diumenge, 24 de juny de 2012

ESCÒCIA: New Lanark, World Heritage Site... (02)


Aprofitant la primera tarda plujosa de la nostra estada per terres escoceses ens vam dirigir, a pocs kilòmetres de Glasgow, a conèixer la colònia industrial del segle XVIII i el poble de New Lanark.

 Resulta força difícil classificar un lloc com New Lanark. Si el definíssim com un centre d'arqueologia industrial ens quedaríem força curts, però també els conceptes de "poble model", "experiment social revolucionari", "comunitat utòpica", o "somni d'un idealista" tampoc acaben de transmetre la idea, perquè New Lanark és tot això i molt més.

David Dale la va fundar en 1785 com un poblat industrial de nova construcció, utilitzant la pedra arenisca de la zona per erigir fàbriques de cotó, que operaven per mitjà de la energia hidràulica generada pel riu Clyde, i també va construir blocs de vivendes pels treballadors.





Al 1820 la població tenia ja uns 2.500 habitants i el poble constituia la comunitat industrial de manufactures de cotó més gran del país.
En l'actualidad s'ha convertit en un popular destí turístic per conèixer aquella antiga realitat, una mena d'ecomuseu...



Gràcies a la gestió progressista del gendre de Dale, Robert Owen, que era un filòsof, idealista, socialista utòpic i una mica visionari, i que durà des del 1800 al 1825, New Lanark va adquirir la fama d'una comunitat model. Owen va emprendre la millora i l'ampliació del negoci i va destinar tots els beneficis adquirits a finançar una sèrie de reformes socials i educatives, la finalitat de les quals era millorar la qualitat de vida dels seus treballadors.

Va prohibir que els nens menors d'edat treballessin a les fàbriques de cotó i va establir un innovador sistema d'escolaritat en un dels edificis del poble, conegut com l'Institut per a la formació del caràcter (Institute for the Formation of Character), que comprenia el primer parvulari del món, a més d'oferir també classes nocturnes.

Els càstigs estaven prohibits i es concedia una enorme importància a les activitats musicals, l'art, l'estudi de la naturalesa, la geografia i la història, així com també a la lectura, l'escriptura i l'aritmètica. 



Les plantes cotoneres van estar en funcionament fins al 1968, encara que les grans rodes hidràuliques que suministraven l'energia a la maquinària foren substiuïdes progressivament per turbines, en consonància amb els avenços tecnològics, i les fàbriques van començar a produir la seva pròpia energia hidroelèctrica en 1898.

Per altra banda, els residents del poble van veure reduït el seu horari laboral, i disposaven d'atenció mèdica gratuïta, un fons per malalties i una mena de caixa d'estalvis, i també podien proveir-se en la Botiga del poble de comestibles i articles d'ús domèstic a preus assequibles.



El poble encara continua habitat, els seus 180 veïns resideixen en edificis georgians que han estat restaurats amb gran sensibilitat i conserven el seu caràcter històric.

Aquest indret, que havia estat fundat durant la Revolució industrial, va continuar sense gaires canvis, almenys en aparença. Per això ha estat declarat Zona protegida pel seu especial interès i en l'actualitat està sota protecció del New Lanark Trust (Fons de conservació de New Lanark).

New Lanark va passar a integrar la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO, el desembre de 2001.

Avui en dia, amb un muntatge força original, des del "Visitors Centre", es pot reviure la vida i funcionament d'aquesta singular experiència en la seva època de màxim rendiment i productivitat.

Amb tot, si voleu saber com va acabar aquesta experiència d'un cert socialisme utòpic, visiteu aquest enllaç...

Una visita força recomanable

* * 
No vull acabar aquesta crònica sense deixar constància de la darrera visita que vam fer aquella tarda plujosa de diumenge quan en arribar a Glasgow ens vam traslladar directament a veure la Catedral, dedicada a sant Mungo, patró de la ciutat, però malauradament estava tancada i a més en reconstrucció...
(vegeu algunes imatges)






És la única església medieval del sud d'Escòcia que es va salvar de la fúria destructora que va desencadenar la Reforma.

* * *
Acabem aquí la nostra estada a la ciutat de Glasgow, a Escòcia, demà seguirem la ruta cap a les famoses Terra Altes, les Highlands.
Continuaré la crònica dels dies propers que ens portaran cap a Inverness, les illes Òrcades, i finalment fins a Saint Andrews i Edimburg...

  • La crònica continua aquí... (03)

dimecres, 20 de juny de 2012

ESCÒCIA, tot fent camí cap a l'independència... (01)


Acabem d'arribar de viure una nova experiència...
Del 9 al 17 de juny hem anat amunt i avall per les "highlands", les terres altes d'Escòcia.
País verd, allà on n'hi hagi, verd i molt verd, però també humit i plujós, per cert.

Això ha deslluït una mica les nostres passejades i visites, però malgrat la pluja, hem pogut gaudir de la bellesa del país, i hem pogut bategar al seu ritme trepidant, compartir els seus neguits i esperances..., ritme que els ha de portar, de ben segur, a un horitzó de més llibertat i independència, n'estic convençut.

La nostra primera etapa va ser la ciutat de Glasgow. Aquesta ciutat està lluitant per alliberar-se de la seva mala fama de ciutat deprimida, malestar social i barris degradats amb joventut sense esperança.

Com a conseqüència, els anys noranta van portar canvis importants a la ciutat. Ara es proposa com una de les ciutats més dinàmiques del Regne Unit, agafant el disseny per bandera per fer aquesta revolució.

Basant-se en el precedent històric de principis del segle XX, quan Charles Rennie Mackintosh i els "Glasgow Boys" van donar vida a la School of Art, s'han construït nous edificis, s'han restaurat palaus i barris sencers, i s'ha donat un gran impuls a la vida cultural de la ciutat.

Glasgow és un centre d'estudis amb tres universitats, la més antiga data del 1451, ubicada en un magnífic edifici d'estil gòtic...



i també compta amb un centre històric victorià propi d'una gran ciutat -d'una "City"-, grans centres comercials i, sobre tot, extraordinaris museus, com el recentment inaugurat i avantguardista Museu del transport, que visitarem.


* *
Vam arribar a Glasgow el dissabte 9 de juny, al migdia, i un cop ben dinats i instal·lats a l'hotel, vam sortir a patejar la ciutat, plovia, com és habitual al país, i vam fer una visita guiada, una estona amb autocar i després un temps lliure a peu.

Veiem alguns edificis interessants,

la Gallery of Modern Art


carrers comercials com la Buchanan Street,


la plaça de St. George Square, amb l'Ajuntament (City Chambers, del 1883),



També ens fixem en alguns mitjans de transport força originals i diferents dels nostres...




i una institució important del país...



També anem a conèixer un parc, el Glasgow Green, amb l'edifici del People's Palace i la seva font monumental...






on descobrim uns cavalls amb les potes peludes que són d'una raça genuïnament escocesa, els Clydesdale horses


A l'endemà, diumenge dia 10, seguirem coneixent la ciutat i seguint la riba del riu Clyde, veurem la part més nova amb alguns edificis de dissenys molt avançats i atrevits...


L'auditori anomenat l'Armadillo

i també visitarem el magnífic Museu del Transport on s'apleguen carrosses, cotxes, bicicletes, tramvies, locomotores de vapor, cotxes de bombers, autobusos, vaixells, etc., així com també unes reproduccions d'antigues botigues i carrers del vell Glasgow que són una delícia, i fins i tot una estació de metro amb els seus vagons...

(vegeu una mostra)







A continuació visitem la Art Gallery and Museum Kelvingrove, que és un museu eclèctic ubicat en un magnífic edifici del 1901. Té una gran sala central on es conserva un orgue per fer concerts, i diverses sales amb obres dels millors pintors, com el famós Crist de Salvador Dalí -el quadre original-, i d'altres com Rembrandt, Rubens, Botticelli, Cezanne, Van Gogh, Picasso, Matise, etc.















Nosaltres, però, ens vam dedicar a veure i conèixer una novetat per nosaltres, una mostra de l'obra de Charles R. Mackintosh (1868-1928), que fou un extraordinari innovador que va convertir Glasgow en la ciutat britànica del disseny.


La seva obra pertany al moviment de renovació estètica que va tenir lloc entre els segles XIX i XX, al qual se'l va anomenar modernisme, art nouveau i liberty, però l'estil de Mackintosh presenta unes característiques absolutament personals que s'avança a les futures escoles funcionalistes.
El disseny únic de les habitacions i mobles ha estat objecte recentment d'una gran revalorització, fins i tot en la seva ciutat natal, que no va arribar a entendre'l en vida.

(vegeu alguns exemples de la seva obra i dissenys)







Encara a última hora del diumenge, de retorn cap a l'hotel, vam anar a veure l'edifici de la Glasgow School of Arts, que malauradament era tancada, 





així com també era tancat el famós saló de té The Willow Tea Room




Fou una llàstima, perquè era a quatre passes de l'hotel Thistle on érem allotjats.


* * *
Aquesta mateixa tarda, abans de tot això, vam fer una interessant visita al Centre de New Lanark, una mena de centre d'arqueologia industrial que fou un experiment social revolucionari al seu temps, però que explicarem en un proper capitol...

Adéu, Glasgow...







LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin