
Avui, 23 de maig 2008, estic redactant aquest “post” del Sorrobloc que és el que fa 100.
No és una gran fita, en comparació amb els blogs “milenaris” que corren per la catosfera, però per a mi és una fita important. Fa aproximadament un any i mig que vaig començar tímidament l’aventura d’aquest blog que no sabria ben bé definir ja que a mi m’ha servit per comentar coses d’actualitat, excursions, viatges, experiències, crítiques, etc.
I penso que si el vull situar en algun tipus de categoria temàtica s'ha de situar aquest Sorrobloc, i no en tinc cap dubte, en l'apartat dels "Dietaris personals". I, posats a filar prim, en el subgènere "dietaris de pre-iaios", tal com ho definia el Jotajoai en una de les seves Toxanes, el passat dia 10 de gener.
És a dir, de la gent que ara mateix estem entre els 60 i els 70 anys, que ens hem anat guanyant la vida dignament sense grans sotracs ni grans "despilfarros" i que hem arribat fins aquí, feliçment jubilats, amb un tolerable índex de confort intern i extern."
També hem arribat, a Déu gràcies, amb el cap clar, el cor encara jove, amb un bon estat de salut, amb ganes d'experimentar coses noves, i el cervell bullint d'idees... Això mateix, i no pas cap altre cosa és el que em va impulsar aquell 25 de febrer del 2007, a inaugurar aquest Blog amb aquesta entrada tan galdosa:
“Acabo d'inaugurar aquest bloc... No tinc ni idea de com funciona... Penso que m'hauré d'espavilar i estudiar-ho a fons perquè, malgrat tot, sembla una eina interessant.... Espero sortir-me'n”.
I el primer post amb cara i ulls el vaig fer el 22 de març del 2007, amb el títol de: “El fenomen dels blogs en català”, on explicava una mica l’origen de la motivació que em va portar a llençar-me a l’aventura blogaire...
El Dijous 22 a les 19 h. vaig participar a la taula rodona "El fenomen dels blogs en català", organitzada per Òmnium Cultural. Estudis internacionals demostren que el català és una de les llengües més utilitzades en la cultura dels blocs, els diaris personals a Internet. Es va analitzar quin és el motiu d’aquest fenomen i quin futur li espera. Els tres ponents a la taula rodona van ser: en Toni Ibáñez, blocaire, filòsof i ciberescriptor, el company responsable dels Poliblocs Daniel Solano, blocaire i periodista i en Marc Vidal, que és, com ells mateixos diuen, blocaire, publicista i directiu d'empresa. La entrada era lliure i el lloc a la Seu d'Òmnium Cultural. Diputació, 276, pral. Barcelona .
Després d’aquella trobada i amb l’ajut d’algun dels tres ponents i d’altres blocaires que he anat trobant dins la catosfera, he anat construint aquesta realitat del Sorrobloc del que avui celebrem l’entrada –post núm. 100-.
Abans de tancar aquest post he mirat el comptador de visites i... gairebé mareja. Fins al moment present hi ha hagut mes de 8.000 internautes adictes, blocaires militants, algun que altre tafaner, amics i coneguts, i « tutti quanti » que han navegat per les pagines d’aquest meu blog.
De Salses a Guardamar, i des de Washington a Singapore, tot passant per Xile, Sudàfrica, el Cap Nord i Moscou. Tot gràcies al « totpoderós » senyor Google, i a la meravella d’internet.

Com deia aquell dia el meu amic blocaire, en Jotajotai:
“In Blogs We Trust”