Fugint de la calor, hem estat uns dies al Pallars Sobirà, concretament a Ribera de Cardós.
Hem aprofitat per recórrer les valls i conèixer alguns indrets certament amagats i potser poc coneguts.
Sempre ens agrada anar a descobrir allò que nosaltres en diem la 'Catalunya profunda'.
Estiguem on estiguem, sigui la regió o la contrada que sigui, ens agrada anar a la descoberta d'allò menys conegut, d'allò més amagat, d'allò més allunyat de les grans multituds i de les aglomeracions.
Aquest cop hem descobert dos llocs interessants. El primer de caire místico-religiós. Una ermita romànica primitiva amagada dins el bosc on gairebé ni es veu, penjada en un petit pendent del Bosc de Virós a la Vall Ferrera. És l'ermita de Sant Lliser.
S'hi arriba a partir del poble d'Araós per una pista que ens porta fins a les Bordes de Virós.
Molt a prop i ben amagada hi ha l'ermita.
Època: segle x / Acta de consagració: no se’n coneix / Categoria eclesiàstica: parròquia / Bisbat: Urgell
Coordenades: Longitud 01º 16’ 44” Latitud 42º 31’ 40”
Coordenades UTM: 3583 47100
Notícies històriques
Trobem l’única referència històrica d’aquesta parròquia a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell en la qual s’esmenta: «(...) ipsas parrochias de valle Tirbiense... cum Ferrera, et Burg et Viros (...)».
Tret d’aquesta menció, els documents que citen Virós mai es refereixen a una parròquia o a un poblat. En aquest sentit, Pere Tragó l’any 1519 escriu que «en lo terme de Arahós ha una partida nomenada Virós en que ha un gran bosch (...)», cosa que demostra la manca de poblament i de funció parroquial. Era una explotació agrícola i minera.
Pascual Madoz, l’any 1845, escriu que aquesta capella estava dins la jurisdicció de la parròquia de Sant Esteve d’Araós, a una hora de camí en direcció est. Cada any se celebrava una gran festa el 27 d’agost, diada de sant Licerio. Va tenir culte fins el 1936 i l’any 1938, durant la guerra civil, fou destruïda. A la dècada dels vuitanta fou restaurada.
* *
El segon lloc interessant que hem visitat és el Pla de Nequa.
El seu nom etimològicament ve del llatí 'nequam' (el NO més absolut)... Nequa és un lloc emblemàtic, extraordinàriament bell. Una mena de coll elevat a gairebé 2.000 metres d'altura damunt la vall de Cardós i el municipi d'Esterri de Cardós.
Es d'aquells llocs de muntanya elevats, d'amples panoràmiques, on t'hi trobes bé, no has fet cap gran pic, encara que ho sembli...
on la vista es perd a l'horitzó de grans muntanyes, on la vegetació és exhuberant i amb una distribució ben curiosament artística.
Potser fa uns anys una gran tempesta devia abatre gran quantitat de pins i avui podem contemplar les seves carcasses seques i recargolades amb formes ben originals que ens poden arribar a semblar éssers fantàstics.
Per arribar-hi s'han de recòrrer uns 10 kms. de pista no gaire fàcil, però que compensa per la bellesa que hi trobes un cop arribes.
Us poso alguna imatge més per tal que pogueu jutjar vosaltres mateixos.
* * *
Retornats al bullici de la gran ciutat i a l'escalfor i humitat barcelonines, durant força temps restaran a les nostres retines aquelles belles imatges que el Pallars profund ens ha proporcionat aquests darrers dies.
3 comentaris:
Ai quin mal de cor! el pla de Nequa és un dels llocs més bells de tot els Pirineus, un lloc assotat pels vents i les tempestes (els seus rododèndrums menuts ho demostren). Ja fa algun temps que no pujo, després d'haver-ho fet tota la vida, espero que la vall estigui poc potinejada.
No hi he estat mai. I mira que m'has fet set!
Quins records m'has despertat! Els anys en què anàvem amb la mainada de vacances a Ribera de Cardós!. Triàvem juny (tot just acabar les escoles) o setembre (abans que comencessin). S'hi estava fresquet, l'hotel era tranquil i familiar, s'hi menjava molt bé. Temps per caminar pel bosc, per jugar amb la mainada, per llegir tot sentint la remor de l'aigua que baixava muntanya avall...
Publica un comentari a l'entrada