Aprofitant aquests dies de pont ens hem apropat a les terres de l'Alt Urgell, a la vall de Cabó, on fem la visita a la petita població de CABÓ,
Durant més de dos segles (mitjans segle X fins a principis del segle XIII) Cabó fou la capital dels dominis dels senyors de caboet.
Al poble destaca, situat al bell mig d'un entorn privilegiat, la seva església romànica de Sant Serni de Cabó (Sadurní), del segle XI,
Actualment el temple romànic acull de forma permanent una exposició sobre el patrimoni dels senyors de Caboet. Al seu interior es pot contemplar un facsímil del manuscrit, (l'original es conserva a la Biblioteca de Catalunya). També es poden consultar diversos plafons interpretatius...
(*) És un document de caràcter jurídic que reclama la reparació de les ofenses i dels danys que han inflingit els vassalls al senyor feudal, Guitard Isarn, membre de la família dels Caboet. El document fou trobat a l'arxiu de l'antiga col·legiata d'Organyà l'any 1905 per Joaquim Miret i Sans (1858-1919), historiador, jurista i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans.
La importància d'aquest document és per que és fins i tot anterior a les famoses Homilies d'Organyà, datades del 1204, -(més de cent anys després que els Greuges de Guitard Isarn)- que són la traducció al català d'uns sermons escrits en occità i mostren l'ús de la llengua catalana en la predicació adreçada al poble. El manuscrit original es troba a la Biblioteca de Catalunya, mentre que a l'Oficina de Turisme d'Organyà se n'exposa una reproducció.
http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/C05b.htm
* *
Afegim la informació que aquest descobriment fou gràcies a l'acompanyament de la historiadora Montse RIU, guia patrimonial de la Vall de Cabó, i vocal de l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet
(cliqueu a l'enllaç de la Web per a una informació completa sobre aquesta Associació) https://www.amicsvalldecaboet.com /També us adjunto el contacte caboetassociacio@gmail.com per si teniu interès a fer alguna consulta.
* *
Tornant al tema del manuscrit dels Greuges... Imaginem que vivim entre els anys 1080 i 1095. Imaginem un senyor feudal d'aquells temps, els Caboet, que dominen unes terres que segles més tard formaran part de l'Alt Urgell i Andorra. Aquest senyor que es diu Guitard Isarn, descabellat, amb la cara roja... i terriblement enfadat, li diu a l'escrivent: Va, escriu.!
Un dels seus vassalls fa massa temps que viola els pactes de vassallatge. Vull que escrigueu que tant Guillem Arnau com el seu pare m'havien jurat fidelitat i, en canvi, m'han pres més dels que jo no els vaig cedir... L'escrivent comença a escriure en el llatí protocol·lari: "Hec est memoria de ipsas 'rancuras' que abet dominus Guitardus Isarnus, sennior Caputense, de 'rancuras' de filio de Guillelm Arnal et de suo pater... etc. I també vull que escrigueu que... i de sobte veu que l'escrivent no està fent res i s'atura. -I ara què feu?
-Es que no sé com es diu rancura en llatí !!
-Deixeu estar el llatí !!
-Però és que no recordo...
-Millor!! ho escriviu en romanç i així aquests castlans* m'entendran millor!!
-Però sempre s'havia escrit en llatí...
El pobre escrivent té raó. El 1075 va escriure un document en que Guitard Isarn donava unes propietats a la seva esposa Gebelina, el 1080 un altre en que venien un alou de la vall de Sant Joan, el 1092 un altre... etc. etc. Només li cal una mirada del seu senyor per continuar escrivint, ara en català, el que l'altre li va dictant: i li comença a enumerar els greuges... -i sóc rancorós que Guillem Arnau i la seva família pactin amb altres senyors sense el meu consentiment... -i que cobrin rendes que no els corresponen... -i que m'han robat un bou d'Oliba d'Ares i una vaca de Guillem Oller i no me'ls volen tornar... -i que elegeixin batlles sense el meu permís...
Finalment Guitard Isarn acaba el dictat dient que prega als homes i als batlles que ha elegit en el seu testament, que ajudin la seva dona i els seu fill, per plet i per guerra, fins que els seus drets els siguin restituïts.
Així va ser com devia sorgir un dels primers documents escrits en català: d'una gran emprenyada!! - Cal dir, això sí, que era una emprenyada d'algú que podia permetre's no només emprenyar-se, sinó esperar una reparació dels danys. La majoria de medievals també s'emprenyaven, i amb més raó, però havien de callar.
* * *
A continuació ens apropem al poble d'ORGANYÀ, per tal de fer una visita a l'actual església parroquial. L'antiga canònica/col·legiata de Santa Maria és un edifici patrimonial religiós amb més de 1.000 anys d'història. Ha estat canònica, col·legiata i fortí militar, abans d'esdevenir església parroquial.
A l'altar major es pot contemplar una rèplica de la Majestat d'Organyá datada del segle XII, i restes de pintures romàniques.
* *
Després de dinar ens traslladem fins a la Seu d'Urgell, seu del copríncep episcopal d'Andorra, i de l'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU), que visitarem, que actualment també integra l'Arxiu Diocesà d'Urgell (ADU), allà, tindrem el privilegi de poder contemplar alguns originals dels primers textos en llengua catalana conservats, com el que a hores ara es considerat el text català més antic, el fragment del Llibre Jutge de Conques, datat de mitjans del segle XI, document que va ser descobert per Cebrià Baraut i Obiols (monjo de Montserrat), que casualment era fill d'aquestes contrades, del poble Vilar de Cabó, on se li va fer un petit monument commemoratiu.
** El Llibre jutge de la Seu d’Urgell fou descobert pels religiosos Cebrià Baraut i Benigne Marquès -canonge de la Seu i arxiver-, que el dataren de mitjan segle XI. El 2023, Jesús Alturo i Tània Alaix publicaren Lletres que parlen. Viatge als orígens del català, en què daten aquesta còpia en català del Liber iudiciorum o Codi de Recesvint —el codi de lleis got vigent fins al segle XIII— entre el 1060 i el 1080, i l’atribueixen a Traver Radolf, prevere de Santa Maria d’Organyà, que l’hauria copiat per al jutge Albertí d’aquesta localitat de l’Alt Urgell. El pergamí va acabar com a coberta d'un llibre parroquial de Conques (Conca Dellà) al segle XVI, d'aquí que se'l conegui com el Llibre Jutge de Conques, amb molta probabilitat fou redactat a l'antiga canònica agustiniana d'Organyà. El document, que té els extrems socarrimats, prova que patí l’incendi d’aquesta església el 1090, i acabà com a coberta d’un llibre parroquial de Conques al segle XVI.
Ambdós documents, a part l’interès per als estudis jurídics, tenen un gran valor per a la història de la llengua, com a testimonis més reculats coneguts fins ara, (Llibre Jutge de la Seu d’Urgell, o de Conques) o el coetani (Llibre Jutge de Montserrat), més anteriors a les Homilies d’Organyà, d’una prosa ja netament catalana.
* * *
Tot això ho ampliarem i ho comentarem amb més detall en el proper capítol -cap.02- d'aquesta crònica, quan visitem l'Arxiu Capitular (ACU), per veure els originals d'alguns d'aquests antics documents...
- La crònica continua aquí... (02)
