Una agradable experiència…

Ahir, i gràcies al món dels Blocs, vaig tenir una agradable experiència.
Vaig poder compartir una petita sortida matinal a la muntanya amb en Pere, un amic blocaire, el Xiruquero-Kumbaià, i els seus companys excursionistes veterans del Foment Excursionista de Barcelona.

M’explico: d’aquí a pocs dies farà ja dos anys que vaig començar l’aventura de redactar el meu propi Bloc, el Sorrobloc. Des d’aleshores han passat moltes hores dedicades a redactar les pròpies vivències, pensaments, i sobretot sortides i viatges que hem anat fent al llarg d’aquest temps, però el més apassionant que m’ha passat són les interelacions, i els intercanvis que es van generant en aquest apassionant món dels blocs. En especial amb aquells blocs i blocaires que amb el temps vas considerant com els teus amics o que resulten ser els teus preferits, els que consultes més sovint, o els que saps que et consulten sovint i de tant en tant et deixen un comentari amable i simpàtic que t’encoratge encara més a seguir amb aquesta dèria d’escriure un bloc.

Al llarg d’aquests dos anys puc destacar blocs tant notables com els que fan amics blocaires com ara: Puigcarbó, Xiruquero, Saltenc, Balsebre, Christopher, Todoreh, YayoSalva, Totxanes, Sergi-Oikía, etc. a tall d’exemple, i molts d’altres la llista dels quals ara seria interminable.

Però, bé, després d’aquest circumloqui, allò que volia comentar era l’agradable experiència que ahir vaig tenir de compartir unes hores de magnífica caminada amb els veterans del Foment Escursionista. Val a dir que jo era un perfecte desconegut enmig d’ells, gent acostumada a sortir en colla des de fa molt de temps, i que gràcies a l’amistat “virtual” que havia fet amb en Pere –el Xirucaire-Kumbaià-, vaig voler acompanyar-los. La passejada va ser força suau amb un dia assoleiat, i sortint de Sant Andreu de la Barca ens vam dirigir per pistes suaus enmig del bosc fins al cim del repetidor que hi ha al damunt de Pallejà, a la zona anomenada el Pla de sobrerroca, que gaudeix d’una panoràmica esplèndida del baix llobregat. Indret on vam fer la paradeta tècnica per menjar “la poma” tradició ben arrelada d’aquest grup de caminadors veterans.

Volia destacar d’aquesta sortida dues coses. La primera que va ser la primera sortida de muntanya de la meva vida on a més de fer excursió la vam poder completar amb una collita de bledes, sí, sí, tal com ho sentiu. Allà dalt del mirador i ufana com una rosa, hi havia una magnífica bleda que de seguida va cridar l’atenció d’una de les dones que ens acompanyaven, i va anar a parar al cistell -motxilla- ràpidament…

La segona cosa, i la més principal, que volia destacar, és la gran acollida que el grup va mostrar envers la meva persona. Sempre és una incògnita quan t’afegeixes per primera vegada a un grup de gent que ja porten una dinàmica d’anys fent una activitat, la que sigui, com et sentiràs i com seràs acollit, i vull remarcar amb goig que aquest grup de veterans i veteranes del Foment van estar esplèndids amb mi. Amables, acollidors, excelents companys, com si de tota la vida m’haguessin conegut. Cosa que des d’aquí, des d’aquest modest altaveu, vull agrair ben sincerament, i en especial al meu amic Pere que a través d’ell em va donar aquesta oportunitat de conèixer un grup de gent molt trempada. Gràcies i felicitats per ser com sou, amics veterans…!!!.

Com que sé que molta gent no podrà llegir tot això que acabo de dir, pel fet que la majoria no tenen la dèria blocaire que tenim alguns, espero que el Pere els hi transmeti el meu sentiment d’agraïment.
Avui m’heu donat un bon dia i una amable i agradable experiència.
Espero poder-vos acompanyar més vegades d’ara endavant…

* * *