dimecres, 13 de maig del 2009

La Camarga - La Provença - Pont du Gard - Uzès… (04)

➢ La història comença aquí…



El quart dia de la nostra estada a la Provença tocava visitar l'imponent aqüeducte romà del Pont du Gard, una meravella arquitectònica.

Declarat per la Unesco com a Patrimoni de la humanitat. Està construït en tres nivells, amb 49 metres d'alçada i 275 metres de llargada. És un testimoni de l'ingeni dels constructors romans. Es la part millor conservada de l'aqüeducte edificat per portar aigua des del manantial d'Uzès fins a la ciutat de Nîmes.

Va ser començat en l'any 38 d.C. i acabat en el 52, i en les obres van participar més de mil homes i es van utilitzar més de 50.000 tonelades de pedra.


Encara avui ens meravella veure les amplíssimes arcades del pont i les enormes pedres amb les que està construït.


Els francesos saben tenir cura del seu patrimoni i saben vendre'l molt bé, i en aquest indret espectacular han muntat un centre cultural de primera classe, ells en diuen "Le Site Pont du Gard", on hi ha un museu excepcional amb 2.500 m2 d'exposició, una sala de cinema, un espai lúdic pels infants, uns espais naturals que anomenen "Mémoires de garrigue", on han conservat en unes 15 Ha. velles parceles agrícoles amb vinyes, oliveres, cereals, roures i tot els camps rodejats amb parets de pedra seca.
Un conjunt, en definitiva, que val molt la pena de conèixer.

Al segle xviii, per tal d'aprofitar aquesta immensa infraestructura, van afegir un pont davant del romà per facilitar-ne el pas i al mateix temps consolidar els pilars de l'aqüeducte...


Vam tenir la sort i el privilegi com a grup de poder trepitjar la part més alta de l'aqüeducte i travessar-lo de banda a banda per l'indret on els romans feien passar la conducció de l'aigua.
Enfilant-nos cap a la part més alta podem observar els enormes blocs de pedra que van utilitzar els romans per la seva construcció...


Va ser una experiència molt interessant.

Acabat el recorregut per l'antiga conducció de l'aigua de l'aqüeducte, vam baixar per la part del darrera del pont

que ens permet observar molt d'aprop la perfecció d'aquesta construcció.
Un cop som a baix podem veure la perspectiva magnífica des de l'altre banda del riu Gard

I finalment decidim anar una mica enrera per veure el costat més autèntic, el que encara manté i conserva l'estructura primitiva feta ara fa gairebé dos mil anys...!!!

* * *
Ara toca anar a dinar. No acostumo a comentar mai els restaurants on dinem, però aquest cop si que em ve de gust fer-ho, ja que va ser esplèndid i vam menjar molt bé. Es tracta d'un hotelet dels que els francesos tenen classificats com a Logis de France, era situat als afores de la localitat de Remoulins, en un indret tranquil i molt agradable, envoltat de jardí, i s'anomena:
"Le Colombier". Molt recomanable.
Ho poso perque si algú viatja per aquells indrets ho pot tenir en compte.

* * *
Després de dinar ens traslladem per visitar la ciutat medieval de Uzès, una de les villes del departament de Gard millor conservades, i primer ducat de França.
Al contrari del que vam trobar ahir en le Baux de Provence, aquest és un lloc que conserva tota l'austeritat i autenticitat d'una ciutat medieval. També hi ha turisme, és clar, però no és tan agobiant com era el d'ahir.

Passejar pels seus carrers, per les seves places, veure el castell ducal, el jardí medieval, o la Catedral de Saint-Théodorit, van ser experiències molt gratificants.

Vam començar la visita a la localitat veient el Castell o Palau Ducal,


i a continuació la Catedral reconstruïda al 1652, amb un orgue magnífic del s.xvii,


però que afortunadament conserva encara el majestuós campanar del segle XII, anomenat la Torre Fenestrelle, ja que fou construïda a l'estil dels campaniles italians.

A continuació ens dediquem a patejar-nos els carrers d'aquesta ciutat medieval, tot contemplant algunes façanes de cases medievals,


les torres del castell amb la bandera amb les barres catalanes onejant al vent,


i també entrem en la intimitat d'un jardí medieval a redós de les torres del castell,



i finalment a través de carrerons estrets

acabem en la seva plaça major, anomenada la plaça de les herbes, on se celebren un parell de mercats setmanals i que és el cor de la ciutat...,













i on sota els porxos podem trobar tota mena de petits comerços.


Per acabar amb un detall diferent, la Marta va anar captant les capricoses formes d'alguns bonics pica-portes de cases de la ciutat medieval d'Uzès.


* * *

- La història continua aquí... (05)

2 comentaris:

kweilan ha dit...

És una zona molt bonica i atractiva per conèixer com bé dius i ensenyes amb les fotos.

aristide ha dit...

molto romanico

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin