dimarts, 23 de setembre de 2008

Premis Blocs Catalunya 2008


Està en marxa la convocatòria dels Premis Blocs Catalunya 2008. Es tracta d'una iniciativa en què estan implicades institucions tan públiques com privades i que pretén reconèixer la tasca dels blocaires catalans. També vol incentivar tots els amants d'Internet i la comunicació social a escriure i estendre el coneixement a tots els qui naveguen per la Xarxa.

Aquest bloc que esteu llegint es presenta a la categoria de blocs Personals i és per això que, si us va bé i us sembla que aquest Sorrobloc té algun interès i alguna utilitat per a vosaltres, estaria bé que el votéssiu. Els més votats seran després analitzats per una comissió que serà qui decidirà els reconeixements.

Votar és senzill: pitxeu el botó que us posaré a continuació, escriviu la vostra adreça electrònica i llavors rebreu un missatge per confirmar que l'adreça és correcta. Pitxeu sobre l'enllaç que us enviaran i ja està fet.

Gràcies a tots els qui llegiu aquest bloc (que cada dia en sou més)

dissabte, 20 de setembre de 2008

"De la feblesa del cos"

Aquests dies, després de llegir un dels blogs amics que es titula “De la levedad del ser”, i després de llegir també la darrera aportació de la M. al seu bloc Todoreh, “Plaers quotidians”... m’ha vingut al cap un pensament sobre la “feblesa del cos”... que no és cap plaer precisament. M’explico...


Hem estat uns dies de vacances a la costa brava, i un dels dies tot passejant pel poble i fent fotografies, vaig ensopegar amb una d’aquelles pilones tan simpàtiques que posen els ajuntaments per impedir que els cotxes aparquin, però amb tant mala fortuna que el cop em va desequilibrar i vaig caure a terra, rascant-me però tota la part davantera de la cama amb la pilona.


Un jove molt amable es va acostar per ajudar-me a aixecar, però no va caldre, ja que jo en un bot ja vaig ser altre cop dret, afortunadament encara estic força àgil, però en aquell moment, per uns instants, em vaig sentir molt i molt iaio... (ja et venen a rescatar del terra..., han vist un iaio que queia per terra, ai làs...!!)


La ferida-rascada que em vaig fer no semblava gaire important. Una mica de sangueta, ho vaig netejar amb aigua oxigenada i m’hi vaig posar mercromina blanca. A l’endemà vam anar a la platja amb normalitat pensant que l’aigua del mar i el sol tenen poders beneficiosos i curatius, els dies següents també, però..., al tercer o quart dia aquella ferida anava agafant un color estrany. Vam anar al metge de guàrdia al CAP i van diagnosticar que allò s’havia infectat i després de fer-me la cura adequada em van embenar la cama del peu fins a sota genoll, i senyor, s’ha acabat banyar-se...!!.


Aquí és on comença la meva reflexió. El nostre cos és un mecanisme perfecte, si tot va bé funciona a la perfecció, però, ai... en el moment que una petita anomalia, un petit accident, ve a trastocar la nostra quotidianitat, tot es complica. Ara no et pots dutxar. Hem de fer com 50 anys enrera, rentar-nos per parts, ara els peus, ara les mans, després les aixelles, la cara i el culet.. tot per parts. La mobilitat també es veu reduïda, no camines amb soltura, et fa mal la ferida, costa vestir-se i calçar-se, etc. etc.


Constates de seguida “la feblesa del cos”. Una petita alteració de la normalitat et fa veure les limitacions que el cos experimenta, i sort que estic parlant d’una simple ferida en una cama que ha donat feina per cicatritzar a base de cures dia si dia no, però ja no vull ni imaginar la limitació i la sensació d’impotència que s’ha d’experimentar quan les ferides o els traumes d’un accident o d’una malaltia greu et poden arribar a condicionar el cos i la vida.


Tenim un sol cos, una maquinària perfecte, però és fràgil, i feble, i hem de tenir molta cura d’ell. Altrament les complicacions poden arribar a fastiguejar-nos i a complicar-nos bastant la nostra quotidianitat.

(reflexió de final d'estiu després d'unes vacances a la platja...)


* * *


(*) Avui, però, ja m'han donat l'alta. Ja porto la ferida destapada amb només una tireta, ja m'he pogut dutxar després de 12 dies de no fer-ho. Al·leluia...!!, quina sensació tan agradable.




divendres, 12 de setembre de 2008

Costa Brava: 100 anys...!!!















Avui fa precisament 100 anys que es va batejar una de les zones que han arribat a ser més populars i conegudes de Catalunya: La Costa Brava.

El fet d'haver estat precisament allà aquests darrers dies gaudint d'aquells indrets, m'ha mogut a recollir l'efèmèride que avui es commemora.

El 12 de setembre del 1908, Ferran Agulló va escriure un article titulat "Per la Costa Brava" a la Veu de Catalunya, que ara vull reproduir:

"Oh, la nostra Costa Brava,
sense parella al món !
La de Mallorca és més dura, més fantàstica, més grandiosa:
és feta pels temporals que el golf atia contra l'illa fa milenars d'anys;
la Costa d'Or que es parteixen Itàlia i França és més dolça, més somniosa;
una faldada de flors;
però la nostra, des de la Tordera al Cap de Creus,
i seguint el Port de la Selva fins a Banyuls ho és tot:
és brava i rienta, fantàstica i dolça,
treballada pels temporals a cops d'onades com un alt relleu,
i brodada pels besos de la bonança
com una exquisidesa de monja pacient
per qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps.
Enlloc com aquí amic Duran,
tu que amb mi les has vistes totes aquestes costes,
el maridatge del mar i la terra, els caps i les badies,
les cales i els penyalars, els esbojarraments de penyes
de tots colors i formes, els tons, la transparència de les aigües
i, sobretot, la llum, aquesta llum clara,
més viva, mes bella que enlloc del món..."


Ferran Agulló,
12 de setembre de 1908
(article publicat al diari La Veu de Catalunya).

* * *

dijous, 11 de setembre de 2008

Curiositats i coincidències d’un final d’estiu...

Avui és la Diada Nacional de Catalunya, i ja tenim altre cop instaurada la inútil i estèril “guerra de les banderes” per part de l’estat uniformista, immobilista i retrògad.... Què hi farem, és com una “cantinel·la” repetitiva de cada Diada.

Per això, avui, que no volia parlar de política, començo penjant l’estelada al meu Bloc, on els “manaires” estatals no hi poden ficar les seves grapes...


Però la meva intenció, era parlar una mica de les vacances, després de tants dies d’estar pendent de la política i dels seus representants. I he titulat així aquest post “curiositats i coincidències”, perquè m’he trobat amb la mateixa circumstància paradoxal amb la que em vaig trobar l’any passat per aquestes dates (vegeu aquí).


És a dir, vaig poder gaudir d’un magnífic bany en una cala solitària, per mi sol, en plena Costa Brava, un dia 2 de setembre. Val a dir que eren ja les 6 de la tarda, però l’aigua estava boníssima, fresca, neta, excel·lent. Sabeu què passa?. A l'agost tothom ha de fer vacances alhora i tot s'amuntega i es col·lapsa, s'acaba l'agost i tot es buida i queda desert i és quan pots aprofitar per gaudir dels llocs de vacances sense empentes. Algun avantatge hem de tenir el jubilats, oi?.


Vegeu les imatges...



No us diré de moment l’indret, no fos cas que anéssiu a "okupar-lo" i no pogués tornar a experimentar un altre any aquell plaer de pau i bellesa exclusiva. Només us dono una pista... Costa brava nord, a partir del cap de Creus cap amunt.


Hem estat 10 dies gaudint de la platja i de la natura en aquesta zona priviliegiada de la Costa brava nord, i tampoc es tracta ara de fer una crònica exhaustiva de les banyades en cales solitàries, de les excursions i caminades pels camins de ronda, i de les descobertes de romànic exclusiu que hem pogut fer durant aquests dies, per això avui, em limitaré a incloure una sèrie de fotos d’alguns dels llocs fantàstics dels que hem pogut gaudir.


Es tractava també de donar senyals de vida al meu Bloc, després d’uns dies d’absència i agraint els comentaris que alguns lectors m’han fet als darrers posts de caire polític i reivindicatiu que vaig introduir.


Anem, doncs, a recòrrer una mica el país a través d’alguns dels seus magnífics escenaris...


(camins de ronda cap al nord...)


i ara unes vistes de l'espectacular i mineral Cap de Creus...


(i ara camins de ronda cap al sud...)


(i una petita passejada per un poblet d'interior...)


(anem cap a l'interior a descobrir el romànic profund de Sant Quirze de Colera...)


(i acabem el dia al port de pescadors...., mireu a quin preu venen la gamba i a com la pagarem nosaltres...)


Totes aquestes fotos estan preses en la zona Costa brava nord, a partir del Cap de Creus i la zona de Port de la Selva, Selva de Mar, Llançà, Colera, etc.


* * *

Una darrera curiositat que es va produir aquests dies fou que, mentre nosaltres gaudíem d'una pau i d'una desconnexió total, aquest bloc va experimentar una mena de terratrèmol cibernetico-blocaire, ja que entre els dies 8 - 9 i 10 de setembre, desde el Tomelloso de Castilla-la Mancha, i també des d'algun altre indret, algú es va dedicar a mirar i remirar i regirar aquest meu bloc, fent tornar boges les estadístiques que van registrar un espectacular nombre d'entrades, 350, 501 (rècord del bloc en un sol dia) i 205 respectivament durant aquests tres dies.


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin