Hem estat a Bulgària, durant 10 dies.Un país que fa tan sols 18 anys ha deixat enrera el règim socialista i s'ha incorporat a la UE.
Un país amb una natura esplèndida, exhuberant, magnífica,... però un país que està molt descurat, que manifesta encara les mancances que li han deixat els molts anys de socialisme.
Infraestructures precàries, obsoletes, vivendes de blocs prefabricats de l'arquitectura socialista molt deteriorades, carreteres en mal estat, trossos d'autopistes, etc.
Però, malgrat tot, ja apunten signes de recuperació. Edificis nous, moderns, amb dissenys vanguardistes conviuen amb habitacles i carrers deteriorats.
Però aquest llunyà país de l'est té una cosa envejable, una natura agraciada, esplendorosa, uns boscos immensos, d'una gran varietat d'arbres, una natura encara gairebé verge.
* * *
La catedral patriarcal Alexander Newsky, església memorial, que veieu a la foto, és a Sofia la capital. Representa l'expressió material de gratitud del poble Búlgar per el remarcable auto sacrifici de 200.000 herois russos que amb el seu valor, resolució i amor fraternal sense límits amb els soldats búlgars, i amb la seva sang i la seva vida van trencar les cadenes de casi cinc segles de dominació Otomana amb la Guerra d'alliberació Ruso-Turca (1877-1878) i la victòria al pas de Chipka, que va donar al poble Búlgar allò que més volia: la seva apreciada llibertat.És una catedral molt impressionant, i en la seva cripta, com un annex de la Galeria Nacional d'Art, podeu veure una de les col·leccions d'Icones més importants del món.
Aquí teniu una mostra de les moltes icones que podem trobar dedicades a Sant Jordi
* * * *
* * * *
Per commemorar la batalla principal de l'alliberament del país front als turcs al pas de Chipka, i donar sepultura als morts, es va decidir edificar una església a l'estil rus dedicada a la Nativitat, a la falda de la muntanya que dona a la vall de les roses, i es va fer a través d'una col·lecta popular amb diners procedents de Rússia i també aportacions dels búlgars.
El 1896 començà la seva construcció i sis anys més tard fou consagrada l'església. Al seu interior es van dipositar les restes del caiguts en la batalla, tant russos com búlgars, sota 34 làpides de marbre amb els noms gravats.
L'arquitecta fou el rus Tomichko, qui va realitzar una obra tradicional basada en les construccions barroques tradicionals russes del segle XVII. L'iconostasi en fusta daurada és obra també del rus Yagna, mentre que les nombroses icones van ser pintades en el monestir rus de San Pantelemon del mont Athos.
L'arquitecta fou el rus Tomichko, qui va realitzar una obra tradicional basada en les construccions barroques tradicionals russes del segle XVII. L'iconostasi en fusta daurada és obra també del rus Yagna, mentre que les nombroses icones van ser pintades en el monestir rus de San Pantelemon del mont Athos.
* * * * * *
La nostra visita a Sofia va incloure diverses esglésies i monuments. Les esglésies ortodoxes són totes una autèntica meravella per la seva decoració, els iconostasis són d'una gran bellesa, les làmpades, tota la decoració en general. Veieu algun exemple...
Aquesta església rodona feta de maó vermell i dedicada a Sant Jordi, és del segle IV, i està considerada com la més antiga de Sofia
(Escolteu ara una bonica veu búlgara que canta a la bellesa dels seus boscos)
Cal destacar de manera especial l'església medieval de Sant Nicolàs de Bari, del s.XI, al barri de Boyana a la falda de la muntanya de Vitosha.
Amb uns frescos del 1259, que poden ser considerats com a precursors del renaixement italià, i que fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1979.
* * *
La primera etapa ens va portar al poble de Koprivstica on es conserven unes magnífiques cases tradicionals de fusta com la de Kabechkov que veiem a la foto, amb uns interiors molt agradables que tenen tot l'aire de la cultura otomana d'influència turca...Aquí podeu veure un parell d'interiors d'aquesta casa
Algunes senzillament són encantadores, com la casa natal del poeta local Dimcho Debelianov, i la magnífica escultura que presideix el jardí, que representa la mare del poeta que plora la seva mort...
D'altres són sumptuoses recordant gairebé un palauet venecià, com la interessant casa del viatger i negociant Nincho Oslekov on els pilars de la façana són de fusta de cedre importat del Liban
A l'interior destaca sobretot el gran saló vermell amb un artesonat de fusta amb motius geomètrics
Les tombes tràcies amagades sota túmuls de terra s'han començat a explorar recentment a Bulgària, i aquí a la regió de Kazanlak és on hem pogut visitar dues de les més interessants.
La primera del rei Seuthus III, i després la Necròpolis tràcia de la mateixa ciutat.
En plena Vall de les roses, també anomenada la Vall dels Reis tracis.
* * *
A l'endemà vam visitar aquesta famosa tomba anomenada Kazanlashkata grobnitsa que és de finals del segle IV a.C. i va ser descoberta l'any 1944 amb motiu d'unes obres.
Està decorada amb uns frescos excepcionals que va fer que fos declarada Patrimoni Mundial de la cultura per la Unesco
Els Tracis van ser un dels pobles principals de l'antiguitat a la Península dels Balcans.
Van ocupar aquestes terres des de mitjans del segle VI a.C. fins a l'arribada dels hel·lènics i els romans.
No m'estendré ara aquí sobre aquest poble, veieu més informació aquí...
Una de les meravelles que els tracis ens van deixar foren els tresors que s'han trobat a algunes de les seves tombes. Han estat innombrables i d'una tal bellesa i importància que fan meravellar. La majoria són guardats i exposats al Museu Nacional d'Història, a Sofia, i altres són en exposicions itinerants.
Aquí podeu contemplar una mostra d'aquesta corona reial, una autèntica filigrana en or que ens fa admirar la tècnica tan depurada que tenien aquells artesans tracis d'una civilització tant llunyana.
(Quan l'últim dia, de retorn a Sofia, visitem el Museu Nacional, posaré més imatges dels tresors tracis)
* * *
El quart dia de ruta per Bulgària ens oferiria una sorpresa excepcional.
Havíem anat a dormir a un hotel ubicat en un poblet anomenat Arbanassi, dalt d'una muntanya a 440 m. d'alçada, a prop de la ciutat de Veliko Tarnovo. Va ser residència d'estiu d'algún emperador i una vila pròspera als segles XVII i XVIII.
Això va fer que es construissin riques cases de mercaders que encara es conserven i també gran quantitat d'esglésies i monestirs.
En l'actualitat es conserven encara cinc esglésies, declarades monuments històrics i cinc monestirs.
Nosaltres vam visitar la que es pot considerar com la joia de la corona, una autèntica meravella que per ella sola ja justificaria un viatge... Es tracta de l'Església de la Nativitat, que conté uns frescos realitzats entre 1632-1649, amb més de 3.500 imatges que representen unes 2.000 escenes de l'Antic i el Nou Testament.
El seu aspecte exterior no revela la grandiositat i meravella de frescos que guarda al seu interior.
La creació del món, l'arbre de Jesé, Moisès, el Rei David, l'arbre genealògic de Jesús, Vida de la Verge, Judici final, etc., i ens especial dues que em van cridar especialment l'atenció:
Una representació de la "Paternitat", Déu Pare sostenint un Crist alat en braços,
i una representació de la Roda de la vida, d'una perfecció remarcable dins l'art decoratiu de l'època, amb signes zodiacals, i comptadors d'estels amb telescopis...
Després de contemplar durant força temps aquells frescos magnífics, vam anar a veure una de les més importants cases antigues dels mercaders, la de Kostantzaliev, que és la més gran de totes, data del 1798. Avui és un petit museu de la vida decimonònica.
Després d'aquestes dues visites vam baixar cap a la ciutat de Veliko Tarnovo.
És una de les ciutats més antigues de Bulgària, fundada al IV mil·leni A.C. en la part central dels contraforts dels Balcans, per això se la considera hereva d'una cultura mil·lenària prehistòrica i tracia.
L'interés de la visita es va centrar en la Vila Medieval dalt del turó de Tsarevets
Després de la calurosa visita que van fer els més valents al cim del turó, petites compres per la ciutat, i ben acalorats cap a dinar. L'onada de calor sobre els Balcans ja es feia notar amb temperatures sobre els 37-38 graus.
Després de dinar, carretera i manta i cap a Varna, a la costa del Mar Negre, gairebé 200 kms.
L'aire condicionat de l'autocar ens va permetre fer una becaina i anar contemplant el paisatge sempre amb la serra dels Balcans majestuosa i esplèndida a la nostra dreta.
Però la costa de Varna ens preparava una sorpresa i una decepció...
La globalització va arribant a tot arreu i la costa búlgara tampoc se n'escapa... allò semblava Babilònia, però d'això ja en parlarem demà.
Això sí, ens vam poder allotjar en un hotel magnífic l'Admiral hotel
* * *
El cinquè dia de ruta ens portarà per la costa del Mar Negre a visitar més coses interessants, però abans volia comentar una mica el que vam trobar ahir quan vam arribar a la vora del mar.
Vam estar allotjats en un complexe hoteler i vacacional, el que avui en dia en diuen un "resort" de nom "Les sorres daurades", a pocs kilòmetres de Varna.
La veritat és que les sorres gairebé no es veien, ja que estaven invadides per tota mena d'instal·lacions, bars, xiringuitos, botigues, elements d'oci, tot allò que us pugueu imaginar era allà barrejat sense cap ordre ni concert. Desde uns llits elàstics, un mini-golf, un llac per barquetes, una sinia (noria), una rèplica de la Torre Eiffel, botigues de tot... fins i tot una paradeta on es venien calces i sostens...!!!
Tot el pitjor de la globalització era allà, amuntegat, sorollós, caòtic...!!!
Per a més "inri" les gandules i parasols arribaven fins a tocar l'aigua, no hi quedava ni un pam quadrat per posar una tovallola... En fí, una pena.
Per sort de bon matí vam agafar l'autocar i vam fugir d'aquella Babilònia vacacional per anar a visitar la ciutat de Varna.
Aquí vam visitar primer la Catedral ortodoxa,
i després el Museu arqueològic de Varna, on vam trobar coses molt interessants...
Aquest Museu té una secció arqueològica que, després de la de Sofia, és la més important de Bulgària en la seva especialitat, i recull uns tresors únics.
Són les primeres mostres de l'or treballat més antic del món, d'ara fa 4.200 anys.
Aquí contemplem un parell de mostres d'aquests atuells i joies manufacturades fa 4.000 anys,
i aquí sota la foto d'un sarcòfag trobat a la necròpolis eneolítica descoberta el 1972.
Aquí veiem l'enterrament d'un home, segurament un personatge important, amb totes les seves joies, on crida l'atenció l'esquelet ple de joies i peces d'or, i que fins i tot té un "pito" d'or...,
és a dir, una mena de condó o funda del penis totalment d'or !!!, realment sorprenent.
Per acabar la visita a la ciutat vam veure les termes romanes, on per cert ja es començava a notar l'onada de calor que envaia el territori
Tornem a agafar l'autocar per anar a dinar a un poble de la costa, Nesebar. Ciutat-museu on conviuen temples pagans, esglésies ortodoxes, i muralles medievals, amb l'arquitectura moderna d'un lloc balneari de costa.
Dinem en un lloc esplèndid encara que força calorós...
Després de dinar visitem el poble antic amb les seves esglésies d'una arquitectura especial amb molts elements ceràmics,
i també les cases antigues de fusta, característiques de la regió.
Acabada la visita d'aquesta interessant localitat de Nesebar a la costa del Mar Negre, tornem a l'autocar per traslladar-nos fins a la ciutat de Burgas on passarem la nit.
* * *
Visitarem finalment el Museo arqueològic que conté una interessant col·lecció de vasos i gerros antics
Mentre esperàvem l'hora per anar a dinar, un servidor no pot resistir la temptació de baixar fins a la platja a ficar els peus a les aigües del Mar Negre.
És un desig que sempre tinc quan veig aigües noves i desconegudes, ho vaig fer al mar de Galilea i també a la mar Morta, ho vaig fer al fred atlàntic en la recent visita a Portugal al mes de març, és com un desig irresistible...
La Mar Negra aquest cop, però, era calenta com una banyera, es notava l'onada de calor que estàvem patint, a prop dels 40 graus.
Vam anar a dinar a un restaurant molt pintoresc amb agradables vistes al mar, i en acabar de retorn a l'autocar encara vam poder veure més cases tradicionals de fusta i visitar una altra església, la de la Verge, amb frescos antics, iconostasi i tron episcopal molt interessants...
Tornem a l'autocar per, tot fugint de la calor, fer una migdiada de gairebé 200 kms. de distància que ens portarà fins a la ciutat de Plovdiv, al cor de Bulgària, on passarem la nit.
* * *
Setè dia dedicat enterament a visitar la ciutat de Plovdiv.
Plovdiv és la segona ciutat en importància i habitants de Bulgària. Té una llarga història, ja que va ser fundada per Filipo II de Macedonia el 342 a.C. sobre la ciutat tracia d'Eumolpia, i es considera que la seva història es remunta a més de 6.000 anys, més antiga que Atenas o Roma... (però ara no us explicaré tota la seva història, llegiu-la a l'enllaç que us proporciono)
Vam dedicar tot el matí a enfilar-nos a uns dels turons que envolten la ciutat, on es troba el barri medieval antic, amb unes cases sorprenents i belles, que ocupa els tres turons "Trimontium", el nom de l'hotel on érem allotjats...
La primera visita fou al Museu Etnogràfic, que està ubicat en un bell edifici decorat al fresc tant a l'exterior com a l'interior, i que havia estat la residència d'un ric comerciant Argir Koyumgioglu
Al seu interior trobem imatges i objectes antics de la vida quotidiana dels búlgars de segles anteriors...
i també incloc alguna imatge del ric interior de la casa
a la sortida vam trobar un artista que venia uns quadrets preciosos fets per ell a ploma, era un antic professor de l'Escola d'arts que ara jubilat es guanya la vida com pot...
Continuàrem la visita de la ciutat veient cases antigues fantàstiques
i alguna escena maternalment entendridora (377)
A continuació vam visitar l'església dels sants Constantino i Elena, amb un iconostasi esplèndid,
i uns metres més endavant vam trobar un antic monestir dels Dervitxos convertit en restaurant (?)
Arribem finalment al teatre romà, a l'altre cantó del turó i construït aprofitant el desnivell amb grades de marbre, i parcialment restaurat
Es tracta d'un edifici construït en temps de Marc Aureli, s.II d.C., amb capacitat per uns 3.000 espectadors, i des d'on es té una magnífica vista de la ciutat i del hotel Trimontium on èrem allotjats.
Finalment visitem l'església de Santa Marina, actualment la catedral de Plovdiv
on destaca la icona de la Nativitat amb mans i corones de plata
**
Tot baixant acalorats del turó agafem els autocars per traslladar-nos cap a Batchkovo, a 29 kms. de Plovdiv, on dinarem en un restaurant a la vora del riu Cepelarska, però a 40 graus de calor i amb un vent fort i calent semblant al siroco.
L'objectiu era visitar a la tarda el monestir, el segon en importància de Bulgària, després del de Rila que visitaríem a l'endemà.
* * *
(Mentre païm el dinar podem aclucar els ulls i tot fent una mica de migdiada, escoltar una altra bonica cançó búlgara)
El monestir de Batchkovo ha estat també declarat Patrimoni de la humanitat per la Unesco.
I realment s'ho mereix. Va ser fundat el 1083 per Grigori i Apassios Bakuriani, dos germans nobles d'origen georgià que estaven al servei dels bizantins.
La primera impressió que es té en entrar al recinte del monestir és d'una pau i un relax superlatius
Uns grans frescos adornen les parets exteriors de l'edifici
Visitem primer el refectori monàstic decorat completament amb uns interessants frescos del 1643 on apareixen representats personatges i filòsofs tan peculiars com Aristòtil, Aristòfanes, Diògens, Sòfocles i Anaxímenes de Milet, que aquí són considerats com a precursors de Crist.
