El tercer dia de la nostra estada a França - La Camarga, ens desplacem fins a la propera ciutat d'Arles on visitarem els monuments de la seva època romana i també els indrets que s'han fet famosos per l'estada temporal del gran pintor Vincent Van Gogh.
En iniciar el recorregut per la ciutat la primera visita ens porta a l'Hotel Dieu, antic establiment hospitalari, actualment l'espace Van Gogh.Ens encanta el seu pati florit que es conserva tal qual el va pintar l'artista en el seu moment. La relació del pintor amb aquest lloc hospitalari és la següent:
"Vicent residió en Arles únicamente entre febrero de 1888 i mayo de 1889, y tenía la intención de crear un taller de artistas, para esto alquiló, en mayo, la "casa amarilla" (llamada así por tener paredes de ese color) en Place Lamartine número 2; el color amarillo era el favorito de Vincent[7]Paul Gauguin, que se desplazó hasta allí gracias a la intervención de Théo. Gauguin llegó a Arles el 23 de octubre. Vincent le hizo un cuadro de bienvenida,[8] "La Habitación" y pasaron juntos una temporada, en la cual trabajaron juntos y discutían de arte. Pero a medida que el tiempo pasaba su relación empeoraba debido a sus carácteres y los desórdenes mentales de Vincent, a tal punto que, en sus últimos días llegó a comer pintura amarilla. El único que atendió a su petición del taller fue Paul Gauguin, que se desplazó hasta allí gracias a la intervención de Théo. Gauguin llegó a Arles el 23 de octubre. Vincent le hizo un cuadro de bienvenida,[8] "La Habitación" y pasaron juntos una temporada, en la cual trabajaron juntos y discutían de arte. Pero a medida que el tiempo pasaba su relación empeoraba debido a sus carácteres y los desórdenes mentales de Vincent.
En la tarde del 23 de diciembre de 1888 Van Gogh y Paul Gauguin tuvieron un altercado en el cual se dijo que Van Gogh amenazó a Gauguin con una navaja. Más tarde esa noche Van Gogh volvió a la "Casa Amarilla" en Arles donde él vivía y se mutiló el lóbulo de la oreja izquierda, y no la oreja completamente como se piensa generalmente. Van Gogh luego envolvió el lóbulo de la oreja en un paño y se las arregló para ir a su burdel favorito donde le presentó este "regalo" a una prostituta llamada Rachel. Regresa a casa amarilla donde colapsa; es descubierto por la policía y es enviado al hospital Hôtel-Dieu en Arles. Gauguin deja Arles con rumbo a París y no vuelve a tener contacto con Vicent, exceptuando luego algunas cartas. Recientes teorías apuntan a que la realidad de la pérdida del lóbulo de su oreja izquierda fue debida a una disputa con Gaugin[9] , el cual durante el altercado utilizó su daga para producirle la herida. Posteriormente Gaugin ofreció la versión a la policía que es la considerada hasta hoy como correcta, en la que dice que fue el propio Van Gogh quien se practicó el corte. El reciente estudio forense practicado a los restos exhumados del artista revelan que efectivamente la herida no pudo deberse a una automutilación".
Sortint de l'hospital ens encaminem fins a la Place de la Republique on podem contemplar l'obelisc egipci provinent del circ romà, i la façana de l'Ajuntament.
A la dreta de l'Ajuntament hi ha la catedral de Saint Trophime construïda al s.XII, que té una magnífica portalada romànica i un claustre esplèndid i molt interessant
Abans contemplem aquest magnífic sepulcre medieval
i un parell de detalls del claustre
Entrem ara a l'Ajuntament del 1676, per contemplar el preciós treball en pedra del seu sostre,
un dels pocs exemples existents d'aquest laboriós sistema de construcció, que representa un triomf de l'arquitectura clàssica, inspirada principalment per l'arquitecte Jules Hardouin-Mansart, anomenat el mateix any l'arquitecte de Louis XIV.
També podem admirar en el vestíbol l'anomenada Venus d'ArlesEns traslladem a continuació cap a la Place du Forum, on trobem intacte el mateix cafè que va pintar Van Gogh, "Le Café la Nuit"
i a l'Arena, del mateix estil que la de Nimes, però una mica més petita i més reconstruïda
Ara toca anar a dinar...* * *
A la tarda ens traslladem fins a la propera població de Les Baux de Provence, un dels pobles més pintorescs i bells de França segons diuen les guies. Una població medieval perfectament conservada, construïda sobre un turó rocós amb meravelloses vistes sobre la vall que l'envolta.
Tot això sí és veritat, però el vam trobar massa "turistat", és una mica aquella sensació agobiant de massa visitants, massa botigues de souvenirs, alguns artesans i galeries d'art, molts bars i restaurants, i tot massa comercialitzat.
L'emplaçament és realment espectacular, amb el seu castell medieval i tot construït damunt d'un espadat impressionant.
Com a cosa destacable vam veure un petit museu del que aquí en diuen "santons" que no són altre cosa que figures com de pessebre de gran tamany, la majoria de tradició napolitana, com les que vam veure l'estiu passat quan vam ser a Nàpols, i que conté interessants col·leccions de figures del segle XVII i XVIII.
També en una de les botigues d'aquest poble vam poder veure un artesà que encara construeix figuretes d'aquest tipus.
Fem una volta admirant les bones vistes i prespectives i després de fer algunes fotos i prendre un respir en una terrassa de bar, marxem altre cop cap a l'hotel tot contemplant l'impressionant paret damunt la qual s'alça el castell medieval.
* * *- La història continuarà aquí... (04)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada