diumenge, 27 de juliol de 2008

NAPOLI, la Cità del Vesubio... (00)

Aquest juliol hem tornat a sortir de viatge amb els amics i coneguts d’altres estius. Com en anys anteriors, hem anat a resseguir les passes de Sant Pau, tot viatjant fins a Nàpols i rodalies.

Aquí, en la localitat de Pozzuoli, s’aturà el vaixell que portà a Pau presoner fins a Roma. Tal com podem llegir als Fets dels Apòstols. Ac 28:12-13: “Vam atracar a Siracusa i l’escala va durar tres dies. D’allí vam llevar àncores i anàrem fins a Règium. Un dia després es va girar migjorn, i el segon dia vam a rribar a Putèols”.


Com he fet en viatges anteriors, aniré desgranant a poc a poc les vivències e impressions que hem pogut viure durant aquests darrers 10 dies de viatge per terres napolitanes.

La primera, certament, és la d’una ciutat i uns milions de ciutadans que viuen despreocupadament als peus d’un gegant adormit. Un gegant, el Vesuvi, que qualsevol dia pot despertar violentament, com ja ho ha fet en ocasions anteriors, i provocar una autèntica catàstrofe. Malgrat això, els napolitans viuen tranquils i alegres a la seva falda acollidora, suau i fèrtil. Tota una paradoxa.


Durant els 10 dies que hem estat a Itàlia hem pogut conèixer força be la ciutat de Nàpols i els seus tresors artístics, el Duomo i altres esglésies, museus i palaus, hem viatjat fins a l'illa d'Ischia, i hem visitat Pozzuoli, el volcà de la Solfatara, la cartoixa de San Martino de la Certosa, Herculano, Pompeia, Sorrento, Paestum, Cumas, la meravella de la costa Amalfitana, la "Costa Divina", amb Positano i Amalfi, Caserta i el seu Palau, i finalment una ascensió fins al cràter superior del Vesuvi.

(La història continua aquí

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin