Feia dies que el meu postoperatori em tenia en hores baixes i la contemplació de l'espectacle mediàtic que tot el dia ens parla de corrupteles, d'estafes, de lladres, d'aprofitats, de xoriços, etc. etc., tampoc és que ajudés gaire a inspirar-se, o sí, però per rondinar i per posar-se de mala gaita.
Avui, però, tot llegint la premsa, vull recollir una recomanació. A l'AVUI d'avui mateix, diumenge 11 d'octubre, hi ha un llarg article d'en Salvador Cardús, de qui sóc un fervent entusiasta, ja que normalment els seus raonaments quadren perfectament amb la meva manera de pensar.
Us el recomano, i el podeu llegir aquí mateix.
Amb tot, per si algú li fa mandra llegir-lo tot, reprodueixo aquí alguns paràgrafs com aquests:
"Si la crisi econòmica ha portat moltes empreses a haver de revisar les seves taxes de productivitat, la crisi de confiança política, expressada per l'alarmant indiferència electoral, hauria de portar els partits polítics a reflexions similars. (...)
Els partits tradicionals no són ni seran capaços d'aplicar-se la medicina que recomanen a la resta de la societat sobre l'excel·lència, la productivitat o la internacionalització. Viuen atrapats en els mecanismes medievals del vassallatge i la fidelitat al partit, en la insostenibilitat de les seves extructures i en el tancament autista dins la ratera nacional que els peixa.
Els partits tradicionals no estan en condicions d'encarar el repte polític de fons que té el nostre país. I, per tant, només podem confiar en organitzacions amb noves estructures, lleugeres i àgils, sostenibles i transparents, capaces de retre comptes, en contacte directe amb el ciutadà amb consciència política, que permetin esberlar la ratera nacional i fer possible que tothom, també els que ara hi estan atrapats, avancin cap a la maduresa i la llibertat política a què aspirem".
I jo afegeixo: si no és així... ai, ai, a les properes eleccions no sé qui anirà a votar, després de tot l'espectacle al que estem assitint, o haurem d'anar a votar amb els ulls, el nas i les orelles ben tapats, o bé ens haurem de quedar a casa veient com l'abstenció assoleix cotes del 80% ...!!!
* * *
5 comentaris:
Jo també l'he penjat al bloc, em sembla molt interessant, en Cardús és dels pocs que hi toca, i molt, per cert.
I TAN QUI TOCA EN CARDUS¿ ES UNA DE LES PERSONAS MES LEGAL QUE CONEC. SI SRO.MEINYS DISCIPLINA DE PARTIT I MES LLIBERTAT DE CONCIENCIA.
JUGANT AMB BCN.
La responsabilitat és dels partits o de la llei electoral?. Passaria el mateix amb les llistes obertes?. Si hi ha escisió dins els partits, no serà que les "personalitats" busquen una sortida en unes noves sigles fetes a mida?
Força sovint, en general, les idees del senyor Cardús s’identifiquen amb les meves.
Salvador, en destaques un paràgraf. D'acord. I jo en subratllo un altre no menys rellevant:
“Caldria aprimar, en general, el paper de l'Estat i, de passada, el de l'administració pública damunt les nostres vides. Els governs haurien de deixar lliures zones més àmplies de les nostres vides, ara tutelades de manera abusiva.”
Però no me’n refio massa, pel que fa a l’abstenció a les properes eleccions: no podem desmereixer la força de la publicitat en una societat, en general, a voltes resignada, a voltes volgudament estabornida, satisfeta amb el seu “panem et circenses”.
Discrepo d’en Joan Antoni: la llei electoral actual, l’han feta els partits, per tant és la seva responsabilitat. I la llei electoral que caldria correspòn, com totes les lleis, fer-la als partits i, per tant, han d’assumir també la responsabilitat de la omissió.
Bon article. Jo tb l'havia llegit.
Publica un comentari a l'entrada