dimecres, 12 de novembre de 2014

L'Oceà Atlàntic imposa el seu temps... Un dia plujós a Galícia... (04)

Galícia és Galícia, i la costa atlàntica imposa el seu ritme, i avui tocava un dia dolent, plujós i ventós.

Decidírem de bon matí fer un tomb amb el cotxe, no gaire lluny de la nostra residència de Panxón, i ens dirigim cap a la veïna ciutat de Vigo.

No arribem a entrar dins la ciutat, sinó que ens quedem en la propera Praia de Samil, en la població de Canido, que és gairebé com un barri de Vigo, i que d'alguna manera és la autèntica platja de la ciutat.
  Té una característica destacada que és la blancura impressionant de la sorra, com podeu comprovar per les fotos, i a més té una textura super finíssima, talment com si fos farina. Realment espectacular. 
No podem fer gran cosa ni caminar gaire, ja que de sobte comença a caure una pluja fina que ens obliga a amagar-nos en un bar a prendre un tallat i esperar.
Quan sembla que s'atura sortim per anar a buscar el cotxe i als pocs segons torna a ploure amb intensitat i arribem a quedar ben xops. 


Davant la persistència del mal temps, decidim tornar al nostre refugi, i aleshores, des del balcó estant ens dediquem a contemplar el paisatge que tenim al davant, amb les illes Cies que semblen volcàniques per les boires enganxades, 


i aprofitem per a fer unes proves de zoom amb la nova màquina fotogràfica, l'anterior Casio tenia molts pocs augments, l'actual Canon SX280HS, en té 20X i pot arribar a doblar fins a 40X. 

 Davant mateix tenim un vaixell de vela que ha passat la nit aquí al davant, i veiem també a uns surfistes de pala que, desafiant el mal temps, van circulant pausadament cap a la platja...

* *
La tarda segueix plujosa i decidim anar fins al poble de Nigran per veure el seu famós Arc visigòtic, 
i també entrem a conèixer el Templo Votivo do Mar, de l'arquitecte Antonio Palacios, que té la seva bellesa ben original...





En sortir del temple veiem que ha parat de ploure i encara ens arribem per estirar les cames, fins al passeig i la platja de Panxón, 

La marea baixa ha deixat mostres variades de verdures i de closques que conformen una mena d'obres d'art, o almenys així li va semblar als ulls de la Marta i del seu objectiu, i mentre passegem, anem construïnt aquesta mena de mosaïc. 
Jutgeu vosaltres mateixos...







* * *
Val a dir que per ser un dia rúfol, plujós i desagradable, encara li vam poder treure un bon partit...!!



1 comentari:

Pakiba ha dit...

Sempre viatjan,i m'encanta llegir les teves cróniques.

Salutacions

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin