IZNATORAF, un poble àrab + Museu de la cultura de l'olivera - Baeza... (Jaén)

• La crònica d'aquest viatge comença aquí

 
Dues perles complementàries al nostre recent viatge per terres andaluses de la província de Jaén.
La primera  fou la visita a l'antic poble d'origen àrab, Iznatoraf.
I la segona la visita al magnífic Museo de la cultura del Olivo, situat a l'Hacienda La Laguna, a prop de Baeza.

1.- el poble àrab de Iznatoraf.

El nom de Iznatoraf procedeix del'àrab hisn at-turāb (حصن التراب), que significa "castillo del polvo" o "de la arena".

Iznatoraf fou una medina islàmica de gran importància, atès que poques ciutats o viles de l'època presentaven l'incomparable emplaçament geogràfic i estratègic que aquesta població poseeix.

El poble té un importantíssim patrimoni històric que ens trasllada a l'època de Al-Andalus. 

Les empremtes arquitectòniques i artístiques que es conserven d'aquells temps ho testimonien, com són les restes de la seva fortalesa àrab, que dóna nom a la població, així com també el seu urbanisme, amb un casc antic ple de carrers estrets i enrevessats, que recorden perfectament una autèntica medina de ciutat àrab, i pels que avui en dia és impossible que hi circuli cap automòbil.

La bellesa dels seus carrers,
amb cases antigues medievals, plenes de flors, de testos i plantes, i també algunes fonts que ens evoquen el seu passat musulmà.

 

 Entrem, per acabar la visita, a la  
Parroquia de Ntra. Sra. de l'Asunción...

La primitiva denominació d'aquest temple fou la de Santa Maria de Iznatoraf, de l'existència de la qual es té evidència documental ja a principis del segle XIV, concretament en l'any 1311. 

És molt probable que aquesta antiga església sigui la mesquita major de la medina musulmana que va ser sacralitzada, després de la conquesta, pel Bisbe Ximenez de Rada, juntament amb Fernando III "El Santo". 

 

Ja al segle XVI es va aixecar l'església actual, les obres van començar el 1583 i van acabar el 1591, amb petits afegits acabats el 1602.
Al front de la construcció hi ha Alonso Barba, deixeble de Andrés de Vandelvira.  En la construcció de l'edifici es fa servir pedra blanca portada de la veïna Sorihuela del Guadalimar, i fusta de pi de la  Sierra de Segura, contribuint en la construcció el propi Felipe II.

 Baixant del poble, i ja en ple capvespre, ens arribem fins a la població veïna de Villanueva del Arzobispo, per conèixer el Santuari de la Fuensanta, la patrona, i de gran devoció a la comarca.

el cambril de la Verge de la Fuensanta

 

* * *

2.- el Museu de la cultura de l'Olivera - prop de Baeza

En aquest Museu s'exposen antics sistemes d'elaboració de l'oli d'oliva, alguns d'ells amb tècniques mil·lenàries i altres amb processos del segle XIX.

 També dins el recinte del Museu es pot visitar un jardí de varietats d'oliveres de diferents països i regions,

 

 

 

 i la Bodega, considerada, a més de tot el conjunt, com a Bé d'interès Cultural, 

i que data de la meitat del s. XIX.

Durant tot el recorregut per les diferents parts del Museu podem llegir frases en diversos idiomes amb referències populars a la cultura de l'oli.

 Un cop acabada la collita es celebrava una festa  amb balls i cançons en la que el patró convidava a tots els treballadors a menjar i veure, s'anomenava "La botijuela"

 I acabàrem la nostra visita a aquest interessant museu, fent una petita degustació de tres de les varietats d'oli més populars de la zona.

* * *

•  La crònica d'aquest viatge acaba aquí.