El darrer postoperatori m'ha deixat una mica baldat, fastiguejat i avorrit...
Necessito descansar, airejar-me, pensar, desconnectar, i una de les coses que descansarà una mica serà aquest blog, però no patiu, no gaire temps, eh?.
Un canvi d'objectius, focalitzar l'atenció en alguna cosa diferent, això és el que em demana el cos ara mateix.
A la tardor cauen les fulles, el arbres es despullen i queden en repós i silenci, per florir més esplendorosos a la primavera. Jo no sóc cap arbre, però la tardor melancòlica em fa venir ganes de mandrejar, com el mico de la foto.
5 comentaris:
a descansar em sembla molt bé, però on? casualment un altre blog prou proper Todoreh tambè diu que descansa. No anirem pas de viatge pels puestus. Oi?
que us vagi bé, a vegades un viatge interior pot ser també profitós.-
Que us vagi bé als dos en aquest descans que us esteu preparant.
Fins quan volgueu, doncs. Que us vagi força bé!
Doncs, molt bon descans i fins ben aviat... una forta abraçada !!!
Hola Salvador.
Per lo que he pogut llegir, estas de postoperatori i t'envas a descansar.
Desitjo de que tot et vagi molt bé.
M'agradaria que en diguessis on està presa la foto dels arbres tardorecs, ja que es una gran fotografia. Per lo que veig es un paratge alpí.
Gràcies per tot.
Bona sort!.
Jordi Pi
Publica un comentari a l'entrada