipus vegetal, cordes i nusos, escuts, etc.
A més, en aquesta construcció es troben representats diferents sants cristians. Tota l'exuberant decoració va ser a càrrec de l'escultor José da Fonseca.
En l'interior trobem una biblioteca i un laboratori alquímic situat en una torre de planta octogonal, clara referència al mon maçònic, el qual atorgava un especial significat a aquest número.
També el palau disposa de diversos salons, destacant especialment
el "Saló de Caça", presidit per una impressionant llar de foc plena d'elements decoratius d'un color blanc extrem,
entre els que destaca la figura en relleu d'un caçador acompanyat del seu gos, flanquejat per dos frescos ben bonics.
I altres detalls ceràmics com aquest, els trobem per tot arreu.
* *
Després d'aquesta original experiència, d'haver baixat al fons d'un pou iniciàtic i d'haver sortit vius... ens apropem al centre de Sintra per la visita del Palau Nacional.
Nosaltres dos ja el vam visitar en la nostra anterior estada a Portugal, l'any 2007, per això vam decidir anar a prendre una beguda calenta per reaccionar una mica de la fredor que havíem agafat, i posteriorment, mentre la resta del grup feia la visita vam aprofitar per a prendre el sol en la plaça davant el Palau.Tot seguit anàrem a dinar, i per la tarda ens vam encaminar cap al punt més occidental del continent Europeu. El famós Cap de la Roca (Cabo da Roca) en portugés.
* *
És un cap situat en el punt més occidental de l'Europa continental, de tota Euràsia i de la península Ibèrica i Portugal. Era conegut pels romans com el Promontorium Magnum i durant l'era de la navegació a vela com la Roca de Lisboa.
Està situat en el districte de Lisboa al terme municipal de Sintra; a 40 quilòmetres a l'oest de la capital lusitana, en el Parc Natural de Sintra-Cascais. Les seves coordenades estan inscrites en una placa de pedra del monument del lloc. El penya-segat emergeix de l'oceà Atlàntic i arriba a una altura de 144 metres sobre el nivell del mar. Damunt del penya-segat hi ha un far i una botiga per a turistes.
La gentada que vam trobar era clarament excepcional... potser perquè era dissabte?, en tot cas la feina va ser poder gravar o fer algunes fotos en bones condicions... Jutgeu vosaltres mateixos
Aquí un altre exemple evident de les multituds que circulàvem per aquest indret tant popular i emblemàtic.
Sortint d'aquest punt, tot fent el comiat de la costa
amb una bonica posta del sol,
vam fer camí cap a Lisboa tot passant per Cascais, antic lloc de descans de la reialesa, i per Estoril, una petita ciutat que té fama d'elitista per haver servit durant el segle XX com a residència a l'exili de diversos reis i polítics europeus.
* * *
Demà abandonarem ja la ciutat de Lisboa i ens dirigirem cap al Nord, objectiu final Coimbra, però abans visitarem Óbidos, Nazaré, i l'abadia d'Alcobaça.
Però tot això ho veurem en la propera crònica.
- La crònica continua aquí (03).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada