dimarts, 9 de maig de 2017

Hem conegut Atapuerca, el Jaciment arqueològic...

Aprofitant aquest mini-pont del primer de maig, ens hem traslladat fins a Castella i Lleó, a la ciutat de Burgos.

El nostre objectiu era anar a conèixer de primera mà la importància del famós Jaciment arqueològic d'Atapuerca.

Allà ens va rebre el conegut arqueòleg Eudald Carbonell qui ens va fer una petita introducció del que representava aquell jaciment d'importància cabdal en la història dels descobriments de restes humanes a tot el planeta. Tant és així, que ha estat declarat Espai d'interès natural, Bé d'interès Cultural, i Patrimoni de la Humanitat.

A la segona meitat del segle XIX, es van realitzar algunes troballes que indicaven la riquesa arqueològica de la zona. No seria fins a finals del segle XX quan s'hi realitzessin estudis profunds que van determinar aquest conjunt de jaciments prehistòrics com el més important d'Europa i dels més rellevants del món, on s'han fet troballes que han canviat la història registrada de la humanitat. S'hi han trobat restes de fa 1.000.000 d'anys (època del plistocè mitjà), amb indicadors de fauna, flora i clima.

Aquest complex arqueològic fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, i l'equip investigador del jaciment fou guardonat, el 1997, amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.
Els jaciments són excepcionals per la seva abundància, bona conservació i importància científica. La cronologia que abasten és molt àmplia, i correspon a farciments dipositats durant el plistocè inferior i plistocè mitjà, és a dir, entre 1.200.000 i 200.000 anys.
Les eines que s'hi han trobat abasten tots els estadis tecnològics, des de les formes més primitives del tallat de pedra fins a l'edat del bronze, i a la mateixa trinxera fins a l'aparició de l'ésser humà modern.

Quant a la fauna, s'ha trobat una nova espècie d'ós de les cavernes, batejat com a Ursus dolinensis. La troballa més important és la de les restes humanes, presents en diversos jaciments, un fet poc habitual. Entre aquestes restes, s'han trobat les de l'avantpassat més antic d'Europa, l'Homo antecessor, última espècie comuna entre l'Home de Neandertal, els Homo sapiens, i l'Homo heidelbergensis.

La primera troballa es realitzà el 1863 a la Cueva Ciega, on es van trobar restes fòssils humanes.
El 1990, Emiliano Aguirre es jubila i la direcció passa a l'equip format per J. L. Arsuaga, J. M. Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell, vinculats al Museu de Ciències Naturals de Madrid, del Consell Superior d'Investigacions Científiques i les universitats Complutense de Madrid i Rovira i Virgili de Tarragona. 

Des de llavors, s'han trobat instruments lítics del Modus 1, els més primitius, a la base de la Gran Dolina (datats de fa uns 900.000 anys), i el 1992 es trobaren diversos cranis a l'Avenc dels Ossos, entre els quals, el crani número 5, el crani d'Homo heidelbergensis més ben conservat del món i que rep, popularment, el nom de Miguelón, en honor de Miguel Indurain, pels seus arcs supra-orbitals prominents. 




 
Aquesta troballa donà rellevància internacional i científica al jaciment i el va fer imprescindible en els estudis de l'evolució humana.

El jaciment de l'avenc dels Ossos és una petita cambra situada en la base d'un pou de 13 metres de profunditat que es troba en la part més profunda de la cueva Mayor. S'hi ha trobat una gran quantitat d'ossos d'animals i humans. Els sediments d'aquest lloc daten de fa 400.000 anys, és a dir, del plistocè mitjà, i estan magníficament conservats.
El que fa important aquest jaciment és la gran quantitat de restes humanes d'Homo heidelbergensis de totes les edats i sexes. Aquestes restes representen més del 90% dels fòssils humans recuperats per al plistocè mitjà de tot el món.

Es creu que aquest era un lloc de soterrament humà i de culte als difunts; únicament, s'ha trobat una eina lítica entre totes les restes, aquesta eina sense usar és de quarsita vermella i ocre (no s'ha trobat cap eina més d'aquest material en tot el complex d'Atapuerca) va ser trobada el 1998 i va rebre el nom d'Excàlibur. 
 
L'Excàlibur: Bifaç d'Atapuerca (TG10)

Es considera que Excàlibur és un present a algun dels difunts enterrats en aquest lloc, cosa que indica l'existència d'una ment simbòlica i reflexiva, preocupada pels problemes eterns de la vida i la mort i amb capacitat de sentiments. Això assenyala a l'Homo heidelbergensis com un ésser humà complet, ja no en allò físic, sinó en l'espiritual.

A continuació citem només els jaciments més rellevants. Entre aquests, destaquen els que se situen a la Trinxera del ferrocarril i en alguna cova propera. Hi ha localitzats més de 50 jaciments exteriors i un elevat nombre de monuments megalítics (dòlmens) per la zona, tant a la serra com a les proximitats, la qual cosa testifica que el complex d'Atapuerca és molt extens i no es limita a la trinxera del ferrocarril i les seves proximitats: 
Avenc de l'Elefant (Et); Galeria (TG-TN-TZ); Gran Dolina /TD); Avenc dels Ossos; Portalón; Mirador; Galeria de Sílex; La Vall de les Orquídies 

(si voleu aprofondir més sobre cada un d'aquests jaciments, ho podeu fer a través de l'enllaç a la wikipèdia que us he posat al principi).

(La Gran Dolina)
(La Galeria)
Val a dir que fou una visita molt interessant i instructiva, i que va estar acompanyada d'un temps horrible amb fred intens, molt de vent i una pluja molt intensa, la qual cosa va fer que haguéssim d'aguantar estoicament les interessants explicacions del tècnic que ens va acompanyar durant el recorregut pels tres principals jaciments de la trinchera del ferrocarril, que foren, la Sima de l'Elefant, la Galeria, i la Gran Dolina. Vam acabar ben informats i ben remullats de dalt a baix...

* * *
L'endemà visitàrem el magnífic Museu de l'Evolució Humana (MEH), a la mateixa ciutat de Burgos, dissenyat per l'arquitecte Juan Navarro Baldeweg, inaugurat el juliol del 2010.
El projecte de paisatgisme interior recrea l'escenografia del Jaciment arqueològic d'Atapuerca. A la part superior de les pastilles es crea una reproducció fidel de la serra.
La planta -1 es concep com el cor del museu. Un únic espai expositiu en el qual ubicar el complex arqueològic-paleontològic del jaciment de la Serra d'Atapuerca. El visitant pot trobar una reproducció de l'Avenc dels Ossos com un model tridimensional i didàctic. A l'interior de la primera pastilla s'ubica el Homo antecessor i els jaciments de Gran Dolina i Sima del Elefante.

La planta 0 està dedicada a la Teoria de l'evolució de Charles Darwin i la història de l'evolució humana. En aquesta planta es troba un dels punts més espectaculars del museu: 10 hiperrealistes reproduccions d'avantpassats de l'ésser humà, realitzades per l'escultora francesa Elisabeth Daynès. Les deu reproduccions exposades corresponen a: 

 


















Homo neanderthalensis.
Homo rhodesiensis.













 
* *
 
Val molt la pena la visita a aquest magnífic Museu a la ciutat de Burgos.

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin