- La història comença aquí...
Seguint el nostre llarg periple pel nord d'Itàlia, avui tocava visitar la zona de les Dolomites, era una visita llargament desitjada com a bon muntanyenc que sóc, i no vaig poder esperar-me per explicar les sensacions i els magnífics paissatges que vam trobar aquest dia, que cronològicament va ser el 9 de juliol de 2011.
La crònica la vaig penjar ja fa força dies, un parell de mesos, i la trobareu sencera aquí mateix.
* *
Així doncs, amb una última mirada nostàlgica a la magnífica panoràmica de la Marmolada (3342 m.), cim culminant del massís, passem a narrar la continuació del nostre viatge per terres italianes.
Som a 10 de juliol de 2011, i el temps és esplèndid. Hem deixat enrera les muntanyes i ara, tot resseguint el curs de l'Alto Adige, ens acostarem fins a la famosa ciutat de Trento, la capital del Trentino, també coneguda com la ciutat dels prínceps-arquebisbes. La ciutat és famosa per haver estat la seu del Concili de Trento (1545-1563) que representà el punt de partida de la Contrareforma.
En arribar a la ciutat anem directes al seu centre neuràlgic, la Piazza del Duomo, on trobem la Catedral romànica llombarda, el Palau Pretorio del segle XIII, la Torre Cívica, i les sorprenents cases Cazuffi e Rella, amb les seves façanes bellament decorades amb frescos del segle XVI.
En arribar a la ciutat anem directes al seu centre neuràlgic, la Piazza del Duomo, on trobem la Catedral romànica llombarda, el Palau Pretorio del segle XIII, la Torre Cívica, i les sorprenents cases Cazuffi e Rella, amb les seves façanes bellament decorades amb frescos del segle XVI.
Al centre de la plaça destaca la bonica font de Neptú...
i mentre fem un petit descans per prendre un cafè anem contemplant els magnífics frescos del s.XVI de les façanes de les cases Cazuffi e Rella...
I seguidament ens disposem a visitar la Catedral de Sant Vigilio, il Duomo de Trento
al seu interior, com passa en moltes de les esglésies i catedrals italianes, conserva frescos i altres elements d'art, escultures, marbres, etc., realment notables...
però allò que més ens va meravellar va ser l'estructura i els detalls tècnics de la seva façana posterior,
amb unes filigranes de pedra en les seves columnes, unes llaçades realment sorprenents, que hom es pregunta com podien aconseguir
aquesta perfecció els constructors llombards d'aquella època.
Veiem finalment una altre de les portes laterals de la catedral...
Seguidament fem una passejada pel centre històric de la ciutat tot veient alguns dels edificis i palaus més emblemàtics de la ciutat, com aquest primer on hi ha la seu del Comune di Trento, a la Via Belenzani
o aquest altre Palazzo Geremia, realment bellíssim...
o també aquest on s'ha ubicat darrerament la Società degli Alpinisti Tridentini, el Palazzo Saracini, a la Via Manci
i encara algun altre palau notable com el Palazzo Salvadori, que antigament va acollir la sinagoga de la comunitat ebraica, i encara conserva la seva capella interior, posteriorment consagrada, i decorada al 1770 pel pintor Karl Henrici
arribem a un dels darrers palaus, el Palazzo Meli del Monte, en la cantonada de la Via S.Marco i la Via Suffragio
on cal destacar-lo com un exemple de l'evolució de les formes de l'arquitectura tardogòtica vers el caràcter més madur del renaixement.
* *
Acabat l'itinerari pel barri antic, arribem a les portes del Castell del Buon Consiglio, que fou residència oficial dels prínceps arquebisbes.
A l'esquerra del complex trobem el Castelvecchio, que compta amb quatre plantes de galeries adornades amb retrats dels prínceps-arquebisbes.
Des del Magno Palazzo, edifici d'estil renaixentista situat al centre del castell, arribarem a la Logia de Romanino, amb frescos molt interessants del segle XVI.
I finalment veurem les estances dels prínceps que han conservat col·leccions de pintura dels segles XVI al XVIII, mobles, ceràmiques antigues, i joies espectaculars
i aquesta magnífica corona una autèntica filigrana per la principesca celtica...
i en especial ens va encantar el bonic pati d'estil gòtic venecià, amb l'atri, els sostres i les parets totes elles decorades amb uns frescos meravellosos...
amb al·legories diverses del pas del temps i de les estacions de l'any, i algunes escenes bíbliques, pastorils, o de la vida diària dels estadants...
* * *
A la tarda ens dirigirem cap a Pàdua. Hi ha uns quants kilòmetres desde Trento fins a Pàdua que aprofitem per a endormiscar-nos una mica amb el runrun de l'autocar.
Quan arribem a Pàdua, fa molta calor i per anar fins a la Basílica hem de creuar la famosa plaça del Prato della Valle sota un sol de justícia
L'arquitecte no es coneix, probablement fou un franciscà. Es va començar a construir al 1232 en honor de Sant Antoni de Pàdua (nascut a Lisboa cap al 1195 i mort aquí a Pàdua el 13 de juny de 1231) i fou acabada en la part principal a finals del S. XIII.
Un cop a l'interior ens meravellarà la riquesa de la capella del sant, una de les obres mestres del renaixement italià,
iniciada l'any 1500 i acabada a finals del mateix segle.
L'arquitecte fou probablement T.Lombardo, la realització de A.Riccio (el Briosco). I van col·laborar els millors esculptors venecians de l'època.
El presbiteri ricament ornat i ben delimitat per una elegant barana adornada amb quatre magnífiques estàtues en bronze de Tiziano Aspetti (1594).
La capella de la Verge mora, és tot el que queda de l'antiga capella de Santa Maria, donada el 1229 pel bisbe de Pàdua, i era on el sant celebrava l'eucaristia, predicava i confesava, i passava hores en silenci i oració.
Aquí fou sepultat l'any 1231 i aquí va estar el seu cos fins el 1263.
L'altar gòtic amb l'esplèndida estàtua policromada de la Verge amb el Nen, és obra de Rinaldino Puydarrieux (segle XIV).
A les parets encara es conserven alguns frescos dels segles XIII i XIV.
La capella del Beat Lucas es troba a l'esquerra de la Verge mora.
El Beat Lucas fou deixeble i company de Sant Antoni.
El magnífic altar és del segle XIII. La sèrie dels frescos són obra de Giusto de Menabuoi (1382).
És una de les obres mestres del segle XIV italià, tant per la seva estructura com pels seus frescos
i a continuació el claustre de la magnòlia pel majestuós exemplar que el presideix, també anomenat del Capítol, i on podem veure una moderna escultura del sant de Lorenzo Quin.
Donem per finalitzada la visita a la Basílica i en sortir a l'exterior contemplem aquesta prespectiva diferent de la Basílica on podem admirar també la magnífica estàtua eqüestre del Condottiero E. Gatamelata de Narni, feta en bronze per Donatello.
Aquesta obra mestre, que fou inaugurada el 1453, representa la primera estàtua eqüestre fosa a Itàlia des de l'època romana.
Estilísticament està relacionada amb l'estàtua romana de l'emperador Marc Aureli
Abans d'abandonar l'indret fem una darrera ullada a la impressionant Basílica de Sant Antoni de Padua.
* * *
L'autocar ens espera per traslladar-nos fins a la ciutat de Mestre, on farem nit, tot vetllant armes per demà fer l'esperada visita a la famossísima ciutat de Venècia.
- La història continua aquí... (08)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada