Adéu a PETE SEEGER, ha estat una referència per al folk Català...

Aquest dilluns 27 de gener ha mort als 94 anys Pete Seeger, pioner i patriarca de la cançó popular i referent ineludible en el naixement del folk als Països Catalans a través de la feina d'adaptació dels germans Xesco i Joan Boix. 
El folksinger també va tenir una relació molt especial amb el cantautor Raimon, que el va convèncer perquè vingués a actuar a l'Estat espanyol en ple règim franquista.
La relació amb Raimon va tenir un altre episodi destacat el 1993, a la celebració dels trenta anys de la publicació de la cançó "Al vent", al Palau Sant Jordi. Entre molts altres convidats, Pete Seeger, acompanyat del seu nét Tao Rodríguez Seeger, va pujar a l'escenari per cantar la dolcíssima "Where Have All the Flowers Gone?" i la brigadista "Viva la Quinze Brigada". Raimon ha declarat repetidament que la seva admiració per Seeger no és tant musical (els seus estils no tenen gaire a veure) com ètica, ja que el considera un model de músic honest i compromès.
(Text: Jordi Martí).

Descansa en pau Pete...!!

* * *

Ja hem signat...

Acabem de signar Un VOT per la independència...

I a les 10h. del matí ja hi havia fins i tot una mica de cua per fer-ho, i aleshores he pensat que aquest país està en moviment, que aquest nostre país s'està alçant, tip ja de tanta mentida, de tanta corrupció i de tanta incomprensió i tanta mala llet envers nosaltres...

I aleshores m'han vingut al cap les paraules que Joan Maragall va escriure fa més de cent anys:

"Solidaritat és la terra, ho sents?. És la terra que s'alça en els seus homes. 
 No has sentit mai dir allò de: ?.
 Doncs ara som en això: que les pedres s'alcen; 
 que cada home és un tros de terra nadiua amb cara i ulls i esperit i braç".

L'alçament. Joan Maragall, 1907.

* * *

Bona diada dels Reis Mags...

Encara que la Revista Sapiens m'ha trepitjat la idea que tenia per celebrar la diada dels Reis Mags, penjant al Facebook aquesta bonica imatge, no vull renunciar a la meva primera idea d'oferir-vos aquesta magnífica representació dels tres Mags...

Aquesta fotografia feta per mi mateix (sense copyright), i penjada a internet en la crònica al meu Blog (vegeu aquí) que vaig fer l'any 2010 després d'un viatge a Itàlia, i de la visita a la ciutat de Ravenna, suposo que ha estat manllevada per algú més, com és el cas ara de Sapiens, però com que tot el que es penja a internet és públic, no em puc queixar, i a més la divulgació d'aquesta representació no fa res més que enriquir la nostra cultura i ens fa admirar aquest magnífic mosaic de la Basílica de San Apollinare Nuovo, de la ciutat de Ravenna, construïda per ordre de Teodoric el Gran al segle VIè.

Una Basílica amb una decoració extraordinària, totalment de mosaic, que si no la coneixeu encara no us l'heu de deixar perdre (vegeu aquí)

Aquesta imatge, doncs, d'aquests Tres Reis Mags tant mudats, i tan catalans amb la seva barretina, em serveixen per desitjar-vos a tots els lectors uns Reis plens de regals i de bones vibracions, tancant el cicle de les festes Nadalenques, i obrint el Nou Any 2014 ple d'esperances, d'il·lusions i de projectes de futur molt engrescadors. Per a cada un de nosaltres i en especial també pel nostre país, per Catalunya...!!!

* * *

Un BON Any Nou - 2014, per tothom...

(primeres llums al Mont Perdut)                                                         (foto de Pere Soler-www.peresoler.net)

Des d'aquesta plataforma universal, vull desitjar-vos a tots un Millor ANY NOU 2014, que ara tot just despunta, i tal com el simbolisme de la foto ens mostra, desitjo que la llum nova del Nou Any faci que les nostres il·lusions, les nostres esperances i els nostres esforços, facin remuntar els ànims decaiguts per tanta crisi i depressió, i surin per damunt de les boires del pessimisme latent, empesos per la nova esperança que s'albira a l'horitzó proper de la nostra llibertat, que amb l'esforç i l'empenta i la convicció de tots aconseguirem que sigui ben definitiva i plena...!!!

Perquè encara tot està per fer, i tot és possible...!!!

* * *

Un BON NADAL a tothom...

* * Caminem tots junts buscant la llum de la veritat que ens ha de portar a la llibertat autèntica i definitiva...

* *

Que tingueu tots els qui em llegiu un BON NADAL...!!!

Ara mateix estem així...

I per millor situar-nos, mireu què diu avui mateix el català Carles Boix (Catedràtic de l'Universitat de Princeton), al suplement especial consulta de l'ARA, on parla i analitza punt per punt, article per article, les "Cinc vies legals i democràtiques" que a través de la famosa i sacrosanta Constitució espanyola capacitarien Rajoy per convocar un referèndum o permetre'l... "I si Rajoy diu que no vol o no pot autoritzar-lo, aquesta declaració és, pel fet de ser incorrecta, desafortunada..."

Llegiu la resta de l'article i veure que la conclusió més diàfana és la següent: 

L'únic que falta per fer-ho és voluntat política.

* * *

Comença el compte enrera...!!!

El pont del petroli. Una visita llargament oblidada...

Ahir al matí, enlloc de celebrar aniversaris de coses amargues, vam preferir gaudir d'un matí anticiclònic i acostar-nos fins a Badalona per conèixer d'una vegada aquesta instal·lació d'un antic pantalà de descàrrega de productes petrolífers, ara reformada com a passeig urbà ple d'atractiu...

Tot l'entorn, des de la mateixa estació de rodalies de Renfe, fins arribar al pont, està ben urbanitzada i adequada com a petit parc urbà per a passejar-hi o per a seure davant del mar i de la platja, ben neta i ben endreçada, ara que ja han passat les febres estiuenques.

Davant mateix presideix l'indret l'edifici de la fàbrica centenària de l'Anís del Mono, amb el seu logo característic. 

(vegeu també aquí)

No puc resistir la temptació d'immortalitzar la visita seient al costat de l'escultura del famós mono.

També és destacable remarcar que al final dels 250 metres del pont, hi ha una plataforma amb una estació meteorològica que recull les 24 hores al dia, i amb una extraordinària frequència de cada 10 minuts, les dades de l'ambient que la rodeja. Podeu veure (aquí), la impressionant quantitat de dades que arriba a recollir en un sol dia...

Com que la meva dona i jo compartim la mateixa febre blocaire, us deixo l'enllaç amb el seu Blog "Todoreh", on podreu llegir una crònica més completa de la visita (aquí).

* * *

Les Cançons que van canviar el món...

Ahir, amb la Coral ESPÍGOL, vam completar el tercer concert al CAT, de 

"Les Cançons que van canviar el món".

Tothom va quedar entusiasmat per l'actuació i la representació.

Tots estàvem més relaxats i més segurs de les lletres i de les músiques, i el públic assistent, amics, parents i coneguts, així ens ho van manifestar a la sortida de l'espectacle. Alguns fins i tot ja ens reclamen que el tornem a fer aviat... A tots els que ho heu fet possible, una forta abraçada espigolaire...!!!

Els intèrprets

Coral Espígol

Piano: Marc Garcia

Actors: Clara Manyós, Joan Marmaneu i Gerard Bosch

Direcció: Quim Manyós i Balanzó

Documentació: Gustau Gallardo

* * *

Un referèndum mai pot ser il·legal...!!!

De tant en tant trobes algú que s'expressa amb claredat...

Llegint la premsa d'aquest matí, he trobat al PUNT-Avui, un article del periodista Jordi Badia, (pàg.21) la lectura del qual us recomano vivament.

Diu coses tant assenyades i evidents com aquestes: "...l'argument del referèndum il·legal a que apel·la l'unionisme és una fal·làcia. Primer, perquè un referèndum mai pot ser il·legal en una democràcia, ja que consultar la població per dirimir les raons que hi sorgeixen n'és la seva essència. I finalment, perquè és mentida: hi ha cinc vies, almenys, per poder celebrar el referèndum sense vulnerar l'ordenament jurídic espanyol."

"Sembla mentida que l'unionisme apel·li a la il·legalitat del referèndum i no li caigui la cara de vergonya"...

"...el que hauria de ser considerat il·legal, i que hauria de dur dirigents a l'ostracisme, és impedir que els ciutadans dirimeixin les diferències a través del vot lliure i democràtic.

Arribes sovint a la conclusió que els unionistes i tota la caterva que els dona suport, no són demòcrates. Són intolerants que volen imposar el seu criteri per la força del poder, però no per la raó ni per les lleis de la democràcia.

Cliqueu l'enllaç directe al logo d'el PUNT-Avui, aquí sota, i llegiu l'article complet, 

val molt la pena...!!!

* * *