Trobada emotiva després de 50 anys... (1958 - 2008)

Ahir vaig viure una experiència molt gratificant. Una trobada molt simpática, vivencial i en molts moments emocionant.

Una colla de membres dels Lluïsos de Gràcia ens vam trobar en un dinar fraternal, per iniciativa del Toni Carulla i d'en Guillem Martín, per tal de fer una commemoració i petit homenatge a l'Alexandre Rovira.

Alguns dels que sortim en aquesta foto de l'aplec del Matagalls, feta el 13 de juliol del 1958, ahir feia per tant just 50 anys, ens vam retrobar ahir després d'aquest immens i llarg període.
Ja podeu imaginar la impressió i la alegria de retrobar cares i amics a qui feia tant de temps havíem perdut.

El "Sr. Rovira" tal com li dèiem, fou l'impulsor de la Secció d'Excursionisme dels Lluïsos. Ell va iniciar i reagrupar a gent com el Toni Carulla, en Joaquim Gay i altres, i després aquests van ensinistrar a d'altres en l'excursionisme, fent sortides, cursets, marxes, etc., com a mi mateix i a tota la meva colla que ens vam arribar a anomenar la colla del "gat negre" perquè tots duiem un gat negre enganxat a la solapa de la motxilla.

El Sr. Rovira va ser l'ànima i l'embrió d'aquella colla de gent jove amants de la muntanya que ell va saber impulsar i aglutinar. Ell era un amant de la natura i ahir li vam retre aquest sentit homenatge i , com a testimoniatge del seu esperit muntanyenc i profundament religiós, transcric a continuació unes paraules seves parlant de l'Excursionisme, que ahir també vam llegir a la sobretaula i que ens van emocionar a tots: deia així...

L'Excursionisme: vosaltres heu vist els diumenges algun jove carregat amb la motxila, que moltes vegades semblen animals de càrrega?... Són excursionistes !... Com us imagineu que és l'excursionista? L'excursionista no és el "menja kilòmetres" que en un dia fa la travessa al Montseny; el veritable excursionista és amant de la naturalesa, contemplant l'immensa obra de Déu, la qual, en cada temporada i hora, té un encís: la Primavera en el brotar altre vegada a la vida de les plantes i els arbres; L'Estiu en contemplar la verdor i el daurat dels camps i les seves inombrables flors boscanes; la Tardor amb el seu canvi de color i la caiguda de la fulla dels arbres, i finalment, l'Hivern amb els seus arbres nus, signe aparent de la mort, però que, gràcies a Déu, a la primavera tornaran a reviure. Això és l'excursionista: un amant i enamorat de la nostra Terra, puig per a estimar-la és necessari conèixer-la; per això l'excursionista la ressegueix de punta a punta, de pam a pam.
Va ser una trobada entranyable que sortosament tindrà continuitat, ja que van sorgir algunes iniciatives interessants, com la de publicar, a part d'un dvd amb materials fotogràfics antics i moderns, una mena de publicació que recollirà molts dels textos de les col·laboracions que molts de nosaltres fèiem en el butlletí de la Secció d'excursionisme. L'edició d'aquests materials serà el motiu que ens aplegarà en una propera trobada que esperem no s'ajorni molt en el temps.

Com a testimoni de la trobada d'ahir, aquí sota veieu el grup que ahir ens vam aplegar a Castellterçol al restaurant Masia la Granota.

* * *