diumenge, 4 de maig de 2014

Pentedattilo - Bova - Scilla - Milazzo... (05)

Un nou dia a Calàbria, dimecres 16 d'abril, ens portarà a descobrir dos pobles extraordinaris enfilats dalt les muntanyes, Pentedattilo, i Bova, i alguna cosa més.

A pocs kilòmetres de Reggio Calabria, a 250 metres sobre el nivell del mar, trobem la pintoresca població de Pentedattilo, ubicada entre les Salines i Melito Porto Salvo. Sorgeix sobre la roca de la muntanya del Calvari i té la forma característica d'una mà gegantina.

De fet, el nom d'aquest poble és d'origen grec i, en principi s'anomenava Penta-dàktilos, que significa exactament cinc dits, i és clarament visible des de tota la costa i les muntanyes dels voltants. Constitueix un dels poblats més antics que hi ha dispersos al peu del gran massís muntanyós anomenat Aspromonte, del que en parlaré més endavant.

Arribem amb les primeres llums del matí al peu del poble, on ens deixa l'autocar, per admirar la perspectiva que ens apareix talment com un poble d'un pessebre, d'un típic presepi italià, tant populars a Itàlia.

compareu amb un presepi italià autèntic...
Les dificultats de viure en un lloc tant aspre i tan muntanyós han fet que en l'actualitat no hi visqui pràcticament ningú, llevat d'un parell d'artesans que viuen de la venda dels seus productes als visitants.


Visitants que quedem encantats de les magnífiques vistes que ens ofereix aquest indret...




Mentre voltem pels seus carrerons estrets...
 ... prenent vistes de la naturalesa.

El poble finalment es va traslladar a prop del mar on es va construir de cap i de nou.

De tornada, tot baixant, arribem a la costa per seguir el nostre itinerari. 
Ara ens dirigim a conèixer un altre "niu d'àguiles", el poble de Bova.

En aquesta segona visita l'autocar hauria de pujar molt més, ja que el poble de Bova està situat a 915 m. sobre el nivell del mar, i és una de les principals portes d'entrada al Parc Nacional d'Aspromonte.
La carretera que ens dugué fins aquí era molt estreta i amb revolts molt tancats, i en arribar a dalt, vam riure força en veure que la wikipedia deia que actualment hi havia una nova carretera desde la Bova marina, que la qualificava com "una nuovissima strada a scorrimento veloce"... res més lluny de la realitat. 
Un lloc que, per la seva estratègica situació, ja fou ocupat des del Neolític.
Les primeres evidències històriques documentades es remunten a principis del segon mil·leni (1040-1064)) quan els normands es van imposar sobre els àrabs i bizantins en el domini de Sicília i Calàbria.
Durant els segles VIIIè-VIè (a.C.) havia estat una colònia de la Magna Grècia (encara avui una part de la població parla una mena de dialecte grec, el Griko, o llengua grecànica), però posteriorment va ser assetjada, conquerida i destruïda per sarraïns, àrabs i normands. 
Per la resta de la història (vegeu aquí)
 Un cop som a la població voltem pels seus antics i costeruts carrers per copsar l'encant de la seva història, cultura i tradicions,

(el rètol també escrit en griko)

i també per gaudir de les magnifiques vistes panoràmiques que van desde l'Etna fins al mar Jònic.

(una última curiositat en aquest poble muntanyós)

Abans d'abandonar aquest indret elevat i baixar altre cop a la costa, voldria dir quatre detalls sobre el massís muntanyós que tenim a l'esquena.

 L'Aspromonte, és a la regió italiana de Calàbria, en concret a la província de Reggio Calabria. Queda per damunt de l'estret de Messina, limitat a l'est pel mar Jònic, i a l'oest pel mar Tirrè. 
El pic més alt del massís és el Montalto (1.955 ms.)
Bova va quedant enrera mentre baixem cap a la costa
En la curta franja costanera que deixa lliure el massís es cultiven cítrics, vinyes i oliveres, mentre que a més alçada la vegetació la composen els roures i alsines per sota dels mil metres, i per pins, avets, i faigs per damunt d'aquesta alçada. Les oliveres hi són amb abundància i també la curiosa bergamota, de la que ja en vaig parlar en capítols anteriors (aquí), que s'usa molt en perfumeria i per aromatitzar el té Earl Grey, que només creix en aquesta zona de l'Aspromonte meridional.

Punts d'atracció són l'estació d'esquí de Gambarie (1.311 m.) i el Santuari de Nostra Senyora de Polsi, en el municipi de San Luca.

També aquí, Giuseppe Garibaldi, que va desembarcar en aquests indrets amb 3.000 voluntaris en la seva marxa cap a Roma, va ser derrotat i capturat el 29 d'agost de 1862 en la batalla d'Aspromonte.

* *
Acabades les visites a les dues localitats d'aquest matí baixem fins a la vora del mar a la zona de Bova Marina, per anar a dinar a una altra Azienda agrícola,  aquest cop es tracta de l'anomenada "La Spina Santa". 

Vam fer un menjar tradicional a base d'antipasto, macaroni amb tomàquet, carn i fruita. Mentre dinàvem, un grup de nois molt joves ens van obsequiar tocant música popular acompanyats d'instruments tradicionals.




* *
Encara després de dinar, i de camí cap al port per agafar el transbordador cap a Sicília, vam poder fer una parada per a conèixer i trepitjar un altre poble interessant.
La població costanera de Scilla on, segons la mitologia, la bèstia marina Escila, ja esmentada per Homer a "L'Odisea", devorà sis companys d'Ulisses.
(aquí representada la llegenda)
L'autocar ens deixà a la part més alta de la població a tocar del Castello Ruffo,

 (il Castello Ruffo)
(la Marina grande)
 i vam baixar fins a la costa per l'interior del barri mariner de pescadors, la part més característica de la població, anomenat Chianalea, amb cases agrupades i carrerons que s'obren al mar Tirrè.
















* *
A mitja tarda agafàvem altre cop el ferri per travessar l'estret de Messina i arribar al nou destí a la ciutat de Milazzo, a la costa nord de Sicília. 
Des d'on demà farem el creuer per l'arxipèlag de les Illes Eòlies per visitar el famós volcà Stromboli.

* * *

1 comentari:

Francesc Puigcarbó ha dit...

fantàstic reportatge d'un lloc on quedar-s'hi a viure.

El 'Sorro' lo millor reporter turistic.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin