De Fontalba a Núria + aniversari...

Feia molt de temps que volíem fer aquesta excursió de la Fontalba a Núria.
Finalment ahir la vam poder realitzar. De bon matí a Queralbs ens vam informar de l'estat de la pista que s'enfila fins al coll. Vam tenir una bona sorpresa ja que ara estan treballant en les obres d'un túnel que ha de solucionar algun problema del trajecte del cremallera i per accedir a la zona de treballs han eixamplat la pista durant uns quatre kilòmetres, però la veritable sorpresa va venir al final, quan ja s'acaba la zona d'obres, la pista segueix uns quant kilòmetres més, (11'4 km. en total) totalment ampla i molt llisa, tant que semblava realment una auto-pista.
El pla o coll de Fontalba està a 2.070 m. d'alçada, si fa o no fa l'alçada de Núria (1.967 m.), i ens havien comentat que era una caminada agradable, gairebé planera, però,.... sí, sí, de planera no en té res, ja que per començar has de salvar la gran fondalada que fa la coma de Fontalba,

per després remuntar altre cop sostingudament fins a superar un esperó, el Roc de la Fita, des d'on veurem per primer cop el Santuari de Núria allà al fons.

Estem a molta més alçada del santuari, i per tant, al final haurem de fer una davallada força considerable.

El més interessant de l'itinerari, però, són les bones vistes que tens mentre dura el flanqueig de les diverses comes que cauen cap a les gorgues de Núria. I també els paisatges bucòlics que comparteixes amb els estadants habituals d'aquests paratges.

Un altre dels alicients en aquesta temporada es el de contemplar les immenses extensions de neret que flanquegen la muntanya i que s'omplen de flors vermelles, que ahir ja començaven a estar una mica passades.



Ja som a prop de Núria, la tenim a tocar. Hem invertit més de dues hores en l'itinerari encara que la guia ens deia una hora i mitja.

Un cop arribats a Núria, força cansats, vam seure al costat d'una font per dinar. La Marta va anar a informar-se dels horaris i mentrestant jo vaig entrar en un estat de meditació i revival...

i tot aclucant els ulls davant d'aquella verdor i d'aquella urbanització que ara té l'indret, vaig reviure la meva primera vegada que vaig ser aquí dalt, ara fa precisament 50 anys...!!!

* * * * * *

Va ser la meva primera sortida de vacances d'estiu al Pirineu. Érem una colla d'amics dels Luïsos de Gràcia, i vam planejar la nostra primera gran travessa d'alta muntanya, de Núria a Ull de Ter. Va ser de l' 11 al 15 d'agost del 1957. Al grup vam ser quatre, en Fàbregas que era una mica més gran que nosaltres i que d'alguna manera ens feia com de tutor, en J.M.Barsó, en Pep Rovira i jo mateix (sóc el de les ulleres del mig de la foto), encara que sembli mentida, tenia 16 anyets...!!!, 50 menys que ara.

La nostra travessa va ser: Ribes - Núria - Puigmal - Noucreus - Pic de l'infern - Ulldeter - Setcases - Vilallonga de Ter - Llanars - Camprodon.

He volgut afegir aquelles fotos fetes ara fa 50 anys, el cremallera, la natura pràcticament igual, les vaques, les boires i el santuari al fons tot pujant cap al coll de Noucreus, i evidentment nosaltres una mica més joves...

* * * * * *

Després de dinar, veient que el temps s'embolicava una mica i cansats com estàvem, vam prendre una sàvia decisió, vam telefonar per llogar un taxis que ens esperés al peu del cremallera i vam agafar el primer que sortia. Barrejat amb el xiulet del cremallera em vam venir al cap les primeres estrofes dels goigs de Núria:

"Verge de la Vall de Núria,
voltada de soledats..."

Adéu-siau, Núria, fins la propera vegada...

En arribar a Queralbs el taxista (en Francesc Collado de Ribes) ens estava esperant puntualment i ens va retornar fins al punt de sortida, el coll de Fontalba on havíem deixat abandonat el cotxe a 2.070 m. d'alçada.
Canvi de botes i, amb una certa recança, cap a Barcelona a fer cues per la carretera plena de camions. Un final no gaire estimulant...