TURQUIA - el Basar Egipci o Basar de les Espècies (10)

• La crònica del viatge comença aquí...

La segona visita d'aquest tercer dia ens porta a visitar el famós Basar de les Espècies, o Basar Egipci.


Es va construir inicialment per sufragar les despeses de la mesquita contigua, la Yeni Camii.

La paraula misir té el doble significat de "cereals" i "Egipte", això es relaciona amb el fet que les espècies, el gra, els llegums, el cafè, l'encens, y la henna s'obtenien a Egipte en grans quantitats. Cada any arribaven aquests productes en un comboi de galions, rebuts amb bombo i platerets, i acompanyats per vaixells de guerra que els protegien dels pirates.

Un rètol a l'entrada ens explica breument la història d'aquest Basar Egipci.

És un dels llocs més fascinants d'Istambul, tant per la seva animació constant, com per la olor de les espècies i els aromes orientals.

Lamentablement avui en dia el basar es va omplint de parades amb fòtils, souvenirs i andròmines pels turistes.

Però afortunadament, encara resten un bon grapat de venedors d'espècies amb les seves parades tant ben muntades que fan goig de veure, com podeu comprovar per les fotos que aquí vaig penjant.

(petites muntanyes d'espècies, i els fruits secs dominen el mercat...)

(però els turcs tenen un remei modern que no passa pels laboratoris farmacèutics...,
la "viagra turca"..., figues seques farcides amb nous)

(parades totes elles realment espectaculars i agradables de contemplar)

Sortint del basar una mica marejats de tantes essències i olors, canviem d'objectiu i decidim entrar a conèixer la mesquita que tenim al costat..

* *

La Mesquita Yeni Camii és una de les més belles de la ciutat. Fou un encàrrec a Mimar Sinan (1489-1588) -el més important dels arquitectes otomans-, de la filla preferida de Solimà el Magnífic, Mihrimah, en 1561, en memòria del seu espós, el paixà Rüstem, que era gran visir del sultà Solimà.

Travessem el patí interior on els fidels musulmans fan les seves ablucions, i després de descalçar-nos, amb respecte i silenci entrem a dins la mesquita.

L'interior de la mesquita és molt recollit i presenta una gran cúpula central sobre quatre pilars octogonals i altres semicúpules amb frescos de motius florals.

Allò més destacable és el recobriment de les parets realitzat en la seva totalitat amb ceràmica vidriada amb delicats motius florals que es dibuixaven primer en el taller imperial i després es lliuraven als ceramistes de Iznik.

Aquesta mesquita del paixà Rüstem és la única en que l'arquitecte Sinan va cobrir totes les superfícies, fins i tot els pilars, amb la valuosa ceràmica de Iznik.

Tulipes, margarides, roses, clavells i lliris constitueixen els motius principals de forma estilitzada, tots ells elements decoratius típics també dels teixits i tapissos dissenyats pels artistes de la cort.

En silenci anem admirant aquesta petita meravella mentre alguns fidels fan les seves pregàries a l'interior de la mesquita...

* *
Un cop fora de la mesquita, notem que aquí a la ciutat ja es comença a respirar l'ambient i els preparatius de la propera festa nacional que celebraran els turcs d'aquí a pocs dies

Som a la tardor i les castanyes apareixen per tot arreu, i a més tenen un aspecte magnífic i un cop provades constatem que són boníssimes...

Tot al voltant del mercat de les espècies s'ubica un altre mercat més normal, l'ordinari, les parades del qual també fan molt de goig...

Després d'aquest matí tant intens, l'autocar ens recull aquí mateix i anem a dinar a un lloc típic, a prop del mercat del peix. Una zona plena de restaurants de carrer molt agradable.

Acabat el dinar, marxem ara sí definitivament i amb una certa recança, hem de dir adéu a d'Istanbul, anem cap a l'aeroport on en un vol interior ens traslladarem fins a Ankara, la capital del país.

Marxem, doncs, cap a l'Anatòlia, ens espera encara un llarg itinerari per la Turquia profunda...

* * *

• La crònica del viatge continua aquí (11)...