TUNISIA - adéu a l'Àfrica i als companys tunisians...(07)

• La crònica del viatge comença aquí...

Aquest és el darrer matí de la nostra estada a terres africanes i hem d'esperar fins al vespre per agafar el vol que ens ha de tornar a Barcelona.

Aprofitarem el matí per conèixer una mica Hammamet poble, ja que la zona d'hotels queda una mica a la perifèria. Així doncs, agafem uns taxis que ens traslladen fins al poble situat a la vora del Mediterrani. Estem a l'Àfrica encara que no ho sembli, però compartim les mateixes costes, les mateixes aigües, i les mateixes gavines, en el fons som com mig germans...

Hammamet és un típic poble mediterrani d'estiueig. Donem un vol inicial per un parc exterior tot contemplant la placidesa del mar, abans de introduir-nos dins els carrerons de la seva medina, petita però entranyable.

Encara que, com totes les medines plenes de comerç, ja sabem el que ens espera a dins, ens introduïm.

Som un grup de catalans turistes, únics potencials compradors en aquelles hores del matí, i els dependents de les botigues se'ns tiren a sobre i ens ofereixen entrar i "solo mirar" tots els seus articles.

A poc a poc les nostres defenses es van debilitant i finalment alguns de nosaltres, després de practicar una mica el joc del regateig, acabem sucumbint a les temptacions... ai las...!!!, jo mateix vaig sortir amb tres foulards i un bolset per anar de viatge...

Fent abstracció del fet inevitable del joc que s'estableix entre venedors i possibles compradors,

la medina té racons molt agradables i pintorescos.

Acabada la visita sortim de la medina fins a la plaça principal de Hammamet on agafarem els taxis que ens retornaran a l'hotel.

Després de dinar, tanquem maletes i cap a l'aeroport... i fi del viatge...!!!

* * *

No voldria acabar aquesta llarga crònica de la nostra estada a Tunisia, sense parlar dels dos companys que van fer que el nostre viatge fos més que agradable.

(en Mohamed i en Nizar)

En primer lloc el guia, en Nizar. Considero que vam tenir molta sort amb aquest guia. Era un home jove amb bona formació acadèmica, lingüista, antropòleg, traductor i journaliste, i dominant molt bé el castellà.

Va ser un guia molt divertit, molt extrovertit, a estones seriós, atent, i amable, però amb força sentit de l’humor. De seguida va batejar el nostre grup com el "catalan team" i sempre va estar molt pendent del grup.

Les seves explicacions van ser sempre amenes, molt erudites i també crítiques, i en tot moment ens va ajudar a apreciar i aconsellar en allò que era important, i a discernir allò que no ho era. Molt crític amb els aspectes negatius del seu propi país, però també se li notava que se l’estimava.

Posava molta passió en tot allò que explicava i en ocasions s'exaltava de tal manera que gesticulava i s'emocionava. Ens feia riure i també ens donava instruccions de com aplicar el sentiment, l'ànima i l'esperit (el pathos) per pronunciar bé algunes paraules de l'àrab, com l'hac aspirada per dir Sahhhhara, o Atzaavaaara...

En definitiva, un bon guia en Nizar, molt recomanable.

Shukran Nizar...!!!

* *

L'altre company de viatge va ser el nostre xofer, en Mohamed. La llàstima és que no ens podíem comunicar gaire amb ell a causa de l'idioma.

Però en tot moment va estar atent i molt servicial amb tothom, carregant i descarregant maletes... i sobretot molt bon conductor, molt professional. Shukran Mohamed...!!!

* * *

Un bon company de viatge, en Rafel, mestre jubilat, va fer un brindis el darrer dia per celebrar la bona sintonia que va imperar en el grup durant tot el recorregut.




I com a bonic tancament i cloenda, el reprodueixo aquí:

"Amb cor alegre,

copes enlaire,

el pit enfora,

salut i força,

que el món és nostre".

Rafel F.

* * *

• Ara sí definitivament aquesta crònica s'acaba aquí mateix.
  

TUNISIA - de l'actualitat als origens... (06)

• La crònica del viatge comença aquí...

Avui acabarem la nostra visita a aquest petit país del magreb, Tunísia.

L'hem recorregut amunt i avall, per la costa, per les illes, pels llacs salats, els deserts i els oasis, i hem conegut la seva Ciutat Santa, Kairouan.

Ara toca conèixer una mica el nucli antic de la capital, Tunis, i les restes de la històrica Cartago, lloc principal de la nostra història i de la nostra religió.

La ciutat de Tunis és una de les més importants del Magreb. Ubicada a prop de les ruïnes de Cartago, ciutat mare de la que fou satèl.lit i que també fou arrasada després de la victòria dels romans.

Va tornar a ressorgir amb la conquesta dels àrabs, que la van fer la capital del país. Després de l'ocupació otomana, durant el protectorat francès, va créixer la ciutat moderna i van desaparèixer les muralles però sense afectar a la medina.

El 25 de juliol de 1957 es va proclamar a la ciutat de Tunis la República Tunisiana.

Comencem la visita a la ciutat per la seva part més moderna, on destaca l'imponent minaret símbol de la ciutat,

i veiem alguns dels edificis oficials fins arribar a

la porta d'entrada a la medina.

La Medina de Tunis fou declarada Patrimoni de la Humanitat el 1979, i dins el seu laberíntic interior hi ha més de 700 monuments: mesquites, mederses, portes amb arcs, banys, palaus, fonts, etc. És una medina amb una gran vivesa i color...

Després de deambular una bona estona per la medina, en sortir per una de les portes, el nostre guia ens fa adonar del petit mausoleu dedicat a un il·lustre compatriota nostre, l'escriptor mallorquí Anselm Turmeda (ciutat de Mallorca, 1355 - Tunis, 1423), que solia seure en aquest lloc per conversar i aconsellar als tunisians que l'escoltaven.

Anselm Turmeda, després Abd-Al·lah at-Tarjuman (el seu nom complet en àrab, أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh b. ʿAbd Allāh al-Tarjumān al-Mayūrqī).

De primer es va fer frare franciscà i posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'islam i va viure com a musulmà a Tunis (moltes obres seves són crítiques amb la societat cristiana de l'època). És dels pocs escriptors que ha escrit en català i en àrab, essent un clàssic en ambdues llengües. Els seus llibres tingueren gran difusió en els països de parla catalana.

Després de voltar per la medina i pel centre de la ciutat, anàrem a visitar el Museu del Bardo, considerat el més important del país, que conté la més extensa col·lecció de mosaics romans del món.

Accedim a través d'aquest bonic pati

(aquest paviment és un calendari solar amb els mesos de l'any i els signes del zodíac)

I també podem observar estucs amb uns arabescos preciosos,

 

 així com gran varietat de rajoles amb motius florals...

Aquest mosaic, potser el més important de tots, està perfectament conservat, ja que data del s.III a.C. com es pot llegir en el panell informatiu que l'acompanya
 

i curiosament no es tracta d'un paviment, sinó d'un mosaic per ser penjat a la paret, com un quadre o pintura... Representa a Virgili amb un volum de la Eneida, envoltat de dues muses.

La col·lecció de mosaics romans és inacabable, i posaré aquí alguns dels més espectaculars per donar una lleugera idea de la riquesa del museu...

I per acabar les filigranes del museu, contempleu aquestes dues, una de forja de ferro en una bonica reixa,

i l'altre una filigrana d'escriptura àrab en un exemplar de l'Alcorà.

Sortint del museu, anem a dinar..., a la tarda ens espera encara Cartago i Sidi bou Saïd.

* *

Parlar de Cartago es fa difícil per la gran història i rellevància que aquesta ciutat va tenir al llarg dels temps. L'enllaç que us poso dóna accés a una informació exhaustiva sobre la importància d'aquest enclavament i la seva història.

Veieu, com a exemple, el que debia ser la ciutat a l'època romana en aquesta representació

on també s'aprecien els ports púnics de la ciutat, que també vam visitar, i que tenen aquest aspecte en l'actualitat...

Cartago fou una important ciutat de l'antiguitat, fundada pels fenicis procedentes de Tiro en un enclavament de la costa del nord d'Àfrica, a prop de l'actual ciutat de Tunis.

El consens actual es afirmar que la ciutat fou fundada entre els anys 825 - 820 a.C. amb el nom de Qart Hadašt (en grafía hebrea קרת חדשת, i en púnica , "qrt ħdʃt"), és a dir, Ciutat Nova.

Abans d'arribar a les runes de la ciutat, ens aturem un moment al lloc on es conserva un cementiri, el Santuari Púnic o tofet.
(Tofet és un lloc proper a Jerusalem on, segons l'Antic Testament, els cananeus sacrificaben nens al déu Moloc, cremant-los vius).

Per extensión, els arqueòlegs apliquen aquest terme a les tombes d'incineració amb restes infantils carbonitzades, dipositades en urnes, que s'han trobat en abundància aquí a Cartago i en altres ciutats del Mediterrani occidental sota la seva influència cultural, tals com Motya (Sicilia), Tharros (Cerdeña), i a Hadrumeto/Susa (Túnez).

L'origen més probable d'aquestes restes és el sacrifici ritual (molk), com ofrena que els ciutadans feien als seus déus, especialmente en les èpoques de perill extrem per la ciutat. Van mencionar aquesta pràctica els historiadors clàssics Clitarco i Diodoro de Sicilia, però molts altres autors antics, coneguts per les seves referències crítiques als fenicis, i més tard als cartaginesos, com ara Heródot, Tucídides, Polibi o Titus Livio no van dir ni una sola paraula al respecte.

Alguns autors, contràriament, defensen la hipòtesi funerària, que sosté que es tracta de simples cementiris infantils, a on serien inhumades les restes dels abortaments i dels nens petits morts per causes naturals. Cal recordar aquí, que la mortalitat infantil en aquella època era molt elevada.

Arribem ara sí finalment a les runes, les Termes d'Antonin, o l'emplaçament arqueològic de Cartago

Poca cosa queda ja del que va ser aquesta gran ciutat, però potser l'element més emblemàtic són les runes d'aquestes grans termes.

(aquí veiem el plànol de la gran estructura que van arribar a tenir)

i uns quants exemples de les restes que encara podem veure avui en dia...

Abandonem les termes perquè la tarda ja comença a declinar i volem arribar a Sidi Bou Saïd amb llum encara suficient per poder gaudir d'aquesta bonica població situada dalt d'un turó que domina Cartago i el golf de Tunis.

Un petit paradís és aquest poble típic andalusí d'origen medieval, amb els seus carrers costeruts i intricats, amb cases blanques i portes, persianes i gelosies d'un blau intens.

Ha estat i és famós per ser un lloc tranquil i pintoresc molt apreciat per nombrosos artistes, especialment escriptors i pintors.

Anirem a conèixer el famós "cafè des Nattes" (anomenat així per les estores "nattes" que cobreixen el terra on seure descalç) on prendrem el típic té amb pinyons i tindrem ocasió de fumar el tabac del narguil o shisha, mentre assaborim el seu ambient bohemi i cosmopolita...

tot recordant i visualitzant com en aquestes estores s'han assegut gent tant coneguda com André Gide, Paul Klee, o Simone de Beauvoir, i que han fet d'aquest indret un dels llocs més famosos i coneguts de Tunisia.

Sortim del bar per enfilar-nos fins dalt del turó, tot passant per carrerons estrets plens de flors

Des de dalt del turó admirem la badia de Tunis amb els darrers llums del capvespre

La llum suau de la posta del sol dóna al lloc uns matisos de color inigualables...

Guardarem un bon record d'aquest bonic indret de la costa Tunesina...

* *

Aquí pràcticament s'acaba la nostra estada a Tunisia. Demà ens espera un dia de transició en el que visitarem Hammamet al matí per traslladar-nos a l'aeroport a la tarda.

• La història continua i acaba aquí... (07)