Hem estat unes 48 hores al Pirineu aragonès, a Benasc, a l'Alta Ribagorça. El motiu era acabar de concretar el lloguer d'un apartament per aquest estiu. Això ens ha permès gaudir de l'espectacle de la natura en aquesta primavera tan generosa en aigua i en neu. Els camps estan plens de verdor i de flors de tota mena i l'aigua circula impetuosa per tots els rius, torrents i rierols...El dia complet que vam ser a Benasc, després d'un vespre anterior de gran tempesta, vam arribar-nos fins a l'Hospital de Benasque, antiga hospederia que funcionava des del s.XII, i on pirineistes, contrabandistes, viatgers i pastors trobaven refugi i hospitalitat, i que després d'uns anys d'abandó, va ser reconsruït i convertit en un magnífic hotel de muntanya que ofereix confort i qualitat.
Està situat a 1.750 m. d'altura en la vall de Benasc, i dins del Parc Natural Posets-Maladeta, lloc ideal per descobrir i gaudir del Pirineu central.
La meva intenció era caminar una estona a partir d'aquí, pel camí que ens portaria cap al fons de la vall, als plans de Besurta, al peu del refugi de la Renclusa, però la quantitat de neu acumulada aquest any ho feia impossible, almenys amb l'equipament que nosaltres portàvem, unes simples sabatilles de treking o muntanya.
Tampoc el temps acompanyava gaire, el dia era gris i força núvol. Vam estar una bona estona pels voltants, contemplant el panorama d'alta munyanya que ens envoltava, i vaig filmar una peli dedicada a l'alegria i abundància d'aigua que aquest any tenim per tot arreu.
Un petit homentage a la mare natura i a l'aigua que és font de vida. Com deia en tornar d'Egipte ara fa un temps... "lo riu és vida", i així es manifestava obertament en aquest indret privilegiat del pirineu aragonès.
Un petit homentage a la mare natura i a l'aigua que és font de vida. Com deia en tornar d'Egipte ara fa un temps... "lo riu és vida", i així es manifestava obertament en aquest indret privilegiat del pirineu aragonès.
Acompanyo aquesta breu notícia amb algunes fotos més que il·lustren l'estat de la muntanya en aquesta primavera gloriosa que ens està fent aquest any.
Un breu passejada a la tarda ens portà fins a l'antiga ermita romànica de Conques, a prop d'Anciles, tot contemplant la verdor exhuberant que ens rodejava.
En el camí de baixada vam visitar la important església-catedral de Roda de Isábena, un exemplar impressionant del primitiu romànic, dels segles XI i XII,
en especial la cripta (que no poguerem retratar) i el claustre, són una delícia.
En aquest petit claustre es pot contemplar una característica única que són les inscripcions funeràries gravades en la pedra de les arcades dels capitells, la més antiga data del 1143.
Ha estat, doncs, un petit tastet de natura i d'art, abans de retornar a la gran ciutat...
* * *
2 comentaris:
Des de fa anys aquest mes de maig sempre l'he passat ( de dues a tres setmanes ) al Pirineu, concretament a l'altra banda de Benasc, al poblet d'Oô. De Banheres de Luishon, la meva excursió preferida era a l'Hospice de France i pujar al Port de Venasque. Aquest és el camí natural de la gent del pirineu aragonès i gascó i per on van fugir molts republicans. El Pirineu és certament exhuberant. Enguany només hi seré una setmana, a finals de juliol. Heu escollit un bon lloc.
Roser
Roser, he llegit el teu comentari i penso que realment ha de ser un privilegi el poder passar unes setmanes en llocs tan bonics com els que esmentes.
Els conec una mica ja que a vegades he voltat per aquella regió, però no els conec del tot i penso que algun dia hi vull tornar. No he pujat fins al lac d'Oô ni conec l'Hospice de France. Queden en cartera per la propera vegada que vagi per allà.
Sí que conec Bagneres i la Vallée du Lis, i evidentment tota la zona de Gavarnie.
Publica un comentari a l'entrada