Per fi arribàvem a la famosa Vall del Jerte, la vall dels cirerers en flor.Feia temps que teníem aquest objectiu, i les nostres anteriors visites al nord i al sud de la vall ens havien obert encara més les expectatives.
A tot el grup dels que anàvem en aquest viatge ens havia agafat ja com una síndrome del cirerer florit...!!
Val a dir que és força extraordinari poder veure i passejar per una vall on un milió de cirerers ofereixen aquest espectacle en plena floració...!!!
Alguns cirerers estan més avançats que d'altres, però els que estan en plena floració ofereixen un espectacle inigualable...
Com que tampoc es tracta de posar centenars de fotos, aquí sota adjunto un slide d'un àlbum de Picasa on podreu veure una seqüència d'algunes de les moltes fotos que l'espectacle convidava a fer..., desitjo que en gaudiu
Si veieu alguna foto personal és perque aquell dia era 27 de març, i coincidia amb l'aniversari de la Marta. Va ser com una manera original de celebrar-ho en plena natura enmig d'aquell espectacle gens habitual, que inspirava alegria i goig de viure. I el bon dia que feia acompanyava plenament.
* * *
Parlem una mica propiament de la vall. És una vall relativament petita. Quatre pobles són els que la colonitzen. Començant pel sud, el primer és Navaconcejo, li segueix Cabezuela del Valle, després Jerte, el que li dona el nom i la fama, i l'últim Tornavacas, al peu del port de muntanya del mateix nom i que comunica la part alta de la vall amb la província d'Ávila, per on va arribar l'emperador Carlos I, per retirar-se al Monasterio de Yuste on va morir.
A uns 30 kms. del port trobem Barco de Àvila, on vam fer estada en el nostre darrer viatge a Àvila i Salamanca, el gener d'aquest mateix any.
La Vall del Jerte es troba entre dues cadenes de muntanyes: la Sierra de Tormantos al surest i els montes de Traslasierra al noroest, on es troba el punt més elevat de la regió, el Calvitero, de 2410m. d'alçada. Aquestes dues serres pertanyen al Sistema Central i constitueixen els seus límits naturals.
Te una longitut aproximada d'uns 70 km, des del port de Tornavacas fins a la desembocadura del rio Jerte, que es produeix a les Vegas del Alagón.
Vam acabar la ruta per la vall aturant-nos a Cabezuela del Valle, per visitar el Museo de la Cereza, tot contemplant l'arquitectura popular del poble.
El museu és senzill però molt ben muntat, on s'explica didacticament tot el procés del cultiu i recollida, les varietats, les característiques i problemes principals d'aquest tipus de cultiu, etc., i la creació l'any 2002 de la denominació d'origen "Cereza del Jerte".
* * *
Com que tampoc es tracta de posar centenars de fotos, aquí sota adjunto un slide d'un àlbum de Picasa on podreu veure una seqüència d'algunes de les moltes fotos que l'espectacle convidava a fer..., desitjo que en gaudiuSi veieu alguna foto personal és perque aquell dia era 27 de març, i coincidia amb l'aniversari de la Marta. Va ser com una manera original de celebrar-ho en plena natura enmig d'aquell espectacle gens habitual, que inspirava alegria i goig de viure. I el bon dia que feia acompanyava plenament.
* * *
Parlem una mica propiament de la vall. És una vall relativament petita. Quatre pobles són els que la colonitzen. Començant pel sud, el primer és Navaconcejo, li segueix Cabezuela del Valle, després Jerte, el que li dona el nom i la fama, i l'últim Tornavacas, al peu del port de muntanya del mateix nom i que comunica la part alta de la vall amb la província d'Ávila, per on va arribar l'emperador Carlos I, per retirar-se al Monasterio de Yuste on va morir.
A uns 30 kms. del port trobem Barco de Àvila, on vam fer estada en el nostre darrer viatge a Àvila i Salamanca, el gener d'aquest mateix any.
La Vall del Jerte es troba entre dues cadenes de muntanyes: la Sierra de Tormantos al surest i els montes de Traslasierra al noroest, on es troba el punt més elevat de la regió, el Calvitero, de 2410m. d'alçada. Aquestes dues serres pertanyen al Sistema Central i constitueixen els seus límits naturals.
Te una longitut aproximada d'uns 70 km, des del port de Tornavacas fins a la desembocadura del rio Jerte, que es produeix a les Vegas del Alagón.
Vam acabar la ruta per la vall aturant-nos a Cabezuela del Valle, per visitar el Museo de la Cereza, tot contemplant l'arquitectura popular del poble.
El museu és senzill però molt ben muntat, on s'explica didacticament tot el procés del cultiu i recollida, les varietats, les característiques i problemes principals d'aquest tipus de cultiu, etc., i la creació l'any 2002 de la denominació d'origen "Cereza del Jerte".
* * *
1 comentari:
Deunidó quin viatge, noi! I ben aprofitat tanmateix.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada