divendres, 22 d’abril del 2011

Un dia de primavera a la recerca de la "truita amb suc"...

Feia molt de temps que estava encuriosit per poder tastar algun dia la famosa "truita amb suc".

Vaig llegir un dia que al poble d'Ulldemolins, al Priorat, feien la festa de la truita amb suc al mes de març, i aprofitant la nostra estada d'aquests dies a la Conca de Barberà, el dimarts vam decidir d'arribar-nos ja que les dues comarques són veïnes.

L'escut del poble no pot ser més expressiu: l'ull damunt d'un molí... Ull de molins.

Sortint, doncs, de Solivella, ens encaminem cap al Priorat. L'itinerari ens porta en primer lloc cap a l'Espluga de Francolí i Vimbodí, i aquí agafem el trencall, carretera TV-7004, que ens condueix per Vallclara i Vilanova de Prades fins a Ulldemolins.


Arribem d'hora i aprofitem per conèixer una mica el poble i els environs, com l'Ermita de Loreto, al centre del poble,


 i abans de dinar ens arribem fins a una de les moltes ermites del Montsant, la de Sta. Magdalena, anomenada la catedral del Montsant.


 L'ermita està envoltada per uns xiprers centenaris...


La primavera va esclatant en tota la seva potència i flors i plantes rebroten amb força donant al paisatge imatges molt boniques.


 
De camí cap a la fonda ens fixem en aquest rellotge de sol a la façana de l'església, datat del 1789.


i també en l'escut de l'entitat excursionista local...


I heus aquí que ara us presento l'aspecte de la famosa  
"truita amb suc"


(referència de la fonda per si us ve de gust d'anar-hi)

Aquí us poso un enllaç on trobareu la informació de la Diada de la truita amb suc que se celebra el mes de març a Ulldemolins, i fins i tot la recepta per cuinar-la. 
Nosaltres la vam tastar a la mateixa Fonda Toldrà que apareix en aquest enllaç.

* * *

Ben dinat allarguem l'excursió fins al poble de Cornudella de Montsant, on prendrem un cafetó.

De retorn cap a la Conca, ens aturem al poble semi abandonat d'Albarca, on podem apreciar alguns detalls ben significatius i ben decoratius,


tant per les relíquies que es poden trobar, com aquesta casa semi abandonada que conserva una petita espadanya amb la seva campaneta,


com també per les vistes que des d'aquest emplaçament es poden contemplar i gaudir...


(l'Església d'Albarca)
 

Arribats a Solivella, ens aturem un instant per contemplar l'espectacle que ofereixen les vinyes amb els ceps que comencen a brotar tendrament anunciant inequívocament l'arribada de la primavera.


* *
Ahir dimecres, vam aprofitar el matí per fer una passejada pels voltants del poble i ens vam enfilar al turó que hi ha just al damunt anomenat el "Coster de les forques".

Feia temps que hi volíem pujar i ahir ho vam fer per veure les panoràmiques del poble a vista d'ocell,


 
i vam aprofitar també, per constatar una vegada més la força de la natura i de la primavera que fa brotar totes les plantes i arbres fruiters d'una manera realment esplèndida i esponerosa.

(l'olivera a punt de florir)


(dos ametllers a punt de rebentar de fruit) 

(i no podem deixar d'admirar aquesta magnífica obra d'art d'una pared de pedra seca)

Segur que la collita i la propera verema serà molt important, la natura ens ho anuncia de manera ben clara.

Nosaltres hem tornat a la ciutat, però guardarem durant força dies a la retina les imatges que ens ha proporcionat la primavera a les nostres comarques.

Que tingueu una Bona Pasqua...!!!

* * *


3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

"Ora est de somno surgere" diu el rellorge de sol. Molt interessant.
Apa, una excursió ben bonica, pels llocs i pel temps de primavera.
He recordat l'església d'Albarca, on vam dinar en una excursió per aquells verals.
He quedat alleujat en comprovar que la truita és de riu: és que no suporto les truites d'ou crues!
Amb les fotografies hi tens la mà trencada!

Salvador ha dit...

Amic Xiruquero, bona Pasqua...!!!
Savia que t'agradaria aquest apunt de primavera en contacte amb la natura que a tu també tant t'inspira.

Tens, però un petit error d'apreciació, potser degut a la foto del plat que anàvem a menjar, ja que allò que es veu és un tros de bacallà, i la truita que l'acompanya no és crua, sinó que és una truita d'espinacs amb algun complement, que un cop feta i cuita es barreja amb el suc del guisat del bacallà i tot plegat va fent un xup xup d'uns minuts i tot plegat es compementa amb una bona picada d'ametlles.
En l'enllaç que hi posat ho explica força bé.
Estic convençut que si tens ocasió de tastar-la en alguna de les teves escapades pel territori, segur que t'agradarà.

Anònim ha dit...

He volgut publicar alguna cosa com això al meu lloc i això em va donar una idea. Salutacions.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin