Ha estat una escapada de 5 dies a la Sierra de Cazorla, a la província de Jaén.
Una província que des de fa molt de temps ha anat dedicant tota la seva economia al cultiu i conreu extensiu de l'olivera i a la producció dels seus excel·lents olis d'oliva.
La nostra residència durant aquests dies ha estat al poble de La Iruela, situat a 989 mtrs, sobre el nivell del mar, i amb una població de 2130 hab. (2012), a 1 km. de Cazorla i a 109 km. de Jaén.
El municipi es troba a la falda de la Sierra de Cazorla, coronant la vall del Guadalquivir, a l'est de la província de Jaén. Destaca de manera molt especial l'imponent Castell que presideix la població, situat a la part més alta d'un abrupte cingle. És un magnífic mirador des d'on podem albirar gran part de la comarca i un "immens mar d'oliveres"...
 | |
| Un immens mar d'oliveres |
Dins el recinte del castell s'ubica l'església de Santo Domingo de Silos, que es va construir per ordre de Don Francisco de los Cobos, (que va ser secretari d'estat de l'Emperador Carles I), en honor al patró de la vila.
Acabat de dinar vam aprofitar les poques hores de llum de la tarda que ens quedaven, per enfilar-nos a la zona del castell i poder gaudir d'unes vistes privilegiades sobre tota la regió i conèixer una mica els topants del poble de La Iruela.
El castell i el seu entorn estava en obres de restauració i per aixó no vam poder entrar-hi.
La Sierra de Cazorla, en la qual està enclavat aquest municipi, és la capçalera de la comarca, i el veí poble de Cazorla és el municipi més gran, amb uns 8.000 habitants (2012). Una part significativa del seu territori forma part del Parc Natural de les Sierras de Cazorla, Segura i Las Villas. La població de la comarca és de 33.993 habitants (2006), té una superfície de 1.330,72 km², i una densitat de població de 25,5 hab/km².
El Parc Natural de les Sierras de Cazorla, Segura i Las Villas està situat a l'est i nord-est de la província de Jaén i amb 214.300 hectàrees és l'espai protegit més gran del país i el segon d'Europa.
Està declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO des de 1983, parc natural des de 1986 i també Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) des de 1987.
Tota la seva bellesa paisatgística i riquesa biològica se sumen al patrimoni cultural que hi ha a les poblacions properes de la zona, com Baeza i Úbeda, fent del seu entorn una de les zones més visitades d'Espanya. Donada la seva extensió que abasta 23 municipis amb més de 80.000 habitants, el grau de protecció varia d'unes zones a unes altres, permetent en la majoria dels seus espais la coexistència amb activitats econòmiques diverses.
Aquesta escapada que comento per terres andaluses, s'enmarcava dins de les sortides que ofereix Mundo Senior sota la denominació de "Turismo de naturaleza". De fet la idea és de fer una petita sortida caminant per la natura, que en el nostre cas va ser la visita a l'anomenat "Parque Cinegético Collado del Almendral". De fet va ser una breu caminada d'una mitja horeta fins arribar a uns miradors de natura i de fauna que es troben durant el recorregut.
En el Parque Cinegético "Collado del Almendral" es poden veure unes boniques vistes del pantà del Tranco, i la fauna que podem observar en el Parc Natural està constituïda per gran quantitat de mamífers:
La garduña (Marte foina), el zorro (Vulpes vulpes), ratón de
campo (Apodemus sylvaticus), la nutria (Lutra lutra), el gato montés
(Felis sylvestris), el tejón (Meles meles), el ciervo (Cervus elphus), el gamo (Dama dama), la cabra montés
(Capra pyrenaica hispanica), el jabalí (Sus scrofa).Entre las aves, el Águila Real (Aquila chrysaëtos),
El Quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) el ratonero (Buteo buteo), el buitre leonado (Gyps fulvus), el águila culebrera (Circaëtus gallicus), el azor (Accipiter palumbus), el mirlo acuático (Cinclus cinclus), el martín pescador (Alcedo atthis), el picapinos (Dentrocopos major), pito real (Picus viridis)... Entre los reptiles, la culebra de escalera (Elaphe scalaris), culebra viperina (Natrix maura), la lagartija ibérica (lacerta hispanica), lagarto ocelado (Lacerta lepida), lagartija de Valverde (Algyroides marchi) que busca los pedregales y las zonas húmedas... Entre los peces, la trucha común (Salmo trutta fario), trucha arco iris (Salmo gairdneri), barbo (Barbus sclateri...)
Una altra cosa, però, és el que realment pots arribar a contemplar en una breu visita al lloc, i més anant en un grup nombrós com érem nosaltres. Vam veure una quants cèrvols en la reserva que tenen dins el parc, el paisatge, quatre ocellets, i para de comptar...
De retorn de la passejada visitem el Centre de visitants de la Torre del Vinagre, on podrem veure un audiovisual curtet sobre la zona, i també visitem el Museu de la caça, on hi ha exposades mostres de caps de les diferents espècies cinegètiques més tradicionals i representatives de la zona, la cabra montesa, el cèrvol i el porc senglar, i també la daina.
De retorn al poble podem veure algunes vistes espectaculars de la Serra des d'un dels seus miradors...
Tot i que vam haver de fugir corrent per que ens va agafar un sobtat ruixat de neu
* *
Atès que ja portem estona parlant de natura, ara vaig a trencar una mica la meva norma i costum de fer les cròniques dels viatges dia per dia, i parlaré d'una de les excursions més interessants que vam realitzar amb vehicles 4x4, el darrer dia de la nostra estada, per conèixer una mica més a fons el Parc Natural.
Va ser una llàstima el tema del temps, ja que no va acompanyar gens la sortida. És més, al moment de sortir, les 9 del matí, estava diluviant i amb una boira tan espessa que vam plantejar-nos fins i tot de suspendre la sortida. Però com que anàvem una colla de vehicles junts, finalment vam tirar cap
amunt.
 | ||
| el riu Guadalquivir, muntanyenc... |
La veritat és que finalment va parar de ploure i vam poder arribar fins on era l'objectiu de la sortida. El punt del naixement del riu Guadalquivir. Això sí, amb dos pams de neu...
Els darrers metres de la pista estaven ja impracticables fins i tot pels 4x4, i els més agosarats vam decidir mullar-nos una mica per arribar al mític emplaçament del naixement del riu...
 | ||
| deixem constància de la visita i marxem pitant pel fred i el vent... |
Malgrat els condicionants del temps vam poder gaudir de l'espectacle d'aquesta natura exhuberant, on abunden els animals salvatges, i l'aigua del Guadalquivir que va regant el terreny amb la quantitat de petits torrents que se li van afegint.
Precisament va ser en aquests indrets on Félix Rodriguez de la Fuente va realitzar els seus programes divulgatius El hombre y la tierra sobre la fauna autòctona quan l'ecologia començava a despuntar en el nostre país. (vegeu també l'aportació que fa el Blog Todoreh sobre aquestes terres)
També finalment, podem observar les pinedes magestuoses del pi autòcton de la Serra, el Pi Salgareño (Pinus nigra subs. salzmanii ), més conegut en aquesta zona com pi laricio. Que en èpoques passades va servir per construir vaixells, per l'excel·lent qualitat de la seva fusta,
i també, més recentment, es va utilitzar per les travesses de les vies dels trens de la Renfe.
* * *
En capítols posteriors comentaré les visites que vam fer a dues de les poblacions de la zona, Baeza i Úbeda, que pel seu interès monumental l'any 2003 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
- La història continua aquí...
1 comentari:
Oh,quina meravella!
Publica un comentari a l'entrada