dissabte, 30 d’abril de 2011

JBB - Jardi Botànic de Barcelona, la darrera tarda d'abril...

No sempre pots sortir de la ciutat per gaudir de la natura i avui ens ha semblat adient enfilar-nos a la muntanya de Montjuïc per gaudir de la primavera i visitar una altra vegada el magnífic Jardí botànic de Barcelona.

Cada vegada hi ha més arbres i varietats i cada any creixen més les plantes i són més vigoroses.

La florida encara està una mica endarrerida en aquest final d'abril, però tot ja comença a fer molt de goig.

Hem pogut gaudir de força varietat de flors i de colors, com podeu comprovar en aquests exemples que hem volgut fotografiar...





I aquest pi magnífic ens recorda que som a la vora del mediterrani...


Seguim el recorregut pel Jardí botànic per continuar gaudint de l'espectacle...
Les coníferes creixen de manera inequívoca



Més floració encara...



Arribem ara al sector de les plantes medicinals i podem contemplar una bona varietat...

la Sàlvia oficinalis
l'Espígol
la Farigola
l'herba Lluïsa
Gairebé a la sortida admirem aquests magnífics exemplars de Drago, 

 i la flora canària...


En un dels vivers del Jardí botànic hi ha muntada una exposició de Bonsais, alguns exemplars dels quals són realment espectaculars, veieu-ne un tastet...
      
una magnífica olivera
un bonsai florit
un Pi esplèndid

Podeu veure una selecció més completa dels bonsais al post "Lluna de març" (vegeu aquí)

* * *

Sortim del Jardí amb la relaxant mirada a uns plàcids nenúfars que ens donen el comiat a la nostra passejada botànica i primaveral



* * *

divendres, 22 d’abril de 2011

Un dia de primavera a la recerca de la "truita amb suc"...

Feia molt de temps que estava encuriosit per poder tastar algun dia la famosa "truita amb suc".

Vaig llegir un dia que al poble d'Ulldemolins, al Priorat, feien la festa de la truita amb suc al mes de març, i aprofitant la nostra estada d'aquests dies a la Conca de Barberà, el dimarts vam decidir d'arribar-nos ja que les dues comarques són veïnes.

L'escut del poble no pot ser més expressiu: l'ull damunt d'un molí... Ull de molins.

Sortint, doncs, de Solivella, ens encaminem cap al Priorat. L'itinerari ens porta en primer lloc cap a l'Espluga de Francolí i Vimbodí, i aquí agafem el trencall, carretera TV-7004, que ens condueix per Vallclara i Vilanova de Prades fins a Ulldemolins.


Arribem d'hora i aprofitem per conèixer una mica el poble i els environs, com l'Ermita de Loreto, al centre del poble,


 i abans de dinar ens arribem fins a una de les moltes ermites del Montsant, la de Sta. Magdalena, anomenada la catedral del Montsant.


 L'ermita està envoltada per uns xiprers centenaris...


La primavera va esclatant en tota la seva potència i flors i plantes rebroten amb força donant al paisatge imatges molt boniques.


 
De camí cap a la fonda ens fixem en aquest rellotge de sol a la façana de l'església, datat del 1789.


i també en l'escut de l'entitat excursionista local...


I heus aquí que ara us presento l'aspecte de la famosa  
"truita amb suc"


(referència de la fonda per si us ve de gust d'anar-hi)

Aquí us poso un enllaç on trobareu la informació de la Diada de la truita amb suc que se celebra el mes de març a Ulldemolins, i fins i tot la recepta per cuinar-la. 
Nosaltres la vam tastar a la mateixa Fonda Toldrà que apareix en aquest enllaç.

* * *

Ben dinat allarguem l'excursió fins al poble de Cornudella de Montsant, on prendrem un cafetó.

De retorn cap a la Conca, ens aturem al poble semi abandonat d'Albarca, on podem apreciar alguns detalls ben significatius i ben decoratius,


tant per les relíquies que es poden trobar, com aquesta casa semi abandonada que conserva una petita espadanya amb la seva campaneta,


com també per les vistes que des d'aquest emplaçament es poden contemplar i gaudir...


(l'Església d'Albarca)
 

Arribats a Solivella, ens aturem un instant per contemplar l'espectacle que ofereixen les vinyes amb els ceps que comencen a brotar tendrament anunciant inequívocament l'arribada de la primavera.


* *
Ahir dimecres, vam aprofitar el matí per fer una passejada pels voltants del poble i ens vam enfilar al turó que hi ha just al damunt anomenat el "Coster de les forques".

Feia temps que hi volíem pujar i ahir ho vam fer per veure les panoràmiques del poble a vista d'ocell,


 
i vam aprofitar també, per constatar una vegada més la força de la natura i de la primavera que fa brotar totes les plantes i arbres fruiters d'una manera realment esplèndida i esponerosa.

(l'olivera a punt de florir)


(dos ametllers a punt de rebentar de fruit) 

(i no podem deixar d'admirar aquesta magnífica obra d'art d'una pared de pedra seca)

Segur que la collita i la propera verema serà molt important, la natura ens ho anuncia de manera ben clara.

Nosaltres hem tornat a la ciutat, però guardarem durant força dies a la retina les imatges que ens ha proporcionat la primavera a les nostres comarques.

Que tingueu una Bona Pasqua...!!!

* * *


dimarts, 12 d’abril de 2011

42,50 € euros d'estalvi per Catalunya...


Jo no vull contribuir a aprofundir encara més la malmesa economia del meu país, Catalunya.

Sí que és cert que Catalunya té les arques buides, sí que és cert que el forat que s'ha trobat el nou govern és més gros del que s'esperava, sí que és cert que en gran part ha estat a causa de la mala gestió del tripartit, sí que és cert que hi ha una crisi a nivell mundial i que ens afecta a tots de manera igual...

I per tant, la Generalitat ha de mirar de trobar diners de sota les pedres, però aquest sistema d'emetre bons de deute públic, penso que és un sistema maquiavèlic, ja que en definitiva l'ùnic que fa és incrementar encara més, a llarg termini, el deute, ja que al curt termini d'un o dos anys, aquests diners que ara recapta s'hauran de tornar i amb uns interessos força elevats.

Per tant, el meu argument és que jo no vull deixar uns diners a la Generalitat per tal d'obligar-la a tornar-me'ls d'aquí un any afegint-hi un deute més de 42,50€, és a dir, el que he fet ha estat endeutar encara més les arques de la Generalitat, i per tant sento que no ajudo al meu país a sortir de la crisi i de la misèria, tot al contrari. I si considerem que els 1000 euros que he tingut retinguts durant un any només m'han servit per cobrar uns pocs diners (42,50 €) que me'ls puc gastar en qualsevol fotesa, amb prou feines m'arribaran per fer un bon dinar..., o per prendre unes copes amb uns amics, és la xocolata del lloro.

Voleu dir, doncs, que val la pena endeutar més i més les arques del govern del meu país, per poder anar a fer un bon dinar un cop a l'any?

"La nova emissió de bons per a particulars a un i dos anys de la Generalitat per finançar deute s'ha començat a comercialitzar amb l'objectiu d'aconseguir com a mínim 2.700 milions d'euros, que, segons algunes fonts, es podrien ampliar fins als 3.300 milions en funció de la demanda. Els bons a un any tindran una rendibilitat del 4,25% i els de dos anys, del 4,75%. Les comissions a bancs i caixes van del 0,75% al 3,5%, unes condicions més favorables que les de la primera emissió. El govern confia culminar amb èxit aquesta nova emissió en només una setmana i preveu convertir-la en una via de finançament habitual".

Francament no hi veig el benefici per enlloc... Feu números, si us plau... 3.300 milions al 4,75% = 156,75 milions més d'interessos que haurà de pagar la Generalitat, quantitat més que respectable que passarà a engruixir el forat negre que ara mateix ja té... 
Totalment incomprensible. 

 
Si us plau, no en compreu d'aquests Bons, 
estem arruinant el nostre país...!!!

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin