Acabem d'arribar d'una breu estada de sis dies a les terres franceses de les Bouches-du-Rhône, visitant la Camargue i part de la Provence.
L'element més definitori d'aquestes terres són els seus famosos cavalls blancs camarguesos i els seus toros negres amb banyes molt puntiagudes...
També és una terra molt rica en la seva agricultura amb grans extensions de vinyes, camps d'arròs, i fruiters.
Vam residir a Nîmes, visitant la seva famosa Arena de l'època romana perfectament conservada
Per la zona de la Camarga vam visitar el lloc de Stes-Maries-de-la-Mer, amb la seva patrona Santa Sara, molt venerada pel poble gitano, i a continuació
Aigues Mortes amb la seva impressionant muralla i la torre de Sant Lluís.
Per la zona de la Camarga vam visitar el lloc de Stes-Maries-de-la-Mer, amb la seva patrona Santa Sara, molt venerada pel poble gitano, i a continuacióAigues Mortes amb la seva impressionant muralla i la torre de Sant Lluís.
La ciutat d'Arles al costat del Rhône, també amb una Arena i Teatre romans, i on també queden molts records de l'estada de Vincent Van Gogh,i després el poble medieval de Les Beaux de Provence.
Ja dins la Provença, visitem el famós Le Pont du Gard, màgnífica i enorme construcció romana, i també el poble medieval de Uzès.
I finalment Avignon i el seu famós pont, i el Palau dels Papes.
Sur le Pont d'Avignon, on y danse, on y danse...
En dies posteriors aniré desgranant amb més detall totes les coses interessants que hem pogut veure i gaudir en aquesta part de França que encara no havíem trepitjat mai i que, com acostuma a passar amb el país veí, sempre ens aporta sorpreses i meravelles per descobrir.
* * *
- La història continua aquí... (01)
4 comentaris:
"La Camargue qui ne m'ha jamais pardonné,
d'avoir semé de fleurs dans les trous de son nez..."
T'agradava Georges Brassens? Si és així el devies recordar.
Salutacions viatger.
Gràcies Pere per la referència. Realment en Georges Brassens va ser undels meus cantants preferits fa molt i molt anys i tenia moltes de les seves garvacions en cintes de k7 que escoltava al cotxe. Aquesta que referencies no la recordo, ara mateix la buscaré al YouTube.
La Camarga ens ha encantat...
Una abraçada
Una zona preciosa, plena de llocs d'interès...les fotos ho reflecteixen molt bé.
Amic Pere, realment veig que tu també ets un gran coneixedor de l'obra d'en Brassens. Ja he trobat la cançó que comença amb aquestes paraules que em transcrius i realment jo no l'havia sentida mai. M'ha encantat.
Gràcies a la meravella del YouTube l'he trobat. Aquí et poso l'enllaç per si vols tornar-la a escoltar, a més està amb traducció i tot: http://www.youtube.com/watch?v=aWLg_vxOp7A
També he trobat aquesta altre cançó sobre els cavalls blancs que se'ns dubte deuen ser els de la Camarga, encara que no ho digui explícitament: http://www.youtube.com/watch?v=KqtOZG4iL3s
L'he trobat senzillament deliciosa.
Penso que tant l'un com l'altre els utilitzaré aviat quan redacti la crònica completa d'aquest darrer viatge a la Camarga.
Gràcies per haver-me retornat l'interès per un dels meus antics ídols de la cançó.
Publica un comentari a l'entrada