diumenge, 3 d’agost de 2008

ERCOLANO, la ciutat engolida pel fang... (04)

(La sèrie comença aquí...)

Avui comencem els desplaçaments per la regió de la Campania, als afores de Nàpols. Anem a visitar la ciutat d’Ercolano, a uns 12 kms. al surest de la ciutat. Potser no té la fama de Pompeia, però està més ben conservada gràcies a que va ser coberta per una capa de llot i fang que baixà del vulcà durant l’erupció del 79 d.C. De moment només s’ha excavat un dels seus barris i els descobriments han estat fascinants.

Ercolano era una ciutat residencial i moltes construccions mostren signes evidents de riquesa.

Una de les més famoses i millor conservades és la Villa dei Papiri, el seu nom deriva del descobriment d’una biblioteca a la casa amb 1.785 rotllos de papir carbonitzats. La casa és identificada com el fastuós apartament amb vistes al mar de Lucio Calpurnio Piso Caesomnio, el sogre de Juli César.

Aquí es van trobar també més de 50 escultures de marbre i 20 de bronze, a més de la increible col·lecció dels papirs.

La singularitat d’aquesta troballa ve del fet que al temps de l’erupció del Vesuvi l’any 79 d.C. la valuosa biblioteca estava empaquetada en caixes preparades pel seu trasllat a un lloc més segur quan fou sorpresa pel flux piroclàstic. L’erupció amb el temps va dipositar uns 20-25 m. de cendra volcànica sobre la ciutat i la casa, socarrimant els rotlles de papir però conservant-los, de tal forma que és l’única biblioteca que ha sobreviscut de l’Antiguitat, quan la cendra es va endurir per formar la toba volcánica.

Hi ha altres cases destacables a la ciutat, com la Casa dei Cervi, amb un pis superior i un pati enjardinat molt ben conservat,

la Taberna di Priapo, la Thermopolia (casa de menjars) on encara podem veure un taulell de marbre i les àmfores,

la Casa di Nettuno e Anfitrite, amb pintures magnífiques,

i la Casa dell’Atrio a Mosaico, les Termes,

i la Casa del Tramezzo di Legno, amb una mampara de fusta que ha romàs intacte, encara que carbonitzada per les cendres, que separava l’atrium principal del petit tablinium, l’oficina del propietari de la casa.

Tot plegat fan d’aquesta ciutat –jaciment arqueològic- una mostra molt interessant de com vivien aquells habitants abans de la tragèdia. Molts dels objectes trobats, gairebé la majoria, s’exposen avui al Museu Arqueològic de Nàpols, que visitarem demà.

Acabada la visita a la ciutat, anem a dinar i recuperar forces per l’aventura de la tarda...
Pujar al cim del volcà, el Vesuvi.

* * *

A la tarda, després de dinar, i en plena calorada, uns quants agosarats decidim emprendre la pujada fins a dalt del cim per veure el cràter del volcà, ja que pot ser una experiència única.

El Vesuvi, ¿què en podem dir del Vesuvi que no hagi estat ja explicat centenars de vegades?. Però ja que hi hem estat i l’hem trepitjat i ens hem enfilat fins al crater, val la pena destacar algunes dades.

És l’únic volcà en terra ferma del continent europeu. Els altres dos volcans italians, l’Etna a Sicília, i l’Stromboli, són a les illes. Altres volcans del tipus vesuvià són el Teide i el Fujiyama.

És potser un dels volcans més famosos del món, no tan sols pel seu emplaçament tant a prop de la ciutat de Nàpols, presidint tota la badia, sinó sobretot per la terrible explosió que l’any 79 d.C. va sepultar Pompeia, Herculano i Estabia. El volcà està actiu i ha entrat en erupció unes 100 vegades més després d’aquella, la darrera l'any 1944.

Però, ningú no pot garantir avui que això mateix no pugui tornar a succeir. Podem dir que resulta molt perillós viure a la falda d’aquest volcà.

La força destructora del volcà va ser enorme aleshores, ja que del cim original de 2.300 m. d’alçada, el Somma, va quedar reduït després de l’explosió a només 1.280 m. l’alçada del cràter actual.

A la seva falda hi viuen aproximadament un milió de persones. Les seves terres fèrtils han atret a agricultors durant segles. I avui estan plenes d’oliveres, vinyes, i camps de conreu i de vivendes.

Malgrat tot, ha estat declarat Parc nacional i Reserva de la Biosfera per la Unesco.

Dalt del cràter vam poder observar la seva fondaria d’uns 300 metres i veure algunes fumaroles.

Un guia monitor ens explicà amb tot detall l’estructura del con volcànic i de l’enorme quantitat de magma que jeu a sota de la xemeneia principal a més de 10 km. de profunditat... Ai mare, quina por...!!!

Malgrat tots els malgrats, la seva silueta omnipresent desde tota la regió presideix la vida del dia a dia de tota aquesta regió de la Campania. I és la foto de referència de tots els que ens hi hem acostat a conèixer-lo. I té un punt d'encant i de misteri d'allò imprevist i desconegut...

* * *

Demà toca visitar més runes, anirem a Pompeia...

(La història continua aquí... 05)

1 comentari:

rebaixes ha dit...

Teniu una bona enciclopèdia. Treballeu fort. No vareu perdre el temps.Ho feu tant interesant i precís que encara que no conegués de qui prové tot aquest arsenal m'hi enganxaria com un ocell al pollagó. Seguiu que demà procuraré tornar. Gràcies per aquest obsequi que esteu fet a tots.Anton.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin