- La història comença aquí...
Portàvem ja molts dies voltant per l'Itàlia del Nord, i avui 12 de juliol, és l'últim.
És mundialment famosa per ser la ciutat on se situa la llegenda de Romeu i Julieta. L'any 2000 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Compta amb el tercer amfiteatre romà més gran del món, l'Arena di Verona, així com algunes de les places més belles del Vèneto.
L'origen del primitiu nucli s'ha de buscar en l'església i el cenobi construïts sobre el lloc de l'enterrament del bisbe Zenó, d'origen africà, que fou el VIIIè. Bisbe de Verona (anys 362-380 aprox.)
La façana d'una gran bellesa i harmonia, del segle XII, era embolicada "in restauro", cosa que acostuma a passar en molts dels viatges per l'Europa medieval, però la podeu veure en aquesta foto rescatada d'internet.
Amb un detall del portic d'entrada...
S'observa perfectament en aquest fresc el grafitti amb la data del 1390...
i un magnífic Sant Jordi realment espectacular...
Un detall de l'interior i la cripta...
i del bonic claustre.
Enfilem tot seguit cap al centre de la ciutat, la Piazza Bra, on hi ha l'Arena romana del segle I a.C.
Actualment està plena d'estructures afegides a l'interior, ja que serveix per fer espectacles d'òpera i concerts...
Es considerat com un dels més grans del món romà que compta amb 44 fileres de grades i una capacitat per 25.000 espectadors.
A continuació seguim camí per la Via Giuseppe Mazzini,
i arribem a la Casa dei Capuleti on hi ha el famós Balcone di Giulietta.
El lloc és dels més "kitch" i esperpèntic que us pogueu imaginar, ja que seguint la tradició... (?) i la llegenda: És coneguda la llegenda que qui toqui el pit esquerra de l'estàtua tindrà sort en l'amor.
Per això tothom li vol tocar els pits a l'estàtua de Giulietta, la qual pobre, en ser de bronze, resulta que els té d'allò més daurats i polits...
Quan Shakespeare va escriure aquesta història d'amor entre un "Romeo montesco i una Giulietta Capulleto", poc es podria imaginar que arribaria a tenir aquesta fama.
Tot seguit deixem la multitud dels nombrosos "fans" grapejant els pits de la petita estàtua, i accedim a la bonica Piazza Erbe, que era l'antic fòrum romà,
i també des d'aquí arribem a la Piazza dei Signori, també coneguda com a Piazza Dante, on podem admirar il Palazzo di Cangrande (1280), ora la Prefettura,
Dante, exiliat de Florència, va viure molts anys en algun d'aquests edificis
la Loggia del Consell o de Fra'Giocondo,
i il Palazzo del Capitano.
I tot seguint l'itinerari podem contemplar la magnífica consrucció de l'Arche Scaligere monument funerari d'estil gòtic de la família Della Scala.
I per acabar el recorregut d'aquest matí entrem a conèixer una altre església, la de Santa Anastàsia, una autèntica joia del gòtic italià. Fou construïda a partir de l'any 1290 amb la col·laboració de la família que aleshores governava la ciutat, els Scaligeri.
Santa Anastasia és l'església més gran de Verona. L'església és plena d'obres d'art i entre aquestes hi ha també el famós fresc de Pisanello "Sant Jordi i la Princesa" (1433-1438), en la seva ubicació original, damunt la Capella Pellegrini.
Les obres d'art són nombroses, ja només entrar trobem les dues piques de l'aigua beneïda d'una gran originalitat, del 1495 i del 1591, respectivament...
El paviment és l'original del 1444, té tres colors: blanc i negre que recorda l'hàbit dels frares Dominicans, i el vermell que recorda que la basílica està consagrada a Sant Pere Màrtir de Verona
El paviment és l'original del 1444, té tres colors: blanc i negre que recorda l'hàbit dels frares Dominicans, i el vermell que recorda que la basílica està consagrada a Sant Pere Màrtir de Verona
L'interior i totes les voltes són ricament ornamentades,
L'orgue i altres quadres importants,
(aquesta obra és de Girolamo dai Libri (1477-1555), i representa a la Verge entre Sant Tomàs i Sant Agustí)
i també contemplem alguns frescos que encara es conserven i fan de tot el conjunt un autèntic museu
Acabada aquesta interessant visita anem a dinar al restaurant L'Accademia, molt recomanable.
* * *
Seguim l'itinerari després de dinar i anirem a visitar il Duomo, la catedral de Verona.
La basílica consagrada a la Verge Maria és coneguda com la de Santa Maria Matricolare
aquí l'entrada lateral...
El conjunt arquitectònic conté en el seu interior el Baptisteri anomenat de San Giovanni in Fonte, del 1123, i l'Església de Santa Elena del segle IXè.
L'entrada lateral con il campanile
A l'interior de la nau principal destaquen l'absis decorat amb frescos
de Francesco Torbido (1534)
de Francesco Torbido (1534)
i un orgue magnífic amb decoració pictòrica de Felice Brusasorzi (1539-1605)
També són interessants els dos altars laterals, a dreta i esquerra...
El de la dreta és la Capella Calcasoli, dedicada a Sant Antoni de Verona, amb frescos de Giovanni Maria Falconetto (1503). Altar del segle XVIII, i pintures de Niccolo Giolfino (1476-1555).
El de l'esquerra és la Capella Abbazia-Lazzari, dedicada al Corpus Domini. Amb frescos de Antonio Badile (s.XV). Amb una pintura del Redemptor entre Tobies i l'àngel i els sants Libori i Francesc de Sales. La tela és obra de Sante Prunati
* *
A continuació i passant per la porta de sota l'orgue, accedim a l'atri romànic
que comunica amb les esglésies de Santa Elena i de San Giovanni in Fonte
Aquest Baptisteri fou construït en formes romàniques el 1123.
Al centre de l'església es troba la pila baptismal octogonal, que és una obra mestre de l'escultura romànica, tallada en un sol bloc de marbre, i decorada amb escenes de l'Evangeli de la infància de Jesús.
L'anunciació de l'Arcàngel...
La fugida a Egipte ...
L'anunci als pastors...
i el baptisme de Jesús al Jordà...
A les parets hi ha frescos dels segles XIII i XIV,
i un gran Crist atribuït a Giovanni Badile (s.XV).
A les parets hi ha frescos dels segles XIII i XIV,
i un gran Crist atribuït a Giovanni Badile (s.XV).
A l'església contígua de Santa Elena, construïda al segle IX, i restaurada en format romànic després del terratrèmol de 1117, hi veiem a l'absis uns frescos amb la Verge Maria i els sants Esteve, Zenó, Jordi i Elena.
Finalment ens arribem fins a la fortalesa del Castelvecchio con il Ponte Scaligiero (1354).
L'autocar ens recollirà i ens conduirà, com a final d'etapa, a un bonic hotel "L'Iseo Lago" molt recomanable, a la vora del llac Iseo, on passarem la nostra darrera nit a Itàlia.
* * *
Demà anirem cap a Milà a conèixer el Duomo, dinar i cap a l'aeroport...
- La història continuarà i acabarà aquí... (10).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada