dimecres, 4 de juny de 2008

101... i seguim endavant...!!!

Avui es tracta de redactar el post núm. 101, i costa una mica després de tanta excitació i celebració que m’ha proporcionat el darrer post núm.100.

Començar el 101 vol dir tornar a arrencar, vol dir també obrir un nou període, una nova etapa cap al 200, que des d’aquí es veu lluny, molt lluny...

No vull fer un escrit trascendent, i per això explicaré una vivència que he tingut aquests darrers dies en l’aspecte musical, però que és un “revival” semblant al que vaig fer fa uns mesos parlant dels Eagles, però aquest encara és més antic.

Es tracta de que llegint alguns dels posts dels meus amics que acostumo a llegir habitualment, a les Toxanes del meu amic Jotajotai, vaig llegir que havia estat a la Toscana i, entre altres coses, parlava que havia aconseguit un CD’s d’en Renato Carosone (vegeu aquí). Un cantant que a mi m’havia encantat a la seva època quan sonava per les radios del país, i de qui vaig arribar a tenir algun disc que encara conservo.

Li vaig comentar al meu amic i li vaig suggerir que potser seria interessant de penjar alguna cançó d’aquest cantant, i així ho va fer en aquest post que podeu consultar aquí mateix.

Això em va obrir el record i l’interès per recordar aquelles cançons tan divertides que tenia en Carosone i vaig voler buscar per internet si encara es podien escoltar i he trobat tanta informació que ara vull compartir amb vosaltres. Tenint en compte, a més, que aquest estiu anem de viatge precisament a Nàpols i rodalies, vaig pensar que seria una bona manera d’ambientar-nos i fer una immersió ben autèntica en aquest paisatge sonor de la “Bella Napoli”.

Renato Carosone (Nápols, 3 de gener de 1920 - Roma, 20 de maig de 2001) fou un dels mes importants cantants italians de cançó napolitana, y un dels principals intèrprets de música lleugera de la posguerra (segons la Wikipedia). En el seu extens repertori hi ha cançons inoblidables i he triat algunes de les que més m’agraden per que les pugueu escoltar, especialment per aquella gent més jove que jo mateix i que no coneixen aquest cantant napolità. El seu èxit el va tenir entre els anys 50 i 60’s, per això ara, després de gairebé 50 anys, aquest “revival” té un encant que ens ha fet reviure tant a mi com a la meva dona, l’encant d’aquelles melodies...

Jutgeu vosaltres mateixos...

1.- Piccolissima serenata


2.- Marcellino, pane e vino


3.- Maruzella


4.- Chella la, la,...


I com a propina, un magnífic video trobat a YouTube...

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ai! quins temps, Carosonne, Marino Marini, Modugno "la canzone italiana" Una bona recuperació musical.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Un bon "revival" aquest post. Aquells temps tenien de bò que hi havia bona música de tot arreu, italiana, francesa, grega, portuguesa, etc.
Ara sembla que només existeixi l'anglès.
Ens anirem "veient".

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin