Després d'un més d'agost per oblidar, de sequera i de calor extrema, avui 1 de setembre, torno a l'activitat del meu Blog amb aquest nou apunt que confio serà del vostre interès...
Aquest passat cap de setmana, 27/28 d'agost, hem gaudit del darrer concert de la Schubertíada, d'enguany, pel Quartet Casals, que han interpretat la varietat de Canons i Contrapunts de l'Art de la Fuga (Die Kunst der Fuge, BWV 1080), de Johann Sebastian BACH (1685-1750), a la magnífica Canònica de Santa Maria de Vilabertran.
L'experiència conjunta, conferència + concert, fou molt gratificant..!!
* * *
Però a l'endemà, dilluns 28...
Ens traslladem fins al municipi de VILAJUÏGA, situada a la comarca de l'Alt Empordà, envoltat pel Parc Natural del Cap de Creus, i on els Pirineus es troben amb el Mar Mediterrani.
Un cop allí, farem una visita molt interessant, i en exclusiva per nosaltres, gràcies a la bona col·laboració de l'organització de la Schubertíada amb la propietat actual de l'empresa de les Aigües de Vilajuïga.
Tot va començar en uns terrenys del petit i tranquil poble de Vilajuïga, on un pou aparentment modest proveïa d'un aigua singular els veïns, que baixaven unes escales per aconseguir-la. No era una aigua normal, i el poble ho sabia, ja que de seguida se li van atribuir propietats mineromedicinals. Alguna cosa bona amagaven aquelles escales, les que calia baixar fins arribar al primer brollador on es recollia l'aigua.
Ramon Margineda va ser qui va constituir una societat sota el nom d'Aigües deVilajuïga. Poc després, el 15 de juliol de 1904, va ser declarada aigua d'utilitat mineromedicinal.
A partir de llavors, la societat va començar a donar a conèixer el seu sabor i la seva personalitat única per Girona, Barcelona, Andorra i, un temps més tard, per gairebé tot el territori català.
Dins d'aquest recinte hi trobarem la primitiva masia de pedra del 1843, la "Casa del senyor Ramón", on actualment hi ha un petit museu, i diferents edificacions, algunes de molt agosarades, com la mateixa sala on es fan les demostracions i degustacions, excavada a sota mateix d'un gran dipòsit d'aigua
i també veurem els quatre pous visibles que s'endinsen 10, 15 i fins més de 200 metres, on resideix la deu, el veritable miracle natural de l'aigua de Vilajuîga Es tracta d'una aigua de taula molt apreciada per la seva composició bicarbonatada.
*La pressió del subsòl que l'aigua recorre abans d'arribar a l'aqüífer d'on s'extreu (a uns 70 mtrs. de profunditat), connectat a la serra de la Verdera. li dóna una gran quantitat de minerals, que són fruit d'un viatge de més de trenta anys que s'inicia amb les pluges als turons circumdants del Parc Natural del Cap de Creus. L'aigua llisca a través del subsòl i al seu pas va absorbint minerals com el magnesi, el sodi, el calci, el liti i bicarbonats, responsables de les seves bombolles naturals "d'agulla". Propietats pures que enriqueixen l'aigua de sals minerals i oligoelements necessaris per a l'equilibri del nostre organisme.
Les bombolles carbòniques naturals de Vilajuïga són més fines i més nombroses que les d'una aigua amb diòxid de carboni (CO2) afegit. És per això que aquesta aigua ofereix uns punts subtils de gas que fan que sigui molt delicada en boca i, d'aquí que tingui aquest sabor característic.
Prendre un glop d'Aigua de Vilajuïga és un brindis a la salut i al benestar interior. Això si, sense deixar de gaudir del seu sabor únic.
gran aliat per la salut, L'any 1903, el prestigiós químic Dr. B.Oliver i Rodés va certificar amb la primera anàlisi de l'aigua els seus beneficis mineromedicinals, amb la qual cosa es va convertir en una aigua de referència per a farmàcies i drogueries de l'època.
1 comentari:
Sin duda el agua de los Pirineos tiene una pureza especial. Toda agua de manantial tiene esa cualidad de pureza ya que ha sido filtrada a través de capas y capas de roca viva. Y desde luego beber agua de manantial es de lo más recomendable.
Publica un comentari a l'entrada