dimarts, 5 d’agost del 2008

NAPOLI, Museo Archeologico Nazionale... (06)

(La sèrie comença aquí...)
Museo Archeologico Nazionale
di Napoli


Aquest és un dels museus arqueològics més importants del món, gràcies a les seves impressionants col·leccions, la majoria procedents del sud d'Itàlia, i conté un sens fi de mosaics, pintures murals i objectes preciosos procedents de les excavacions de Pompeia i Ercolano, i d'altres jaciments.

Conté també, a més, la Col·lecció Farnese, amb escultures clàssiques de 300 anys d'antiguitat, la majoria d'elles acumulades a Roma per Alexandre Farnesio durant el seu pontificat com a papa Pau III (1534-1549). Algunes són obres romanes originals, la majoria trobades a les Termes de Caracalla de Roma. I altres peces són còpies romanes d'originals grecs. Entre les grans escultures es troben la gigantesca de l'Ercole Farnese (l'Hercules), la del Toro Farnese, o el Doriforo, o portador de llança, una rèplica d'una escultura del 440 a.C. del mestre grec Policlet.





















Al museu hi ha unes 15 sales dedicades sobretot als mosaics, molts d’ells procedents de Pompeia i d’Ercolano. Són unes autèntiques meravelles. Tots ells construïts amb unes peces (tessel·les) petitíssimes. Molts panels de mosaic mostren escenes quotidianes encantadores, com podreu apreciar aquí sota. Altres són peces espectaculars com és el cas d’un dels mosaics més importants del museu, que representa a Alexandre el Magne, quan va derrotar la flota persa de Dario III en la batalla de Isos el 333 a.C.

* * *
Vegeu ara una sèrie d’aquests meravellosos mosaics, escultures i algun objecte preciós, i pintures murals...
Mosaics diversos...










































Escultures i objectes...













































Pintures murals...
















* * *
El Gabinetto Segreto
Aquesta secció del Museu conté una col·lecció d’art eròtic de Pompeia i Ercolano, que durant molts anys s’ha mantingut tancada amb clau. Als romans no els ofenien les imatges explícites, tot al contrari, es recreaven amb l’art eròtic i no feien judicis morals sobre les conductes sexuals.
Les sales de vapor dels banys públics exhibien murals i mosaics de caràcter sexual, i sovint Mart o Júpiter i altres déus estaven representats participant en orgies. Per tot arreu hi havia imatges de fal·lus –amb ales, gorres, campanetes, etc.- considerats com a talismans contra el mal d’ull o símbols de la fertilitat, virilitat o bona sort.
Fins i tot un forn de pa podia ostentar o mostrar un fal·lus amb el propòsit de suggerir una abundància de pa fresc a l’interior.
El Gabinetto, amb tot, no és visita recomanable per aquella gent que pugui escandalitzar-se fàcilment, de fet ja està prohibit als menors d’edat, ja que algunes imatges poden ser escandaloses, com per exemple l’estatueta del déu Pan, agafat in fraganti amb una cabra, la qual cosa era sens dubte un tabú fins i tot a l’època romana.
Vegeu uns exemples...






















* * *
Una mica marejats després de contemplar tantes obres d'art, marxem cap a l'hotel.
Demà anirem a la costa, a Sorrento...
(La història continua aquí... 07)


dilluns, 4 d’agost del 2008

POMPEIA, la ciutat que el Vesuvi ha fet famosa... (05)

(La sèrie comença aquí...)
Pompeia no hauria estat res més que una altra colònia romana oblidada en el temps, sinó hagués estat per un dels cataclismes més famosos de la història. L’erupció del Vesuvi de l’any 79 d.C. que la va enterrar completament i a causa d’això la va fer passar a la història tot llegant al món les restes millor conservades de l’antiguitat, a més de deixar-nos molts detalls sobre la vida de la ciutat al segle I.
Una de les ironies de la història és que la ciutat mai va ser tan famosa en la seva època com ho és ara. El primer assentament de Pompeia seria un poblat de camperols en el segle VII a.C. com a part d’un conjunt de pobles de la costa dels oscos. Un segle més tard es va convertir en un enclau comercial grec i etrusc, i després va caure en poder dels samnites que la van controlar durant 200 anys fins a ser derrotats pels romans el 290 a.C. A partir del 80 a.C. va adquirir la condició de colònia romana i la població va prosperar fins arribar a uns 30/35.000 habitants, quan li va caure a sobre tota la cendra ardent del volcà.
Així enterrada i oblidada va romandre més de 1.500 anys. El 1748 es va començar a excavar i els treballs regulars van començar el 1755. Les principals troballes fetes durant les excavacions són dipositades principalment al Museo Archeologico Nazionale di Napoli, que visitarem per la tarda.
Per això en l’actualitat, un cop descoberta i desenterrada, podem observar amb tot detall algunes de les cases, temples, botigues, carrers, pintures, mosaics, etc., d’aquella ciutat, així com els famosos motlles de persones que van ser sorpreses per l'allau de cendres i que s'exposen dins unes vitrines, per cert molt mal conservades.
Entre les restes més ben conservades podem trobar...
la Basilica,
el Foro,

el Macellum, les Terme del Foro, la Casa del Poeta Tragico, amb el famós mosaic del "Cave canem", que veurem al museu,




La Casa del Fauno, on hi ha el famós mosaic de la batalla entre Alexandre el Magne i la flota persa del rei Darius III en la batalla de Isos el 333 a.C., i l'estatueta del faune, que es troben ambdós al Museu Arqueològic.

La Casa dei Vettii, una de les ruïnes més conegudes i ben conservades de Pompeia amb morals preciosos i algun de curiós com el d'un Priapo desenfrenat posant el seu "pip" en una bàscula...,

El Lupanar, un dels 24 bordells oficials de la ciutat,
il Teatro Grande
i el Teatro Piccolo,
el Forn, etc. etc.












* * *
A la tarda d'aquest mateix dia anirem al Museu Arqueològic, però atesa la seva importància, farem capítol a part....

(La història continua aquí... 06)

diumenge, 3 d’agost del 2008

ERCOLANO, la ciutat engolida pel fang... (04)

(La sèrie comença aquí...)

Avui comencem els desplaçaments per la regió de la Campania, als afores de Nàpols. Anem a visitar la ciutat d’Ercolano, a uns 12 kms. al surest de la ciutat. Potser no té la fama de Pompeia, però està més ben conservada gràcies a que va ser coberta per una capa de llot i fang que baixà del vulcà durant l’erupció del 79 d.C. De moment només s’ha excavat un dels seus barris i els descobriments han estat fascinants.

Ercolano era una ciutat residencial i moltes construccions mostren signes evidents de riquesa.

Una de les més famoses i millor conservades és la Villa dei Papiri, el seu nom deriva del descobriment d’una biblioteca a la casa amb 1.785 rotllos de papir carbonitzats. La casa és identificada com el fastuós apartament amb vistes al mar de Lucio Calpurnio Piso Caesomnio, el sogre de Juli César.

Aquí es van trobar també més de 50 escultures de marbre i 20 de bronze, a més de la increible col·lecció dels papirs.

La singularitat d’aquesta troballa ve del fet que al temps de l’erupció del Vesuvi l’any 79 d.C. la valuosa biblioteca estava empaquetada en caixes preparades pel seu trasllat a un lloc més segur quan fou sorpresa pel flux piroclàstic. L’erupció amb el temps va dipositar uns 20-25 m. de cendra volcànica sobre la ciutat i la casa, socarrimant els rotlles de papir però conservant-los, de tal forma que és l’única biblioteca que ha sobreviscut de l’Antiguitat, quan la cendra es va endurir per formar la toba volcánica.

Hi ha altres cases destacables a la ciutat, com la Casa dei Cervi, amb un pis superior i un pati enjardinat molt ben conservat,

la Taberna di Priapo, la Thermopolia (casa de menjars) on encara podem veure un taulell de marbre i les àmfores,

la Casa di Nettuno e Anfitrite, amb pintures magnífiques,

i la Casa dell’Atrio a Mosaico, les Termes,

i la Casa del Tramezzo di Legno, amb una mampara de fusta que ha romàs intacte, encara que carbonitzada per les cendres, que separava l’atrium principal del petit tablinium, l’oficina del propietari de la casa.

Tot plegat fan d’aquesta ciutat –jaciment arqueològic- una mostra molt interessant de com vivien aquells habitants abans de la tragèdia. Molts dels objectes trobats, gairebé la majoria, s’exposen avui al Museu Arqueològic de Nàpols, que visitarem demà.

Acabada la visita a la ciutat, anem a dinar i recuperar forces per l’aventura de la tarda...
Pujar al cim del volcà, el Vesuvi.

* * *

A la tarda, després de dinar, i en plena calorada, uns quants agosarats decidim emprendre la pujada fins a dalt del cim per veure el cràter del volcà, ja que pot ser una experiència única.

El Vesuvi, ¿què en podem dir del Vesuvi que no hagi estat ja explicat centenars de vegades?. Però ja que hi hem estat i l’hem trepitjat i ens hem enfilat fins al crater, val la pena destacar algunes dades.

És l’únic volcà en terra ferma del continent europeu. Els altres dos volcans italians, l’Etna a Sicília, i l’Stromboli, són a les illes. Altres volcans del tipus vesuvià són el Teide i el Fujiyama.

És potser un dels volcans més famosos del món, no tan sols pel seu emplaçament tant a prop de la ciutat de Nàpols, presidint tota la badia, sinó sobretot per la terrible explosió que l’any 79 d.C. va sepultar Pompeia, Herculano i Estabia. El volcà està actiu i ha entrat en erupció unes 100 vegades més després d’aquella, la darrera l'any 1944.

Però, ningú no pot garantir avui que això mateix no pugui tornar a succeir. Podem dir que resulta molt perillós viure a la falda d’aquest volcà.

La força destructora del volcà va ser enorme aleshores, ja que del cim original de 2.300 m. d’alçada, el Somma, va quedar reduït després de l’explosió a només 1.280 m. l’alçada del cràter actual.

A la seva falda hi viuen aproximadament un milió de persones. Les seves terres fèrtils han atret a agricultors durant segles. I avui estan plenes d’oliveres, vinyes, i camps de conreu i de vivendes.

Malgrat tot, ha estat declarat Parc nacional i Reserva de la Biosfera per la Unesco.

Dalt del cràter vam poder observar la seva fondaria d’uns 300 metres i veure algunes fumaroles.

Un guia monitor ens explicà amb tot detall l’estructura del con volcànic i de l’enorme quantitat de magma que jeu a sota de la xemeneia principal a més de 10 km. de profunditat... Ai mare, quina por...!!!

Malgrat tots els malgrats, la seva silueta omnipresent desde tota la regió presideix la vida del dia a dia de tota aquesta regió de la Campania. I és la foto de referència de tots els que ens hi hem acostat a conèixer-lo. I té un punt d'encant i de misteri d'allò imprevist i desconegut...

* * *

Demà toca visitar més runes, anirem a Pompeia...

(La història continua aquí... 05)

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin