40è dia de confinament..!!
diada de Sant Jordi,
diada de Sant Jordi,
sortim a respirar aires purs...
La placidesa del llac i el fons de les altes muntanyes ens omplen els pulmons...
poder caminar pels Alps o els Dolomites, sempre és una bona solució...
I aquests grans horitzons ens deixen mig estabornits...
quina meravella..!!
I tot buscant imatges he anat a parar, gairebé sense voler, a aquesta imatge tant hivernal d'un paisatge per mi molt conegut i entranyable!!.
* *
Ara que està de moda penjar imatges antigues a la xarxa, sobretot a Instagram i a Facebook, i tothom posa imatges de quan eren joves, és per això que...Aquesta imatge de la serra tota nevada m'ha fet reviure aquells anys en que vaig viure en aquelles terres fent vida de pagès, amb els meus oncles, la terra de la meva família, del meu pare, fent també allò que tant m'agrada, trescar per les muntanyes, rius i camps... i fou aprox. cap als anys 60, que vaig tornar per aquestes terres, concretament l'estiu del 1963, amb uns companys dels Lluïsos de Gràcia...
I avui puc recuperar aquesta magnífica panoràmica, feta aleshores, de la Serra de la Partacua i el seu punt culminant la Penya Telera (2764 m.)
... fou aleshores que vaig aconseguir escalar el cim de Peña Telera (2764 m.) amb un altre company, teníem 22 anyets...
(en la foto sóc jo mateix dalt del cim contemplant la magnífica panoràmica, amb el Pic Midi d'Ossau al fons, a la frontera amb França)
Tret de la revista Pirineos 3000, transcric aquest fragment:
... la seva estètica realment alpina i molt vertical la fa molt atractiva. Veieu aquí la descripció que en fa en Juanjo, un muntanyec que hi va pujar recentment a la Penya Telera, en la seva crònica penjada a internet... "Las panorámicas sobre el Valle de Tena son excepcionales y comentamos que solo con semejantes vistas vale la pena subir a esta montaña (es una de las panorámicas mas bellas de todos los Pirineos y su ascenso es aconsejado por numerosos medios montañeros)".
* * *
Ara una mica de geografia: La Serra de la Partacua (que s’allarga pel pic de Collarada i Punta Escarra, i pel coll d’Izas dóna pas a la vall de Canfranc) tanca el Valle de Tena pel sud-esquerra, i la serra de Tendeñera el tanca pel sud-dreta, sempre mirant el mapa en direcció nord.El Valle de Tena per qui no el conegui, és el que venint de Sabiñánigo i passant per Biescas, s’obre amb amplitud cap al nord a través de l’estret pas de Santa Elena, i és el pas natural cap a Panticosa, el balneari de Panticosa, Sallent de Gàllego, i a França pel port del portalet, al peu de l'impressionant pic Le Midi d'Ossau, i també des de Sallent trobem a la dreta l’accés cap a la zona del refugi i llac de Respumoso i el pic del Balaitous (3144mts).
dalt del cim del Balaitous, 3144 mts.)
També, a la vall del costat, a Linás de Broto, camí de la Vall d’Ordesa, trobaríeu el rio Sorrosal, i un salt d’aigua a sobre mateix de Broto, avui amb una popular "via ferrata", el salto Sorrosal.
* * *
En fí, un sens fi de sensacions que he guardat sempre ben vives en el
meu record i que ara, vés a saber per quin mecanisme, m’han vingut així
de sobte a la memòria, pel fet tant banal d’haver rebut imatges antigues que han
remogut les meves neurones, i he volgut compartir aquestes vivències amb
tots els qui em pugueu llegir.
Un món primigeni que, desgraciadament, s’ha anat perdent. Tinc encara
molts parents, cosins, a Tramacastilla de Tena, però les darreres vegades que hi he
pujat, allò ja no és aquell poble antic, tradicional, rural, ara els
apartaments i les cases pareades ho estan envaint tot.
Ara ja no hi ha els cavalls salvatges que baixaven al poble un cop cada quinze dies per donar-los sal, era un espectacle preciós, ni les vaques que pasturaven cada dia a la muntanya i baixaven al vespre per munyir-les, ara tot son turistes, restaurants, materials d’esquí, trens turístics, etc. etc.
Ara ja no hi ha els cavalls salvatges que baixaven al poble un cop cada quinze dies per donar-los sal, era un espectacle preciós, ni les vaques que pasturaven cada dia a la muntanya i baixaven al vespre per munyir-les, ara tot son turistes, restaurants, materials d’esquí, trens turístics, etc. etc.
No continuo perquè em posaria de mala lluna.
L’única cosa que es manté intacta, afortunadament, són les altes muntanyes, sempre un repte desafiant per aquells que ens agrada admirar-les i somiem encara en enfilar-nos als seus cims.
Acabo posant-vos una darrera foto de la meva estimada Penya Telera.
* * *
Espereu-me... que vinc...!!
Però, de moment...
* * *
Feliç diada de sant Jordi confinats..!!
Feliç diada de sant Jordi confinats..!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada