No deixeu de llegir l'entrevista al lingüista Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que avui diumenge publica el diari AVUI. (vegeu aquí)
És importantíssima i molt clarivident.
Trobar homes com en Joan Solà, enmig de tanta mediocritat política, encara ens dona esperances de que el nostre país se'n pot sortir del marasme actual...
Transcric aquí només algunes pinzellades...
"se suposa que haurà de ser un lider diferent. Els dels partits ja els coneixem. Hauria de ser un líder nou..."
"de la situació actual em molesta que en 30 anys no hàgim sigut capaços de començar a veure'ns les orelles, de veure que la convivència amb Espanya no és possible..."
- Quines prioritats hauria de tenir l'agenda politica catalana? - J.S.- crear o mantenir la consciència de país que ens doni il·lusió , esperança i optimisme. Si no, la perdrem en quatre dies: un dia perquè et treuen la matrícula dels cotxes, l'altre perquè t'estafen el l'economia, després perquè t'adones que tenen abandonats els mitjans de comunicació, perquè no et volen cedir l'aeroport, perquè t'impugnen l'Estatut... Només la consciència de ser et permet evitar això, és l'única manera d'infondre optimisme il·lusió, sense els quals no es va enlloc"
"Jo pertanyo al grup dels que no en volen saber res del Constitucional: els membres d'aquest tribunal no poden modificar una cosa que ha passat per tots els tràmits parlamentaris i del vot popular com l'Estatut. No l'accepto, aquest tribunal. És una gran estafa política d'aquest Estat, un engany a tots els catalans que mesellament encara sembla que l'acceptem i juguem al seu joc"
- Hi ha cap esperança de concòrdia amb Espanya? - J.S.- "No, no tinc cap esperança que ens puguem entendre"
- Com s'imagina la Catalunya del futur? - J.S.- Me la imagino independent. Si no, no sabria què dir-ne. La voldria independent, que aquest moviment actual cuallés i vencés".
* * *
Més clar, l'aigua...
i totalment d'acord amb en Joan Solà
4 comentaris:
Això d'un líder em fa molta por, per experiència històrica. El cert és que amb els nous líders mediàtics independentistes (Carretero, Laporta..)Déu ens agafi confessats!!
Sí Joan, tens raó, però també tenim molta altra gent vàlida com en López Tena, Patricia Gabancho, o en Salvador Cardús... has llegit el seu darrer llibre? "El camí de la independència" - Ed. La Campana
No tinc massa clar que vol dir alló d'una Catalunya independent. Tampoc crec que siga sols un problema de líders (dels polítics ja en saps el que pense).
La burgesia catalana no crec que estiga per la labor.
Com se sol dir, vorem que dòna el córrer del temps.
Cordialment.
y que
¡¡Viva el cantón independiente de Camuñas!!
(siento mucho no poder escribirles en catalán, pero es que no sé escribirlo y cuando lo hablo lo hago con acento andaluz y algunos se vuelven y se ríen. Yo lo sigo intentando pero...)
Nota: Camuñas es un pueblo de la provincia de Toledo que fue independiente durante la 1ª República Española. Si en Cataluña se dignaran estudiar algo más que a Berenguer Ramón sabrían que movimientos independentistas ha habido en España prácticamente en todos sitios desde finales del siglo XVIII. Y cuando digo en todos sitios les pongo como ejemplo el movimiento cantonalista habido durante la citada más arriba 1ª República.
Salud y pesetas de uno que lleva en el Vallès desde 1959, que tiene 72 años y que se llama Salvador Bautista Piquer Sanchis, y que en su barrio es conocido como el SalBau.
Publica un comentari a l'entrada