El diumenge 7, les previsions del temps eren una mica més optimistes, per això ens encaminem cap a Vilaller i a través del tunel de Viella, ens plantem al bell mig de Viella, on trobarem al nostre company Ricard Novell, gran coneixedor d'aquesta regió, que ens farà de guia.Allà ens esperaven uns vehicles especials que ens duran fins a la Val de l'Artiga de Lin, on es troben Es Uelhs deth Joeu.
Enfilem la carretera enmig del bosc i després d'uns pocs kms. fem una primera parada en una clariana on en Ricard en fa les primeres explicacions i, a través d'un petit camí en sentit descendent, ens apropem fins un replà i mirador per contemplar l'espectacle de l'aigua que brolla entremig del bosc (veieu)
Es tracta d'una espectacular cascada d'aigua provinent de la glacera del pic d'Aneto que desapareix caient al forau d'Aigualluts i que, després de recórrer quatre kmts. des de la vall de Benasc per sota terra, apareix amb força al bell mig del bosc d'aquest espai natural d'excepcional bellesa.
Allà mateix, davant aquest espectacle, i refrescats pel polsim d'aigua procedent de la cascada que hi havia a l'ambient, vam aprofitar per fer-nos la clàssica foto de Grup de cada sortida, que veurem al final d'aquesta crònica.Vam retornar als vehicles per acabar de pujar fins al replà on hi ha el refugi de l'Artiga de Lin, ben bé al peu del anomenat coll de Toro, on s'obre el bosc i el paisatge és extraordinari.
A partir d'aquest punt vam iniciar una curta caminada/passeig acompanyats de
les explicacions d'en Ricard Novell sobre diferents aspectes, tant de
la natura, com de la vegetació, arbres, flors ocells i animals diversos.
Aquí veiem les típiques ortigues i altres flors medicinals
En Ricard ens comenta les característiques del Picot negre
Seguim caminant en aquest dia esplèndid...
La natura està exuberant, i a la dreta de la imatge veiem uns exemplars de la rosa silvestre o "rosa canina", l'anomenat "escaramujo"... aquesta planta té una gran relació amb el nostre cognom familiar (veieu aquí) Seguim caminant fins a retornar al lloc on vam aparcar els vehicles tot-terreny que ens portaran de baixada, però abans encara farem una parada a mig camí per veure i tastar l'aigua de la font...
* * *
En definitiva, com que per sort vam tenir bon temps amb sol i bona temperatura, malgrat algunes boires, vam poder gaudir d'una jornada molt agradable.
Amb la foto pel record...
Finalment, de tornada, dinàrem a un hotel de Viella, i tot seguit l'autocar, i de retorn cap a casa. El retorn fou una mica cansat pels més de 300 kms. de l'itinerari fins a Barcelona.
*** Fi de la crònica..!!
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada