VENÈCIA - de la mítica bellesa a la crua realitat... (08)

• La història comença aquí...

El penúltim dia de la nostra estada per terres del nord d'Itàlia, era previst visitar la famossíssima ciutat de Venècia.

Als meus 70 anys de vida, no havia estat mai a Venècia..., suposo que no era l'únic mortal, molta gent segurament no ha tingut tampoc oportunitats de viatjar gaire i tampoc la coneixen directament, encara que sí l'han pogut veure una i mil vegades per foto, per vídeo, per reportatges, etc. etc.

Però en el meu cercle habitual d'amics i coneguts, sentir dir que no havies estat mai a Venècia era com una mena de descrèdit, gairebé com una mena de pecat capital... ¿però, encara no has estat mai a Venècia??? preguntàven sempre amb cara d'estranyesa...!!!

Finalment hem pogut conèixer d'aprop aquesta mítica realitat... Ja hem estat a Venècia, ja hem contemplat la seva bellesa, però segurament no hi tornaré mai més... l'experiència ha estat sufocant i terriblement agobiant... excès de calor, excès d'humitat, i sobretot i per damunt de tot, excès de gent, multitud de turistes, com nosaltres, es clar, però amb la impossibilitat afegida de poder contemplar res amb tranquil·litat, gairebé impossible poder fer una foto sense que surti alguna persona al davant... En definitiva una experiència una mica frustrant...

Malgrat tot això, vull reflexar aquí algunes de les coses positives que vam poder gaudir, gràcies a que l'agència organitzadora del nostre viatge, coneixedora del pa que s'hi dona, ens va reservar una barca per nosaltres sols i ens va portar a dinar a un petit restaurant cèntric, tranquil i molt recomanable. 

Anem doncs a fer una mica de crònica d'aquesta visita tant i tant important, en especial pel meu futur "curriculum" viatger...!!!

Ja he dit que l'agència ho va organitzar molt bé, ja que la primera cosa que vam fer, enlloc d'anar a raure com uns adelerats a la plaça de Sant Marc, va ser dirigir-nos en primer lloc fins a l'Isola de S.Giorgio Maggiore i visitar la Basílica, per enfilar-nos al seu altíssim campanile neoclàssic (obra de Burati, 1794), just al davant mateix de la plaça Sant Marc, i contemplar des de les altures una magnífica panoràmica de Venècia.

Abans de sortir del temple admirem alguna de les obres d'art que hi ha al seu interior, com aquest davallament de la creu, de Jacopo Tintoretto

o aquesta magnífica escultura en bronze...

Com que el nostre pla de visita era anar a dinar al cor de la ciutat, prèviament aprofitem el matí per arribar-nos amb l'embarcació fins a la propera illa de Burano

 

 

Una petita illa de pescadors que ara viuen bàsicament del turisme, però que encara conserva un cert encant i sobretot una certa calma allunyada de la massificació de Venècia... i amb alguns racons encantadors...

 

Després d'aquesta agradable i relaxant visita, retornem a Venècia cap al migdia i trobem la plaça San Marc invadida per les multituds....

el Palazzo Ducale

el cim del Campanile

Fem algunes fotos tan bé com podem, intentant tallar tants caps com sigui possible, encara que no sempre ens en sortim...

I ens acostem a la Basílica de San Marcos que visitarem a la tarda amb més detall...

 

I mentre fem temps per dinar, anem recollint algunes de les imatges típiques i tòpiques de Venècia, en especial les seves característiques gòndoles que semblen ballar damunt les aigües dels canals.

 

  

... i després de fer una ullada al famós Pont de Rialto,
estem a punt per anar a dinar i agafar forces...

Ho fem en un petit restaurant situat molt aprop d'aquí en un carreró estret, l'Antica Carbonera (Locale storico d'Italia dal 1894), molt recomanable.


* * *
La tarda comença amb una visita guiada a la Basílica de Sant Marc i al Palazzo Ducale
Sota un sol de justícia fem cua per accedir a l'interior de la Basílica, mentre aprofito per agafar unes imatges de la seva magnífica façana principal...

 

i alguns dels bells mosaics bizantins de les voltes de les portes d'accés

el trasllat del cos de Sant Marc

l'arribada del cos de Sant Marc a Venècia (s.XVII)

el Judici final

aquest magnífic mosaic (l'únic conservat de la façana principal, segle XIII) és damunt el portal principal de Sant Alipi, i representa el trasllat processional de Sant Marc fins a la Basílica.

La visita a l'interior de la Basílica, extraordinari per la seva riquesa ornamental i els seus mosaics daurats, va ser un "visto i no visto" ... la corrua de visitants et feia anar de pressa i seguit seguit, sense poder apreciar amb detall la magnificència d'aquell lloc històric i sagrat... una pena.

L'escriptor anglès John Ruskin la va definir "com un preciós relicari, un llibre d'oracions miniat amb or i alabastre".


No ens va quedar més remei que comprar un llibre-guia per poder assaborir amb calma tots els tresors continguts dins d'aquell recinte... i llegir la seva història, context i significació del lloc en relació a la ciutat de Venècia 

A continuació ens traslladem, també amb unes certes presses, cap a conèixer l'extraordinari edifici del Palazzo Ducale, els seus tresors i obres d'art del seu interior,

 

pati interior

escalinata principal

escala interior

sostre interior...

I, com era d'esperar, a l'interior "NO photo"... a cap de les obres d'art i magnífiques pintures.

per acabar la visita creuant el famossíssim "pont dels sospirs", que també creuaven els pobres condemnats per anar a raure al calabós o a la mort i des d'aquí veien per darrera vegada el cel o el mar, 

l'última ullada al cel i el mar...

els "condemnats" creuant el pont cap els calabossos...

agafada d'internet, estava ben tapat per obres

res a veure, doncs, amb la llegenda romàntica que es va crear al seu voltant...
* *
Sortint de la visita guiada, tenim un temps lliure que aprofitarem per patejar una mica més la ciutat, els entorns de la Plaça Sant Marc, amb l'obligada visita al Cafè Florian (sense consumir res per no deixar-hi tots els estalvis...), i escoltant la relaxant musiqueta que volen imprimir enmig de la marabunta de turistes...

els músics del Cafè Florian

 i una breu passejada pels estrets carrerons fins que arribi l'hora de marxar de la ciutat, 

 

 

Abans d'agafar la barca blanca que ens portarà a navegar pel Gran canal, fem un últim cop d'ull a una de les estampes típiques de Venècia,  les dues columnes amb el lleó de Sant Marc i amb el sant patró de la ciutat, Sant Teodor d'Amàcia matant el drac, 

 

 

  i els omnipresents gondolers a l'espera pacient dels darrers clients del dia...,

 i les gòndoles, autèntiques protagonistes de la ciutat, sempre omnipresents, amb San Giorgio Maggiore al fons,

 i per abandonar la ciutat ho farem navegant pel Gran canal i contemplant alguns dels seus espectaculars palaus que tenen els peus permanentment en remull.

 

 

 

Adéu VENEZIA, guardarem un bell i calorós record de tu...

* * *

• La història continuarà aquí...(09)