La Bastide de Domme - Castelnaud - La Roque-Gageac... (01)

• La història comença aquí...

Som a dilluns 23 de setembre, inici de la tardor, i ens disposem a començar el periple per les terres del Périgord francès, que durant cinc dies i amb una previsió de bon temps i estable, ens permetrà conèixer llocs ben interessants i emblemàtics d'aquesta regió...

Ens dirigim en primer lloc a visitar el poblet medieval de la Bastide de Domme, situat en un espectacular turó rocós, escarpat sobre el riu Dordonya, des del qual s'observa una excepcional panoràmica de tota la vall.

(mirador amb el bust de Jacques de Maleville, jurista, nascut aquí el 1741,
que fou un dels redactors del Codi civil)

  

l'Hotel del mirador

 És una de les bastides* més famoses de la regió i una de les poques que han conservat la major part de les muralles del segle XIII, incloent-hi tres portes fortificades... La porta del Bos, la porta de la Combe que dona el pas cap a una font, i la més espectacular i remarcable porta de les Torres.

A començament del segle només existia un castell aquí mateix. Per tal de contenir les tropes angleses, Philippe III le Hardi, reconeixent la importància estratègica de l'indret, va adquirir una part del plateau i va fundar la Bastide de Mont-de-Domme, que a poc a poc esdevingué la més bella bastida francesa del Perigord.

*En aquest enllaç (aquí) i trobareu una fitxa amb la història completa d'aquest lloc. 

*I aquí un plànol de totes les bastides del Périgord.

Les dues torres serviren d'aixopluc pel cos de guàrdia i també foren utilitzades com a presó per a 70 templers del Sud-oest, entre 1307 i 1318, els quals deixaren gran quantitat d'inscripcions "graffitis" gravats en els murs de pedra, alguns d'ells de caràcter esotèric. Aquest emotiu testimoniatge es pot visitar, però nosaltres malauradament no en vam tenir l'oportunitat...

Després d'un petit desgavell en l'horari previst per la guia i de donar una passejada per la vila, un petit trenet turístic ens va passejar amunt i avall del poble on vam poden apreciar les belles construccions medievals, des de la Plaça principal de la Halle, amb el mercat i la seva església, fins a la plaça de la Roda, on s'executaven els condemnats, i fins a la casa de la moneda, on havien encunyat les seves pròpies monedes en cuir.

* *

Acabada la interessant visita a aquesta domme, anàrem a dinar en un bell indret, el jardí florit i sota l'ombra dels arbres pre-tardorals de l'Hotel Plaissance, al poble de Vitrac.

* * *

Sortint de Vitrac, després de dinar, ens dirigim a Castelnaud
per visitar el seu impressionant castell.

El castell (segles XII-XVI), és classificat com a Monument històric, i aquesta fortalesa domina la petita ciutat que es troba a la falda dels seus murs.

 

En entrar al recinte i aproximar-nos al peu del castell, impressiona la seva alçada i la fortalesa dels seus murs i en especial la seva potent torre de defensa.

El castell enlairat al vessant del marge esquerra, entre els penya-segats de pedra calcària del riu Dordonya, domina tota la vall i s'emmiralla amb un altre castell important, el de Beyrac, amb el qual va mantenir fortes rivalitats per estar en camps oposats durant la famosa Guerra dels 100 anys.

(el Castell de Beyrac)

Castelnaud ens ofereix un autèntica experiència en poder visitar el cor d'un castell fortificat de l'Edat Mitjana. Al seu interior es pot visitar també una col·lecció d'armes i armadures, i a l'exterior, en una terrassa al costat mateix, podem veure i aprendre com funcionaven les antigues màquines de guerra. 

Autèntiques peces de museu que la guia local francesa ens explicà amb tota mena de detalls.

Sorpren que alguna d'aquestes complicades maquinotes només podien llençar una pedra cada mitja hora, com és el cas d'aquesta que la guia ens està explicant, anomenada 
"el trabuc", que forma part de l'anomenada artilleria de contrapès, i que va ser utilitzada fins al segle XVI. 
Es tractava de la màquina més potent de l'Edat mitjana. Era una veritable arma de disuasió, i que va fer que moltes places capitulessin només en veure-la... Les boles de pedra que podia llençar, a vegades fins i tot cenyides amb ferro, podien ser de més de 100 kilos, que evidentment podien fer uns bons esvorancs en tot tipus de muralles.

Un visita ràpida a l'interior del castell ens va permetre veure l'estructura medieval força ben conservada

Acabada la visita, toca sortir de la fortalesa

no sense abans donar un cop d'ull a la vall que des d'aquí es domina...

Sortim, doncs, definitivament del castell...

i ens dirigim encara a conèixer l'interessant i encisador poblet de La Roca-Gageac,

Arrapat a la roca i poblat per cases de pedra i pissarra en pendent, un castell i una torre que domina tot el conjunt. Cal ressaltar l'encant i la bellesa que produeix el seu emmirallament al riu Dordonya

Classificat com a tercer "site" de França, després del Mont-Saint-Michel i de Rocamadour, aquest lloc va obtenir ja fa uns anys el títol envejable de "els més bells villages de França"

Vàrem complementar la nostra visita amb un agradable passeig pel riu en una gavarra, una rèplica dels vaixells de vela tradicional dels segles XVIII i XIX. El servei el presta les "Gabares Norbert", que durant el trajecte tingueren la gentilesa de fer totes les explicacions en català, ja que vam disposar d'una gavarra solament pel nostre grup.

El passeig en barca ens permet apreciar de més a prop les característiques i la bellesa del poble i del seu Castell...

(el Castell de Malartrie)

La navegació tranquil·la per la Dordonya, tot gaudint d'un tram d'aquest encisador paratge, ens portà fins al peu del castell de Castelnaud que havíem visitat a primera hora d'aquesta mateixa tarda...

Aquí la gavarra fa mitja volta i tornem plàcidament cap al punt de partida.

Arribats a port, alguns encara tinguerem temps de veure a l'interior del poble racons interessants  de vegetació autòctona deguda a la ubicació del poble a ran de les roques, i que ens va mostrar la guia amb especial interès.

(uns papirs)

(una bonica font)

(i un habitant ben tranquil...)

* * *

Aquí acabem l'aventura d'avui, primer dia de la nostra estada al Perigord...

Demà dedicarem tot el dia a visitar la ciutat de Périgueux

• La crònica continuarà aquí... (02)

El PERIGORD..., el Foie i el confit de canard... (00)

Hem estat una setmana voltant per la regió del PERIGORD, a la regió de la Aquitània, al departement de la Dordonya, a França.

Suposo que per a molts dels que em llegiu no deu ser una regió desconeguda de França, però si que ho era per nosaltres que, malgrat haver estat moltes vegades al país veí, i només un dia de passada a la ciutat de Périgueux, en trànsit baixant de la Bretanya, no havíem tingut encara l'oportunitat de passar uns quants dies voltant per aquesta bonica regió visitant els indrets més emblemàtics i populars a l'entorn de la ciutat de Sarlat-la-Canéda,
que és la capital de l'anomenat Périgord Noir.

Vam descobrir que hi ha quatre Perigords, el Périgord Noir, del qual Sarlat n'és la capital, que deu el seu nom a la foscor de la seva vegetació i del color de la trufa. És la regió històricament més antiga de les quatre.

El Perigord Blanc, amb la seva capital bimilenària, Périgueux. Vella terra que els romans van marcar amb la seva important empremta. El nom li dóna el característic sol calcari de la zona, i potser també, la seva imponent catedral blanca de Saint-Front.

El Périgord Vert, amb la seva capital Nontron, al nord del département, presenta un magnífic entorn turístic encara força desconegut. La part oriental té un aire Limousin,
i la part occidental tomba cap a l'Angoumois. El verd dels boscos de roures i dels grans prats de la regió li dona aquests toc verd.

I finalment el Périgord Pourpre, ple de ceps i de vinyes, que ja sembla estem tocant a la regió de Bordeus. Un país de bon viure i de bons vins de color porpre, que va fer crèixer i madurar sobre la seva terra a grans filòsofs francesos com Michel de Montaigne i Maine de Biran. Vam tastar els vins de Bergerac, la capital, i en puc donar fe de que són excel·lents.

La regió está surcada per quatre rius principals, la Dordogne, l'Isle, la Dronne, i la Vézère.
Amb una història antiquíssima, el Perigord compta amb nombrosos emplaçaments prehistòrics, com veurem més endavant, amb nombroses grutes pel seu component bàsicament calcari, i també avencs molt importants que visitarem, com la Gouffre de Padirac.

La regió és bàsicament popular per la seva producció de Foie gras, dels més apreciats de França,
i això ha donat al Perigord la seva fama, i també a la villa de Sarlat en especial, i també el seu gran renom culinari.

Situats, doncs, en aquest entorn tant característic anirem a desgranar una mica, com faig habitualment, els nostre periple per aquestes terres tant especials, plenes de llocs prehistòrics, d'arquitectures medievals emblemàtiques, i de fantàstics i sorprenents castells, per la seva arquitectura espectacular i també per la seva quantitat, escampats per tot arreu.

Però, abans, per començar d'una forma poètica, i per anar preparant l'esperit a contemplar les belleses de la regió, deixeu-me transcriure una frase d'un escriptor que curiosament no era francès, Henry Miller (estaunidenc), que he trobat bonica i interessant, i que impressionat per la bellesa de le Périgord, va escriure això:

"C'est la terre d'enchantement jalousement marquée par les poètes 

et qu'eux seuls ont le droit de revendiquer comme leur.

Ce qui se rapproche le plus du Paradis...

Il se peut qu'un jour la France cesse d'exister, mais le Périgord survivra,

tout comme les rêves dont se nourrit l'âme humaine."

Henry Miller, Le Colosse de Maroussi

* *

Després d'uns 500 kms. llargs, sortint per la Jonquera i passant per Perpignan, Narbonne, Carcassonne, Toulouse, Montauban, i Cahors, arribem finalment a mitja tarda a Sarlat-la-Canéda, on ens instal·lem en un hotel cèntric, le Compostelle, per les dues primeres nits.

Com que teníem encara un parell d'horetes lliures abans de sopar, nosaltres dos aprofitem ja per patejar-nos una mica la població, i també ho farem en grup després de sopar en un restaurant al cor mateix de la ciutat medieval.

Els primers edificis medievals ja ens causen una bona impressió...

 

Sarlat,
situada al centre geogràfic del Perigord, és amb molta diferència, l'emplaçament turístic més important de tota la regió. Prop d'un milió i mig de visitants descobreixen cada any aquesta joia medieval. Conserva un entramat urbà medieval molt impressionant (s.XIIIè - s.XVIè).

(l'Ajuntament, a la Plaça de la Liberté)

 





















En les quatre imatges podem veure el campanar de la Catedral, l'església de Sainte-Marie (actualment fa de mercat cobert), la façana de la Catedral Saint-Sacerdos, i la façana del magnífic edifici medieval de la casa natal de Étienne de La Boëtie, de qui parlarem més endavant.

* *

Aquest petit "tastet" nocturn, i el cansament acumulat després del llarg viatge fins aquí, ens recomanaven de retirar-nos a descansar, ja que demà començarem a voltar per a fer les visites programades pel primer dia, que seran, la Bastide de Domme, el castell de Castelnaud (s.XII-XVI), i la visita a l'encisador poble de La Roca-Gageac, on farem un passeig en una típica gavarra pel riu Dordonya.

Però per poder gaudir de tot això haurem d'esperar al proper capítol de la meva crònica...,
mentrestant podeu veure també un apunt diferent sobre el viatge visitant el blog Todoreh.

* * *

• La crónica continuarà aquí...(01)

MENTRE NO PAGUEU..., CALLEU...!!!

Avui, després de sentir diverses tertúlies a radios i TV, sobre el "fiasco" del tribunal constitucional amb el seu president Pérez, anti català i recusat, al davant, i després de sentir el conseller Mas Colell, parlant de les penúries econòmiques que haurem de patir encara un any més, en part per la barra del Govern de no pagar els deutes contrets des de fa anys amb Catalunya... 

Tot plegat m'ha fet indignar sobiranament i penso endegar reclamacions diàries (via internet) al govern trampós, insolvent, morós, que a sobre de tenir totes aquestes qualitats, només sap posar pel davant l'únic argument inconsistent que pot esgrimir... "el compliment de la llei", com si fos una bíblia sacrosanta, intocable, inamovible, el no compliment de la qual ens ha de condemnar al foc etern pels segles dels segles. 

El govern actua talment com la Inquisició de segles enrera. Mostren la gran feblesa que arrosseguen ja que no tenen cap altre argument, ni saben ni poden fer propostes coherents per sortir de l'atzucac en el que estem tots embolicats. Van tirant pilotes fora... i continuen tractant-nos com si fóssim imbècils...!!!.

Per tant, aquest Govern morós, incompetent, mentider, intolerant, abans de donar lliçons de fidelitat i de compliment de les lleis, que comenci per no ser ells mateixos els que incompleixen la llei i paguin ja d'una vegada els més de 8.000 milions d'euros que ens deuen. Mentre no ens paguin que callin. 

MENTRE NO PAGUEU, CALLEU...!!!

* * *

11 de setembre 2013

BONA DIADA a tothom...!!!

* * *