divendres, 20 de febrer del 2009

Una agradable experiència…


Ahir, i gràcies al món dels Blocs, vaig tenir una agradable experiència.
Vaig poder compartir una petita sortida matinal a la muntanya amb en Pere, un amic blocaire, el Xiruquero-Kumbaià, i els seus companys excursionistes veterans del Foment Excursionista de Barcelona.

M’explico: d’aquí a pocs dies farà ja dos anys que vaig començar l’aventura de redactar el meu propi Bloc, el Sorrobloc. Des d’aleshores han passat moltes hores dedicades a redactar les pròpies vivències, pensaments, i sobretot sortides i viatges que hem anat fent al llarg d’aquest temps, però el més apassionant que m’ha passat són les interelacions, i els intercanvis que es van generant en aquest apassionant món dels blocs. En especial amb aquells blocs i blocaires que amb el temps vas considerant com els teus amics o que resulten ser els teus preferits, els que consultes més sovint, o els que saps que et consulten sovint i de tant en tant et deixen un comentari amable i simpàtic que t’encoratge encara més a seguir amb aquesta dèria d’escriure un bloc.

Al llarg d’aquests dos anys puc destacar blocs tant notables com els que fan amics blocaires com ara: Puigcarbó, Xiruquero, Saltenc, Balsebre, Christopher, Todoreh, YayoSalva, Totxanes, Sergi-Oikía, etc. a tall d’exemple, i molts d’altres la llista dels quals ara seria interminable.

Però, bé, després d’aquest circumloqui, allò que volia comentar era l’agradable experiència que ahir vaig tenir de compartir unes hores de magnífica caminada amb els veterans del Foment Escursionista. Val a dir que jo era un perfecte desconegut enmig d’ells, gent acostumada a sortir en colla des de fa molt de temps, i que gràcies a l’amistat “virtual” que havia fet amb en Pere –el Xirucaire-Kumbaià-, vaig voler acompanyar-los. La passejada va ser força suau amb un dia assoleiat, i sortint de Sant Andreu de la Barca ens vam dirigir per pistes suaus enmig del bosc fins al cim del repetidor que hi ha al damunt de Pallejà, a la zona anomenada el Pla de sobrerroca, que gaudeix d’una panoràmica esplèndida del baix llobregat. Indret on vam fer la paradeta tècnica per menjar “la poma” tradició ben arrelada d’aquest grup de caminadors veterans.

Volia destacar d’aquesta sortida dues coses. La primera que va ser la primera sortida de muntanya de la meva vida on a més de fer excursió la vam poder completar amb una collita de bledes, sí, sí, tal com ho sentiu. Allà dalt del mirador i ufana com una rosa, hi havia una magnífica bleda que de seguida va cridar l’atenció d’una de les dones que ens acompanyaven, i va anar a parar al cistell -motxilla- ràpidament…

La segona cosa, i la més principal, que volia destacar, és la gran acollida que el grup va mostrar envers la meva persona. Sempre és una incògnita quan t’afegeixes per primera vegada a un grup de gent que ja porten una dinàmica d’anys fent una activitat, la que sigui, com et sentiràs i com seràs acollit, i vull remarcar amb goig que aquest grup de veterans i veteranes del Foment van estar esplèndids amb mi. Amables, acollidors, excelents companys, com si de tota la vida m’haguessin conegut. Cosa que des d’aquí, des d’aquest modest altaveu, vull agrair ben sincerament, i en especial al meu amic Pere que a través d’ell em va donar aquesta oportunitat de conèixer un grup de gent molt trempada. Gràcies i felicitats per ser com sou, amics veterans…!!!.


Com que sé que molta gent no podrà llegir tot això que acabo de dir, pel fet que la majoria no tenen la dèria blocaire que tenim alguns, espero que el Pere els hi transmeti el meu sentiment d’agraïment.
Avui m’heu donat un bon dia i una amable i agradable experiència.
Espero poder-vos acompanyar més vegades d’ara endavant…

* * *

13 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Home Salvador, això de trobar-se bé en un grup és de dues direccions: el grup respecte de cadascú i a l'inrevés.
Amb molt de gust transmetré als companys la teva satifacció i et puc assegurar que estaràn contents.(Ara que no ens sent ni ens llegeix ningú, has de saber que quan vam ser a taula, en acabar l'excursió -com recordaràs uns quants ens vam quedar a dinar abans d'agafar el tren- em van preguntar amb interès si creia que el meu amic s'havia trobat còmode amb nosaltres).

Veig que no t'has oblidat de la bleda, eh?!

Salutacions.

Júlia ha dit...

Ai, aquest xiruquero em sembla que el conec d'alguna cosa...

Salvador ha dit...

Sí, si, potser sí que el coneixes d'alguna cosa, i si no fos així, val la pena que ho intentis ja que em sembla que aquest home te quelcom d'especial i extraordinari... Una abraçada

Francesc Puigcarbó ha dit...

Quan sigui gran vull ser jubilat, de fet ja només em falten 13 mesos.

Salvador ha dit...

Ànims Francesc, 13 mesos passen en un obrir i tancar d'ulls.... Aviat ens trobarem trescant per les muntanyes... com vam fer l'altre dia el Xiruquero i jo mateix.
Una salutació

Mercè Solé ha dit...

Per molts anys pugueu fer semblants obres amb els mateixos manobres... i molts altres que s'hi vagin afegint!
Mercè

celebrador ha dit...

Estando en la universidad, allá en los "Madriles" de los años 70, comenzamos a salir mi chica y yo los fines de semana a la sierra.

Nos cogíamos el tren hasta cualquier estación enre Cercedilla y El Espinar o El Escorial y desde allí, una calcetinada que nos sabía a gloria bendita y nos hacía volver a la gran ciudad absolutamente baldados de agujetas para casi toda la semana siguiente

Y veíamos con verdadera admiración a señores muy, pero que muy mayores, con su mochila y su bastón ya lloviera, nevara, hiciera frío o lo que fuera, haciendo lo mismito que nosotros

¡Qué maravilla!, los admirábamos

(Disculpa la redacción en castellano en un blog en catalán, pero lo escribo muy mal)

Salvador ha dit...

Benvolgut amigoplantas...
Doncs sí, és una meravella que gent gran tinguem encara l'oportunitat de poder sortir a la muntanya i fer una bona caminada. Vol dir que malgrat els anys, les ganes de gaudir de la muntanya i dels paisatges és un estímul per mantenir-nos actius. De tota manera tampoc erem una colla de los "muy pero que muy mayores"... entre 60 i 70, que no està del tot malament.
Per cert, com has localitzat aquest blog...?

Salvador ha dit...

Gràcies Mercè pel teu comentari... No sé pas com heu vingut a parar a aquest meu bloc, però m'agrada trobar nous amics.
Una salutació ben sincera... i molt sorprés pel nom tan original del vostre bloc. Té algun significat especial?.

Mercè Solé ha dit...

Doncs sí que té un significat. Fa referència a unes paraules de Jesús a l'evangeli parlant dels fariseus, que "colen el mosquit i s'empassen el camell". M'agrada la frase pel bon humor que traspua i perquè penso que no ha perdut vigència...
Mercè

Maurici ha dit...

Molt agraït per destacarme i més venint d'on ve. Tu he dit sempre "Sorro" com sigui gran vull tan sols assemblarme una miqueta a tu, costarà ho sé però ho intentaré.

Salvador ha dit...

Estic certament sorprés del gran ressó que ha tingut aquest meu últim post sobre la sortida a caminar amb els companys del FEB.
Val a dir que aquest post té un plus que no tenen els altres, és clar, i és que per primera vegada he conegut en carn i ossos a alguns dels blocaires amics.
Des d'aquí vull donar les gràcies a tots els que m'heu fet comentaris.
Gràcies amics... això estimula, i ja estic pensant en quin post faré d'aquí a dos dies quan arribi el segon aniversari d'aquest SorroBloc

Eduard ha dit...

Estimat Sorro !!!

Gràcies pel comentari i per la visita que ens vas fer al cicle "Els secrets de la Ruta de la Seda"...

Ha estat tot un plaer, després d'aquests mesos (anys...) de compartir la dèria blocaire pels viatges, poder gaudir de la "visibilitat"...

Una forta abraçada i fins ben aviat !!!

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin