En Joan M. Tresserras, al diari ARA, deia això: "La conformació d'una majoria política sobiranista a Catalunya ha incomodat l'Estat perquè l'ha posat en qüestió. La seva reacció alarmada i irritada ha mostrat allò que, en etapes de claudicació catalana i amb el pop en repòs arrapat a la roca (metàfora de l'Estat), molts no volien veure: que ja érem una presa. Tan dòcil i adaptada a la captivitat que, no posant en risc la continuïtat de l'estat ni el drenatge de recusos, no calia fer evident la seva condició.
Però, quan la presa ha volgut anar a passejar pel seu compte, han emergit d'entre la sorra els tentacles, les cordes i les manilles que ho impedien. Pressió jurídica, maltractament econòmic, difamació i distorsió informativa sistemàtica. Què ens havíem cregut...? - Pregunta núm. 1
Darrera del menysteniment a la llengua catalana, l'incompliment de compromisos econòmics o les amenaces i les accions recentralitzadores, hi ha una clara voluntat d'obtenir una victòria que renovi la subordinació catalana, la dependència. En l'Adn i en el sistema nerviós de l'Estat hi consta que Catalunya li pertany. I Catalunya ha desafiat l'amo, l'ha posat en evidència i li ha erosionat la reputació internacional (la poca que tenia). Al món, avui, tothom que estigui interessat per la política sap que Espanya té un greu problema a Catalunya. Algun instint remot del pop aconsellaria negociar, però la lògica de l'Estat demana càstig, exhibir contundència i obtenir venjança".
Pregunta núm. 2 - Algú pensa dimitir?
En l'editorial del diari ARA d'ahir, es pregunta si algú pensa dimitir per l'escandol del fals esborrany contra Mas?.
Resulta inexplicable que el ministre de l'interior hagi trigat tant a aclarir-ho. És un assumpte que es podria haver resolt en 24 hores, i no pas en 20 dies, si hi hagués hagut una mica més de diligència. Però el més greu del cas és que, lluny d'agilitzar la investigació interna per deixar clar que l'informe no tenia cap validesa -i evitar així qualsevol incidència en la campanya- diversos membres del govern espanyol (ses senyories ??) es van dedicar a escampar dubtes sobre l'honorabilitat del president de la Generalitat.
El mateix va fer el ministre d'Hisenda C.Montoro, i fins i tot la secretària general del PP, Dolores de Cospedal, que en un acte al final de la campanya va acusar els dirigents de CiU de considerar que era "normal" tenir comptes a Suïssa... (gran vergonya, senyors, i gran irresponsabilitat)... i jo pregunto? No podríem posar querelles criminals per injuries, falsedad i difamació a aquestes "senyories" del nostre Estat tan galdós??.
I per acabar-ho d'adobar, el ministre de l'interior, J.Fdez. Díaz, és el responsable polìtic més directe de l'escàndol i no ha sigut capaç ni de trobar els culpables de la filtració?. Però, no solament això, tot el govern de Rajoy és còmplice d'una operació que tenia l'objectiu d'interferir en la voluntat política dels catalans. Per això, lluny de girar full, més que mai cal preguntar-se ben alt: ALGÚ PENSA DIMITIR??
I ara sóc jo qui fa la Pregunta núm 3: en la seguretat més absoluta de que aquesta guerra bruta per part de la maquinària corrupta de l'estat, va influir de manera definitiva en el resultat de les darreres eleccions, i va perjudicar clarament les aspiracions del candidat senyor Mas, qui de no haver estat per la campanya de desprestigi i infàmia que va sofrir, probablemente hagués millorat substancialment els resultats de les eleccions, o potser hagués aconseguit fins i tot la majoria absoluta. Davant d'aquesta realitat tan escandalosa, pregunto altre cop, perquè no s'invaliden aquestes eleccions i les tornem a plantejar??, un cop aclarits els tripijocs de la maquinària estatal, de les mentides i les injuries de la premsa mediàtica madrilenya, i veuríem com surt a la llum una realitat diferent?.
Cas Palau, cas Mercuri, cas Creuer, cas Over Marketing, cas Gürtel, cas Palma Arena, cas Pretòria, i cas els Collons (del cèrvol al cap), i tot el que vostès vulguin. Cas rera cas ens aboquen a la darrera casuística: la de la indignació, la desafecció i qui sap si aviat, vist el darrer escàndol amb la llei Wert, la de la desobediència i insubmissió.
Si mirem atentament els milers de piulades que cada dia apareixen al Twitter, ens adonarem del descontentament general i de les moltes veritats que s'hi diuen, com aquestes: "En tot procés d'emancipació arriba un moment crític en què es produeix un allau de desconnexions d'entitats i institucions. A Catalunya ja hi som" J.Huguet; "La reacció a l'atac de Wert no ha de ser el retorn al catalanisme de resistència, sinó una raó més per avançar cap a l'independentisme resolutiu" C.Noguera
Per això tots tenim pressa, molta pressa, per a afegir-nos a l'Operació sortida... no la d'aquest pont constitucional, no... sinó a la que ens descriu el dibuixant.... Som-hi...!!!
* * *
3 comentaris:
Tenim la raó i de raons no ens en falten. Ja no dissimulen el "cuidado" per arribar "al efecto"
Salvador, Et felicito per lo bé que escrius i per la raó que tens en tots els arguments que dones sobre fets que expliques . Però estem fent, i jo el primer , el que fan els simpatitzants dels partits en els mitings del seu partit , que hi va la gent que ja està convençuda que els que organitzen el miting són els més bons , que els que haurien de guanyar , aplaudeixen com a bojos als oradors , diuen guapo al president , però tot ens ho fem nosaltres i els que no volen la independencia no canbien de manera de pensar.
¿ Que podiem fer per que la gent vegi que no tenim altre sortida que deixar Espanyai quan més depresa millor?
Joan P.
Està molt bé tot això, però no oblidem a on anem. No ens podem entretenir amb cada traveta que ens posi el govern d'Espanya. Ens volen entretenir...
Anem per feina, anem directes cap a la independència: participem activament amb la gent que s'hi mulla, partits, Assemblea, etc
Publica un comentari a l'entrada