Durant el Renaixement nacional, el monestir de Batchkovo va ser un dels centres espirituals i culturals més importants de Bulgària.
Després vam visitar l'església dels sants arcàngels Miquel i Gabriel
En el seu interior guarda una icona molt venerada de la Verge Maria considerada miraculosa i de gran devoció entre els búlgars.
Acabem la visita a la petita església de Sant Nicolau que es sol utilitzar pels batejos dels infants.
Tornem finalment, una mica esgotats per la calor, cap al nostre imponent hotel Trimontium, a Plovdiv, per gaudir d'un merescut bany a la piscina i refer-nos una mica abans de sopar.
* * *
El vuitè dia del viatge el comencem amb un objectiu ben concret. Visitar l'important monestir de Rila.
Desde Plovidv on hem dormit hi tenim una bona kilometrada, més de 200 kms. per això sortim ben d'hora i comencem a recòrrer els paratges de Bulgària sempre admirant la magnífica vegetació que hi ha per tot arreu.
Per tal de fer una paradeta "higiènica" i estirar una mica les cames, ens enfilem fins Borovets, una estació d'esquí que està a la falda del cim Musala de 2.925 m. És una de les estacions d'esquí més famoses de Bulgària i la més antiga (fins a la segona guerra mundial va està reservada a la família reial i als búlgars més rics).
Després de la refrescant visita a l'estació d'esquí, enfilem la recta final cam a Rila. Com que l'itinerari és molt llarg, ja que cal donar la volta per sota a tota la muntanya de Rila, decidim que dinarem primer a Rila, abans de fer la visita al monestir.
Un cop dinats, anem cap a Rila. Entrem al recinte, i comencen les emocions...
Abans de veure més imatges, veiem una mica d'història:
També podem afegir el comentari de la nostra guia, en quant a l'aspecte que Rila va ser un baluart del geni creatiu i artístic del renaixement búlgar, i a més un centre aglutinador per la lluita per la independència de Bulgària.
Per tot això, Rila és un dels símbols més estimats per tots els búlgars.
En la decoració del monestir es van donar cita els millors pintors i escultors, representants de les escoles de Samokov, Bansko i Razlog.
En cada espai de les galeries exteriors i al sostre i parets de l'església abunden els cicles de frescos i pintures, que no solament expressen temes religiosos, sinó també escenes de la vida cotidiana, a més dels canònicament preceptius en l'ornamentació ortodoxa, icones, iconostasis, etc.
Veiem ara alguns exemples destacables:
Fresc del Judici final, obra de Dimitar Zograf, el 1847.
Encara que una mica superposades les imatges, podreu admirar la gràcia i expressivitat que tenen aquestes representacions..
Hi ha infinitat d'escenes de sants i dimonis, i d'ànimes en pena als inferns, totes d'una gran bellesa i gràcia.
I encara un parell d'exemples de tantes i tantes imatges que podem veure en aquest monestir únic
I abans de marxar, una última ullada a aquest impressionant monestir de Rila
Acabem la visita a Rila i retornem a l'autocar per dirigir-nos novament cap a Sofia, la capital, on demà acabarem la nostra ruta per Bulgària
* * *
Si aquestes alçades no esteu ja estabornits de tanta informació, i heu arribat llegint fins aquí, vull ara presentar-vos, abans de marxar del país, la seva moneda, el LEV
Aquest és un bitllet de dues Levas, l'equivalent aproximadament a un €uro.
Per això tot ens va semblar força barat. Tot era per nosaltres com a mitat de preu: una cervesa 3 levas = 1'50 €, i així amb tot...
L'any 2010 ja tindran l'euro com a moneda única i comuna amb la UE.
* * *
Novè i últim dia d'estada a Bulgària. Aprofitant que el nostre avió cap a Barcelona no sortia fins a les 16 hores, vam reservar aquest últim matí per anar a visitar el Museu Nacional de Història, el més important de la ciutat.
Es troba en la anomenada residència Boiana, antic palau presidencial, i poseeix riques col·leccions d'art, procendents del neolític, i sobretot els meravellosos tresors trobats a les tombes dels tracis.
Certament les joies dels tresors tracis fou de les coses que més ens van impressionar, i si no jutgeu vosaltres mateixos les meravelles que hi ha a les vitrines del museu...
A més hi ha ceràmiques, joies, icones i altres objectes del renaixement nacional dels segles XVIII i XIX. Una exposició sobre l'evolució de l'alfabet búlgar, i unes bones vistes sobre la muntanya Vítosha.
Finalment, satisfets per l'experiència viscuda, ens fem tots plegats la foto final de grup
La Marta i jo us saludem des de Bulgària i us agraïm la vostra paciència. Desitgem que us hagi agradat aquesta crònica...
Ah, un últim consell,
si voleu visitar aquest interessant país, aneu-hi a la tardor. Els seus boscos meravellosos d'arbres de fulla caduca i d'una varietat sorprenent, han d'oferir un espectacle de colors que pot ser insuperable.
Després ens ho expliqueu i ens envieu les fotos.
* * *
I per cloure també amb un record romàntic, res millor que escoltar una cançó d'amor cantada per unes magnífiques veus búlgares mentre ens allunyem del país...
* * * * * *
Aeroport nou de Sofia, dues hores de retard + tres hores de vol, i ja som a Barcelona.
FI del viatge
(Agraïments a un Rei Traci...)
A l'interior destaca sobretot el gran saló vermell amb un artesonat de fusta amb motius geomètrics
A la tarda canvi total d'escenari.
Visitem la primera de les tombes tràcies, la corresponent al Rei traci Seuthus III.
Visitem la primera de les tombes tràcies, la corresponent al Rei traci Seuthus III.
Les tombes tràcies amagades sota túmuls de terra s'han començat a explorar recentment a Bulgària, i aquí a la regió de Kazanlak és on hem pogut visitar dues de les més interessants.
La primera del rei Seuthus III, i després la Necròpolis tràcia de la mateixa ciutat.
En plena Vall de les roses, també anomenada la Vall dels Reis tracis.
* * *
A l'endemà vam visitar aquesta famosa tomba anomenada Kazanlashkata grobnitsa que és de finals del segle IV a.C. i va ser descoberta l'any 1944 amb motiu d'unes obres.
Està decorada amb uns frescos excepcionals que va fer que fos declarada Patrimoni Mundial de la cultura per la Unesco
Els Tracis van ser un dels pobles principals de l'antiguitat a la Península dels Balcans.
Van ocupar aquestes terres des de mitjans del segle VI a.C. fins a l'arribada dels hel·lènics i els romans.
No m'estendré ara aquí sobre aquest poble, veieu més informació aquí...
Una de les meravelles que els tracis ens van deixar foren els tresors que s'han trobat a algunes de les seves tombes. Han estat innombrables i d'una tal bellesa i importància que fan meravellar. La majoria són guardats i exposats al Museu Nacional d'Història, a Sofia, i altres són en exposicions itinerants.
Aquí podeu contemplar una mostra d'aquesta corona reial, una autèntica filigrana en or que ens fa admirar la tècnica tan depurada que tenien aquells artesans tracis d'una civilització tant llunyana.(Quan l'últim dia, de retorn a Sofia, visitem el Museu Nacional, posaré més imatges dels tresors tracis)
* * *
El quart dia de ruta per Bulgària ens oferiria una sorpresa excepcional.
Havíem anat a dormir a un hotel ubicat en un poblet anomenat Arbanassi, dalt d'una muntanya a 440 m. d'alçada, a prop de la ciutat de Veliko Tarnovo. Va ser residència d'estiu d'algún emperador i una vila pròspera als segles XVII i XVIII.
Això va fer que es construissin riques cases de mercaders que encara es conserven i també gran quantitat d'esglésies i monestirs.
En l'actualitat es conserven encara cinc esglésies, declarades monuments històrics i cinc monestirs.
Nosaltres vam visitar la que es pot considerar com la joia de la corona, una autèntica meravella que per ella sola ja justificaria un viatge... Es tracta de l'Església de la Nativitat, que conté uns frescos realitzats entre 1632-1649, amb més de 3.500 imatges que representen unes 2.000 escenes de l'Antic i el Nou Testament.
El seu aspecte exterior no revela la grandiositat i meravella de frescos que guarda al seu interior.
La creació del món, l'arbre de Jesé, Moisès, el Rei David, l'arbre genealògic de Jesús, Vida de la Verge, Judici final, etc., i ens especial dues que em van cridar especialment l'atenció:
Una representació de la "Paternitat", Déu Pare sostenint un Crist alat en braços,
i una representació de la Roda de la vida, d'una perfecció remarcable dins l'art decoratiu de l'època, amb signes zodiacals, i comptadors d'estels amb telescopis...
Després de contemplar durant força temps aquells frescos magnífics, vam anar a veure una de les més importants cases antigues dels mercaders, la de Kostantzaliev, que és la més gran de totes, data del 1798. Avui és un petit museu de la vida decimonònica.
Després d'aquestes dues visites vam baixar cap a la ciutat de Veliko Tarnovo.
És una de les ciutats més antigues de Bulgària, fundada al IV mil·leni A.C. en la part central dels contraforts dels Balcans, per això se la considera hereva d'una cultura mil·lenària prehistòrica i tracia.
L'interés de la visita es va centrar en la Vila Medieval dalt del turó de Tsarevets
Després de la calurosa visita que van fer els més valents al cim del turó, petites compres per la ciutat, i ben acalorats cap a dinar. L'onada de calor sobre els Balcans ja es feia notar amb temperatures sobre els 37-38 graus.
Després de dinar, carretera i manta i cap a Varna, a la costa del Mar Negre, gairebé 200 kms.
L'aire condicionat de l'autocar ens va permetre fer una becaina i anar contemplant el paisatge sempre amb la serra dels Balcans majestuosa i esplèndida a la nostra dreta.
Però la costa de Varna ens preparava una sorpresa i una decepció...
La globalització va arribant a tot arreu i la costa búlgara tampoc se n'escapa... allò semblava Babilònia, però d'això ja en parlarem demà.
Això sí, ens vam poder allotjar en un hotel magnífic l'Admiral hotel
* * *
El cinquè dia de ruta ens portarà per la costa del Mar Negre a visitar més coses interessants, però abans volia comentar una mica el que vam trobar ahir quan vam arribar a la vora del mar.
Vam estar allotjats en un complexe hoteler i vacacional, el que avui en dia en diuen un "resort" de nom "Les sorres daurades", a pocs kilòmetres de Varna.
La veritat és que les sorres gairebé no es veien, ja que estaven invadides per tota mena d'instal·lacions, bars, xiringuitos, botigues, elements d'oci, tot allò que us pugueu imaginar era allà barrejat sense cap ordre ni concert. Desde uns llits elàstics, un mini-golf, un llac per barquetes, una sinia (noria), una rèplica de la Torre Eiffel, botigues de tot... fins i tot una paradeta on es venien calces i sostens...!!!
Tot el pitjor de la globalització era allà, amuntegat, sorollós, caòtic...!!!
Per a més "inri" les gandules i parasols arribaven fins a tocar l'aigua, no hi quedava ni un pam quadrat per posar una tovallola... En fí, una pena.
Per sort de bon matí vam agafar l'autocar i vam fugir d'aquella Babilònia vacacional per anar a visitar la ciutat de Varna.
Aquí vam visitar primer la Catedral ortodoxa,
i després el Museu arqueològic de Varna, on vam trobar coses molt interessants...
Aquest Museu té una secció arqueològica que, després de la de Sofia, és la més important de Bulgària en la seva especialitat, i recull uns tresors únics.
Són les primeres mostres de l'or treballat més antic del món, d'ara fa 4.200 anys.
Aquí contemplem un parell de mostres d'aquests atuells i joies manufacturades fa 4.000 anys,
i aquí sota la foto d'un sarcòfag trobat a la necròpolis eneolítica descoberta el 1972.
Aquí veiem l'enterrament d'un home, segurament un personatge important, amb totes les seves joies, on crida l'atenció l'esquelet ple de joies i peces d'or, i que fins i tot té un "pito" d'or...,
és a dir, una mena de condó o funda del penis totalment d'or !!!, realment sorprenent.
Per acabar la visita a la ciutat vam veure les termes romanes, on per cert ja es començava a notar l'onada de calor que envaia el territori
Tornem a agafar l'autocar per anar a dinar a un poble de la costa, Nesebar. Ciutat-museu on conviuen temples pagans, esglésies ortodoxes, i muralles medievals, amb l'arquitectura moderna d'un lloc balneari de costa.
Dinem en un lloc esplèndid encara que força calorós...
Després de dinar visitem el poble antic amb les seves esglésies d'una arquitectura especial amb molts elements ceràmics,
i també les cases antigues de fusta, característiques de la regió.
Acabada la visita d'aquesta interessant localitat de Nesebar a la costa del Mar Negre, tornem a l'autocar per traslladar-nos fins a la ciutat de Burgas on passarem la nit.
* * *
Sisè dia d'itinerari...
Sortim de Burgas per dirigir-nos seguint la costa a Sozopol, un poble a uns 30 kms. que té un conjunt urbà de carrers tortuosos amb cases tradicionals de fusta i balcons que donen al mar i un petit port de pescadors
Fa força calor quan arribem al poble, i les platges estan ja molt atapeides...
Visitem en primer lloc l'església de Sant Jordi...
i a continuació l'església de l'Anunciació que es troba totalment camuflada a l'interior d'una casa antiga, talment com si fos una dependència més, per tal que des de l'exterior quedés totalment amagada a la vista de l'enemic turc...
Fa força calor quan arribem al poble, i les platges estan ja molt atapeides...
Visitem en primer lloc l'església de Sant Jordi...
i a continuació l'església de l'Anunciació que es troba totalment camuflada a l'interior d'una casa antiga, talment com si fos una dependència més, per tal que des de l'exterior quedés totalment amagada a la vista de l'enemic turc...
Visitarem finalment el Museo arqueològic que conté una interessant col·lecció de vasos i gerros antics
Mentre esperàvem l'hora per anar a dinar, un servidor no pot resistir la temptació de baixar fins a la platja a ficar els peus a les aigües del Mar Negre.
És un desig que sempre tinc quan veig aigües noves i desconegudes, ho vaig fer al mar de Galilea i també a la mar Morta, ho vaig fer al fred atlàntic en la recent visita a Portugal al mes de març, és com un desig irresistible...
La Mar Negra aquest cop, però, era calenta com una banyera, es notava l'onada de calor que estàvem patint, a prop dels 40 graus.
Vam anar a dinar a un restaurant molt pintoresc amb agradables vistes al mar, i en acabar de retorn a l'autocar encara vam poder veure més cases tradicionals de fusta i visitar una altra església, la de la Verge, amb frescos antics, iconostasi i tron episcopal molt interessants...
Tornem a l'autocar per, tot fugint de la calor, fer una migdiada de gairebé 200 kms. de distància que ens portarà fins a la ciutat de Plovdiv, al cor de Bulgària, on passarem la nit.
* * *
Setè dia dedicat enterament a visitar la ciutat de Plovdiv.
Plovdiv és la segona ciutat en importància i habitants de Bulgària. Té una llarga història, ja que va ser fundada per Filipo II de Macedonia el 342 a.C. sobre la ciutat tracia d'Eumolpia, i es considera que la seva història es remunta a més de 6.000 anys, més antiga que Atenas o Roma... (però ara no us explicaré tota la seva història, llegiu-la a l'enllaç que us proporciono)
Vam dedicar tot el matí a enfilar-nos a uns dels turons que envolten la ciutat, on es troba el barri medieval antic, amb unes cases sorprenents i belles, que ocupa els tres turons "Trimontium", el nom de l'hotel on érem allotjats...
La primera visita fou al Museu Etnogràfic, que està ubicat en un bell edifici decorat al fresc tant a l'exterior com a l'interior, i que havia estat la residència d'un ric comerciant Argir Koyumgioglu
Al seu interior trobem imatges i objectes antics de la vida quotidiana dels búlgars de segles anteriors...
i també incloc alguna imatge del ric interior de la casa
a la sortida vam trobar un artista que venia uns quadrets preciosos fets per ell a ploma, era un antic professor de l'Escola d'arts que ara jubilat es guanya la vida com pot...
Continuàrem la visita de la ciutat veient cases antigues fantàstiques
i alguna escena maternalment entendridora (377)
A continuació vam visitar l'església dels sants Constantino i Elena, amb un iconostasi esplèndid,
i uns metres més endavant vam trobar un antic monestir dels Dervitxos convertit en restaurant (?)
Es tracta d'un edifici construït en temps de Marc Aureli, s.II d.C., amb capacitat per uns 3.000 espectadors, i des d'on es té una magnífica vista de la ciutat i del hotel Trimontium on èrem allotjats.
Finalment visitem l'església de Santa Marina, actualment la catedral de Plovdiv
on destaca la icona de la Nativitat amb mans i corones de plata
**
Tot baixant acalorats del turó agafem els autocars per traslladar-nos cap a Batchkovo, a 29 kms. de Plovdiv, on dinarem en un restaurant a la vora del riu Cepelarska, però a 40 graus de calor i amb un vent fort i calent semblant al siroco.
L'objectiu era visitar a la tarda el monestir, el segon en importància de Bulgària, després del de Rila que visitaríem a l'endemà.
* * *
(Mentre païm el dinar podem aclucar els ulls i tot fent una mica de migdiada, escoltar una altra bonica cançó búlgara)
El monestir de Batchkovo ha estat també declarat Patrimoni de la humanitat per la Unesco.
I realment s'ho mereix. Va ser fundat el 1083 per Grigori i Apassios Bakuriani, dos germans nobles d'origen georgià que estaven al servei dels bizantins.
La primera impressió que es té en entrar al recinte del monestir és d'una pau i un relax superlatius
Uns grans frescos adornen les parets exteriors de l'edifici
Visitem primer el refectori monàstic decorat completament amb uns interessants frescos del 1643 on apareixen representats personatges i filòsofs tan peculiars com Aristòtil, Aristòfanes, Diògens, Sòfocles i Anaxímenes de Milet, que aquí són considerats com a precursors de Crist.
Durant el Renaixement nacional, el monestir de Batchkovo va ser un dels centres espirituals i culturals més importants de Bulgària.
Després vam visitar l'església dels sants arcàngels Miquel i Gabriel
En el seu interior guarda una icona molt venerada de la Verge Maria considerada miraculosa i de gran devoció entre els búlgars.
Acabem la visita a la petita església de Sant Nicolau que es sol utilitzar pels batejos dels infants.
Tornem finalment, una mica esgotats per la calor, cap al nostre imponent hotel Trimontium, a Plovdiv, per gaudir d'un merescut bany a la piscina i refer-nos una mica abans de sopar.
* * *
El vuitè dia del viatge el comencem amb un objectiu ben concret. Visitar l'important monestir de Rila.
Desde Plovidv on hem dormit hi tenim una bona kilometrada, més de 200 kms. per això sortim ben d'hora i comencem a recòrrer els paratges de Bulgària sempre admirant la magnífica vegetació que hi ha per tot arreu.
Per tal de fer una paradeta "higiènica" i estirar una mica les cames, ens enfilem fins Borovets, una estació d'esquí que està a la falda del cim Musala de 2.925 m. És una de les estacions d'esquí més famoses de Bulgària i la més antiga (fins a la segona guerra mundial va està reservada a la família reial i als búlgars més rics).
Després de la refrescant visita a l'estació d'esquí, enfilem la recta final cam a Rila. Com que l'itinerari és molt llarg, ja que cal donar la volta per sota a tota la muntanya de Rila, decidim que dinarem primer a Rila, abans de fer la visita al monestir.
Un cop dinats, anem cap a Rila. Entrem al recinte, i comencen les emocions...
Abans de veure més imatges, veiem una mica d'història:
El Monasterio de Rila (en búlgaro: Рилски Манастир, Rilski Manastir) fue fundado en el Siglo X por San Juan de Rila (cortesano búlgaro conocido como Iván Rilski), un ermitaño, canonizado por la Iglesia Ortodoxa. El monasterio está situado en las Montañas Rila, en la parte occidental de Bulgaria, a más o menos 120 kilómetros de la capital, Sofía. Las coordenadas son 42° 08' 10 N 23° 20' 40 E en un sitio espectacular en el profundo valle del río Rilski.
Iván Rilski se retiró como ermitaño a las montañas de la cordillera de Rila. Su hagiografía cuenta que vivió santamente en el hueco de un árbol tallado en forma de ataúd pronto se extendió su fama de santidad y acudieron en su compañía otras personas que querían seguir su ejemplo. Al final de su vida fundó el monasterio para albergar a todos estos monjes ermitaños.
La tumba de San Juan de Rila se convirtió en un sitio sagrado y el primitivo monastserio fue transformándose en un complejo mayor. Desempeñó un papel importante en la vida espiritual y social de la Bulgaria medieval. Parcialmente destruido por un incendio a principios del Siglo XIX, fue reconstruido entre 1834 y 1862, aunque los edificios más antiguos que lograron sobrevivir el fuego no fueron alterados.
El monumento es un ejemplo característico de la Resistencia Búlgara (del Siglo XVIII al Siglo XIX) y simboliza el sentimiento de identidad cultural eslavita después de siglos de ocupación por el Imperio Otomano. El monasterio es considerado un Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO.
* *També podem afegir el comentari de la nostra guia, en quant a l'aspecte que Rila va ser un baluart del geni creatiu i artístic del renaixement búlgar, i a més un centre aglutinador per la lluita per la independència de Bulgària.
Per tot això, Rila és un dels símbols més estimats per tots els búlgars.
En la decoració del monestir es van donar cita els millors pintors i escultors, representants de les escoles de Samokov, Bansko i Razlog.
En cada espai de les galeries exteriors i al sostre i parets de l'església abunden els cicles de frescos i pintures, que no solament expressen temes religiosos, sinó també escenes de la vida cotidiana, a més dels canònicament preceptius en l'ornamentació ortodoxa, icones, iconostasis, etc.
Veiem ara alguns exemples destacables:
Fresc del Judici final, obra de Dimitar Zograf, el 1847.
Encara que una mica superposades les imatges, podreu admirar la gràcia i expressivitat que tenen aquestes representacions..
Hi ha infinitat d'escenes de sants i dimonis, i d'ànimes en pena als inferns, totes d'una gran bellesa i gràcia.
I encara un parell d'exemples de tantes i tantes imatges que podem veure en aquest monestir únic
I abans de marxar, una última ullada a aquest impressionant monestir de Rila
Acabem la visita a Rila i retornem a l'autocar per dirigir-nos novament cap a Sofia, la capital, on demà acabarem la nostra ruta per Bulgària
* * *
Si aquestes alçades no esteu ja estabornits de tanta informació, i heu arribat llegint fins aquí, vull ara presentar-vos, abans de marxar del país, la seva moneda, el LEV
Aquest és un bitllet de dues Levas, l'equivalent aproximadament a un €uro.
Per això tot ens va semblar força barat. Tot era per nosaltres com a mitat de preu: una cervesa 3 levas = 1'50 €, i així amb tot...
L'any 2010 ja tindran l'euro com a moneda única i comuna amb la UE.
* * *
Novè i últim dia d'estada a Bulgària. Aprofitant que el nostre avió cap a Barcelona no sortia fins a les 16 hores, vam reservar aquest últim matí per anar a visitar el Museu Nacional de Història, el més important de la ciutat.
Es troba en la anomenada residència Boiana, antic palau presidencial, i poseeix riques col·leccions d'art, procendents del neolític, i sobretot els meravellosos tresors trobats a les tombes dels tracis.
Certament les joies dels tresors tracis fou de les coses que més ens van impressionar, i si no jutgeu vosaltres mateixos les meravelles que hi ha a les vitrines del museu...
A més hi ha ceràmiques, joies, icones i altres objectes del renaixement nacional dels segles XVIII i XIX. Una exposició sobre l'evolució de l'alfabet búlgar, i unes bones vistes sobre la muntanya Vítosha.
Finalment, satisfets per l'experiència viscuda, ens fem tots plegats la foto final de grup
Cloenda:
La Marta i jo us saludem des de Bulgària i us agraïm la vostra paciència. Desitgem que us hagi agradat aquesta crònica...Ah, un últim consell,
si voleu visitar aquest interessant país, aneu-hi a la tardor. Els seus boscos meravellosos d'arbres de fulla caduca i d'una varietat sorprenent, han d'oferir un espectacle de colors que pot ser insuperable.
Després ens ho expliqueu i ens envieu les fotos.
* * *
I per cloure també amb un record romàntic, res millor que escoltar una cançó d'amor cantada per unes magnífiques veus búlgares mentre ens allunyem del país...
* * * * * *
Aeroport nou de Sofia, dues hores de retard + tres hores de vol, i ja som a Barcelona.
FI del viatge
(Agraïments a un Rei Traci...)
3 comentaris:
Comsempre un post de molta categoria, molt ben fet, feu venir ganes d'anar-hi
Ara vinc de l'imprenta. Me baixat integrament el teu treball, i he afegit darrera uns mapes que duia durant el viatge, trets d'Internet, un de ciutats i l'altre de muntanyes, més la llista de nosaltres, el programa de l'Enric, i altres apunts de les ciutats també d'Internet, al final, una foto meva possant una candela davant d'una icona preciosa, a mitja llum i per acabar la foto en horitzontal de tot el grup. M'han posat davant una coberta transparent i darrera una de plàstic negre, lligat amb un cuc 2,55 €. (5 levas) Unes 60 planes. Ho tinc com un tresor i queda guapissim. Dins l'ordinador guardo el meu diari, amb apunts més personals de sentiments i pregàries. Gracies una vegada més.
Ei,
Ja vaig llegir la teva megahipermaxicrònica abans d'ahir... Una passada! Molt exhaustiva i ben recolzada per les imatges. Un pèl massa extensa per a un sol post. Jo l'hagués dividit en posts més curts, per exemple un post per cada dia d'estada. Et felicito per la feina que has fet la qual, a més, servirà a d'altres persones que vulguin documentar-se.
Des que he tornat del meu viatge que provo de processar tot el que he vist i he viscut. Resulta que no vaig escriure res, ni una miserable nota al bloc. Només vaig fer fotos (667 fotos!). Els propers dies aniré postejant alguns retalls... però res comparat amb la teva magistral crònica búlgara.
Ens llegim
Toni Ibàñez
Publica un comentari a l'entrada