Els ancians encara li diuen Mogador, nom que va rebre en el segle XVI, quan els portuguesos van construir les seves muralles i la van fortificar envoltant-la de canons que encara avui existeixen i podrem veure en el seu baluard, alguns d’ells procedents de Barcelona i Sevilla.
Actualment és la ciutat de la costa preferida del Marroc. Desde els seus inicis al segle VIII, s'ha utilitzat com a port que servia per l’intercanvi de marfil, d'or, de plomes d’estruç, i també d’esclaus, i ha seduït a comerciants i viatgers, fins arribar a la dècada dels 60 en que va esdevenir una població cobejada pel moviment hippie, i freqüentada per Jimi Hendrix...
La carretera que uneix Marrakech amb Essaouira, uns 200 kms., és força recta, però molt estreta i amb les vores molt deteriorades, cal anar amb compte per la intensa circulació de carros, burrets, bicicletes, i ciclomotors, i quan et creues amb un altre vehicle gros cal treure un parell de rodes fora de l’asfalt... una delícia...!!!
A mig camí fem una aturada per visitar una cooperativa on treballen una majoria de dones viudes i on elaboren el famós oli d’argan, famós per les seves propietats culinàries i també per la fabricació de cosmètics.
L’arbre que produeix el fruit, com una ametlla, s’assembla una mica a les oliveres, i és endèmic d’aquesta part del Marroc. La curiositat és que és que les fulles de l’arbre és un aliment molt nutritiu que agrada molt a les cabres que s’enfilen a les branques per menjar-les.
La darrera parada en l'itinerari la fem en un petit mirador quan s'albira ja la costa atlàntica i la ciutat d'Essaouira al nostrs peus. Allà faig ràpida "amistat" amb el meu amic del camell... "hola amigo, yo foto"... l'home és molt simpàtic i després de deixar-se retratar, ell mateix s'ofereix per agafar la meva màquina i fer-me-la a mi. Un bon record de la trobada.
En arribar a Essaouira, primer de tot anem a visitar uns artesans de la fusta que fan autèntiques meravelles en marqueteria que és la indústria principal d'aquesta ciutat.
Comprem petits objectes i un matrimoni companys de viatge que celebren el seu aniversari de casament, es regalen una màgnífica taula de marqueteria, una preciositat que els faran arribar directament a Barcelona, i que podeu veure aquí sota...
Després ens endinsem a la medina per contemplar el bullici de les seves botigues i mercats,
i especialment el del peix,
en un dels carrers de l’interior, descobrim el magnífic Riad El Medina, que al seu temps va ser el refugi preferit d’en Jimmy Hendrix.
Finalment arribem al baluard on podem contemplar els antics canons deixats allà pels portuguesos i admirar la costa amb el mar esvalotat a causa dels forts vents.
Baixant del baluard arribem a la Plaça Moulay Hassan, centre neuràlgic de la ciutat,
tocant al port, ple de restaurants a l’aire lliure on pots triar tu mateix el peix que vols menjar i regatejar-ne el preu.
Un vol de gavines espectacular domina l’indret que hem de passar ben de presa per no patir algun bombardeig indesitjat.
A través d’un bonic arc arribem al port
i al restaurant on dinarem.
El restaurant té una originalitat que és la de poder dinar a la terrassa amb la companyia dels gats que esperen pacientment al costat de la teva taula que els donis alguna cosa per menjar.
Ideal per als amants dels gatets..., que per cert al Marroc diuen que el consideren com un animal sagrat...!!!
Ja m’ha agradat això, ja veig que en aquesta qüestió faria amistat amb els marroquins.
Després de dinar anem a prendre un cafè i un gelat en una famosa cafeteria italiana que hi ha a la plaça Moulay Hassan,
visitant abans la llotja on subhasten el peix acabat de pescar,
i després de donar un cop d’ull a la magnífica i extensa platja de la ciutat,
arriba l’hora de remprendre el camí de tornada per la perillosa carretera que ens ha de retornar fins a Marrakech.
Marrakech (05) - Mrk (04) - Mrk (03) - Mrk (02) - Mrk (01) - Mrk (00)
1 comentari:
En el meu bloc "FINESTRA FOTOGRÀFICA" vaig fer-hi un post sobre Essaouira gràcies a una col·laboradora del bloc que em va enviar fotos del seu viatge al Marroc.
I aquest reportatge teu m'ha servit per conèixer encara millor el lloc.
Gràcies, i enhorabona pel bloc.
Francesc ,(des de Badalona).
Publica un comentari a l'entrada