dissabte, 22 de novembre de 2014

TARDOR a la Garrotxa...

Això d'estar jubilat té els seus avantatges i els seus inconvenients...

Els avantatges són principalment la llibertat que et dona el fet de disposar de tot el temps del món per a fer allò que bonament vulguis, el plaer de despertar-te al matí i no saber exactamentr en quin dia vius..., la llibertat de poder fer una bona migdiada si en tens ganes, o de mirar una sèrie de TV, o un capítol d'una de les tantes sèries americanes que pots baixar d'internet, o sortir a passejar en un matí d'un dia radiant, o a mitja tarda per anar a estirar les cames i prendre un té en una cafeteria confortable, o al mig de la rambla de Catalunya (si trobes lloc per seure, és clar). I en fi, multitud d'altres petits plaers, com anar al cinema, a una conferència interessant, a un concert, apuntar-te per cantar en una coral, fer un voluntariat, etc. etc. etc.

I també té els seus inconvenients, i alguns força emprenyadors, com són els que et vas trobant a mesura que vas acumulant anys... que si una revisió mèdica per controlar el sucre o el colesterol, que si una altra revisió per controlar la vista, que si una altra per controlar la pròstata, que si una altra perquè l'esquena i les lumbars et fan la punyeta, o els genolls que et fan crec, crec, que si una altra per... etc. etc.

Doncs bé, el dimarts passat comentem a casa amb la M. que fa dies que no sortim a veure natura i que ara a la tardor els boscos es posen de tota mena de colors i que potser... potser ens podríem animar... I així ho vam fer, dit i fet, dimecres agafem el cotxe i decidim anar cap a la Garrotxa, objectiu Olot i la Fageda d'en Jordà.

Pugem en direcció a Vic, on hem de compartir i patir una intensa boira i 3 graus de temperartura, i agafem el trencall de la C-37 que ens ha de portar a Olot pel tunel de Bracons, magnífica carretera que encara no havíem trepitjat...


I realment ho vam encertar, la Fageda estava al punt òptim...



Durant el parell d'hores que vam estar circulant per dins el bosc vam poder copsar multitud de matisos i de colors dels que ara us en vull fer partíceps...



 Com un autèntic conte de fades...

  ... tots els colors del verd...





... majestuoses catifes...



 ...una gran paleta de colors...

 Impressionant, la bellesa i la força de la natura... 

* * *
Acabada la passejada per la Fageda, anem a dinar a Santa Pau, en un petit restaurant, i després seguim la ruta cap a Banyoles, on seurem una bona estona a la vora de l'estany tot prenent un cafè i deixant-nos impregnar per la pau i el silenci de l'idílic entorn...









I ara, finalment, si heu quedat una mica embadalits..., aprofiteu per a tornar a rellegir els versos d'en Joan Maragall, que he penjat a l'inici, i que es troben a l'entrada del parc de la Fageda...

"... hi trobaràs un indret verd i profond 
com mai cap més n'hagis trobat al món..."
. . .
"El caminant quan entra en aquest lloc,
li agafa un dolç oblit de tot el món...
i no pensa en sortir, o hi pensa en và...
és pres de la fageda d'en Jordà
presoner del silenci i la verdor..."

* * *



4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Belles imatges, Salvador, de la fageda més coneguda. Per cert, quan vau passar per dins el túnel de Bracons, al damunt en teníeu una altra de preciosa. I és que ara som al temps de les fagedes!

Salvador ha dit...

Gràcies Pere, però si em dius el nom de la fageda que teníem al damunt, com que no conec gaire aquella zona, potser algun dia m'animaré a visitar-la.
Una abraçada

Maripepa Brustenga ha dit...

Nosaltres tambe vam aprofitar el divendres i vam anar a Ogassa. Vam tenir un dia esplendit i amb colors magnifics.
La fageda la veig al punt! Ja no hi serem a temps la setmana vinent... I les teves fotos magnifiques!

rogoto ha dit...

Una meravella de les que la mare Natura ens ofereix de forma gratuïta.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin