dimarts, 24 de juny de 2014

Notre-Dame-en-Vaux, a Châlons-en-Champagne... (02)


Comentava en el meu post anterior, que en aquesta població francesa de dimensió més aviat petita, sorprenia el fet de trobar tres temples de gran importància i rellevància a nivell arquitectònic, d'estil romànico-gòtic que podríem ben be qualificar d'espectaculars: Sant Alpí, Notre-Dame-en Vaux, i la catedral de Saint Etienne.

A mi particularment, el que vaig trobar més interessant i espectacular fou el de Notre-Dame, i a ell li vull dedicar aquest post.

Amb les seves dues fletxes cobertes de plom que es reflecteixen en les aigües del canal de le Mau, la col·legiata de Notre-Dame ha esdevingut l'emblema de la vila de Châlons.

És una església construïda des del segle XIIè al XVè. Al segle XIX, se li va afegir un carrilló de 56 campanes. L'any 1114 ja era ocupada per una comunitat de canonges, d'on li ve el seu estatut de Col·legiata. 
Va estar classificada com a Monument històric des del 1840, i inclosa en el patrimoni mundial de la UNESCO l'any 2000. 

És un gran monument gòtic, amb tribuna i trifori, que conserva, en les parts més antigues, traces de la seva influència romànica. 


La Col·legiata ha estat un important  centre de pelegrinatge de la Mare de Déu.

(l'estructura de fusta per l'orgue permet l'entrada de la llum 
a través de la rosassa)

L'espectacular llum interior del temple posa en relleu l'harmonia de les seves proporcions i la qualitat de la composició de la seva estructura. 
Aquesta llum penetra a través dels vitralls, dels quals, els més remarcables, són de principis del segle XVIè. 
En ells es representen escenes de la Passió de Crist, de la vida de la Verge, 
de la vida de saint Jacques, etc.







És espectacular el vitrall dedicat a la batalla de Clavijo, amb la representació de Sant Jaume "matamoros"...
Entre tots ells destaca particularment una obra del mestre vidrier Mathieu Bléville, de Saint Quentin, realitzat el 1526, que representa la glorificació de la Verge. 
Els generosos donants que van permetre la realització del vitrall, Nicolas Collesson i la seva esposa Marguerite Lallemant, estan representats als costats de la part baixa de la composició, introduïts per sant Nicolàs i santa Margarita.

Amarats de tanta bellesa de l'interior, sortim a l'exterior per acabar de contemplar la seva estructura...


(gran torre posterior romànica) 
 (façana principal)
(detall de dos capitells de la porta principal) 

Tota aquesta meravella d'equilibri en aquesta col·legiata era complementada amb un claustre extraordinari del segle XIIè. sense equivalents anteriors, ja que tots els seus suports eren columnes-estàtues, coronades per uns magnífics capitells esculpits per alguns dels més grans artistes dels anys 1170 -1180. (vegeu alguns exemples)



Fou enderrocat al segle XVIIIè pels mateixos canonges, i algunes de les escultures van ser retrobades i recuperades en les recerques arqueològiques de 1973 dirigides per Léon Pressouyre i en l'actualitat es mostren en el Museu del claustre inaugurat el 1978, que es troba a la rue Nicolas Durand, a prop del temple. 
Musée du cloître de Notre-Dame-en-Vaux.






Aquest claustre és un gran monument de la història de la escultura de l'època de transició entre l'art romànic i el gòtic.
* *
La col·legiata patí grans desperfectes en la seva estructura, mobiliari, vitralls, etc. a causa de la Révolution Française, però durant el segle XIXè, dos personatges es van preocupar per la seva restauració: l'Abbé Champenois, i el cèlebre arquitecte Lassus, deixeble de Viollet-le-Duc i restaurador de la Sainte-Chapelle. Que aconseguiren retornar al temple la seva estructura medieval.


 * * *

2 comentaris:

rogoto ha dit...

Quina meravella! Hi haurem d'anar

Pakiba ha dit...

Fantástico reportaje que por unos minutos me ha transportado a un sitio maravilloso visitado hace algunos años.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin