dissabte, 19 de desembre de 2009

HIERÀPOLIS + PAMUKKALE... (21)

  • La crònica del viatge comença aquí...
A primera hora del matí comencem la visita de la zona per la impressionant necròpolis de Hieràpolis.

Aquesta necròpolis conté més de 1.200 tombes, algunes d'elles realment espectaculars, que comprenen un període des del segle II a.C. fins als primers segles de la nostra era.

El gran nombre de sepultures es deu sobretot a la fama de l'antiga Hieràpolis com a centre curatiu. Ja que els malalts hi acudien degut a les propietats terapèutiques de les aigües.

En efecte, a aquest lloc acostumaven a arribar gents de tot l'imperi, generalment gent amb recursos, que es feien construir riques tombes, no solament com a costum, sinó també com a acte propiciatori. Això també explica la gran quantitat de tombes escampades per tot arreu.



Els gatets turcs, omnipresentes per tot arreu, estan aquí guardant les restes d'aquesta antiga ciutat?

Aquesta zona de Hieràpolis és de gran importància. De la ciutat original es conserven les termes, avui transformades en museu, un gran teatre i alguns edificis cristians aixecats en memòria de l'apòstol Felip, que segons la tradició, aquí va sofrir martiri l'any 87 durant el regnat de Domicià.


Hi ha també algunes esglèsies bizantines, una gran via porticada que travessava la ciutat de nord a sud fins a la porta de Domicià...


Hieràpolis, la ciutat santa, va ser fundada per Eumenes II, rei de Pèrgam, en el segle II a.C. Després de que fóra seu episcopal durant el període bizantí, comença a ser anomenada pel seu nom actual en el segle Xi o XII, quan els turcs selèucides hi edificaren aquí una fortalesa.

(aqui les tombes ja han quedat submergides en les formacions calcàries)

A partir d'aquí ja comencem a trobar les piscines artificials construïdes a Pamukkale per poder gaudir de l'aigua calenta,

i tot seguit trobem les primeres formacions calcàries.

Encara amb les primeres llums d'un matí força ennuvolat, podem anar apreciant les capricioses formes que l'aigua i la calç han anat configurant en aquest indret.

Una sèrie de bancal superposats amb enormes estancs naturals que s'intercomuniquen formant curioses figures, estalactites i petites cascades.

Depenent de l'hora del dia i de la llum reflexada, adopten colors diferents i espectaculars.

* *
Acabem aquesta interessant visita i emprenem camí cap a Efes, a la vora del mar Egeu.

En el proper capítol parlaré d'aquesta esplendorosa ciutat antiga que va ser el principal port de la mediterrània durant molts segles.

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin